ODITE
El Rabbit R1: un Nou Aliat en Educació?
El món de la tecnologia ens sorprèn constantment amb innovacions que, tot i no ser concebudes específicament per a l'educació, poden tenir un impacte significatiu en aquest camp. El Rabbit R1 és un d'aquests dispositius que, malgrat el recent llançament i algunes...
Durant els darrers 50 anys, hem estat testimonis d’una evolució significativa als sistemes d’informació. En els darrers 15 anys, el canvi s’ha accelerat encara més, cosa que ha portat a una millora significativa en la capacitat dels sistemes per extreure informació de fonts no estructurades.
La tecnologia ha evolucionat enormement, cosa que ha permès que els sistemes actuals d’informació agilitzin tot el procés de gestió de la informació. Els sistemes d’informació moderns són capaços d’inferir informació rellevant que abans no era identificable a primera vista.
L’alfabetització digital cap a la tendència humanista
Les tendències amb què es desenvolupa el desenvolupament tecnològic i els usos que les persones fan d’aquestes tecnologies dia a dia requereixen l’adquisició de coneixements, habilitats, actituds i valors que facin possible el seu ús de manera adequada, productiva, segura, ètica, tenint cura de la privacitat i la protecció de dades. En aquest àmbit, estem experimentant canvis ràpids als quals sembla que el sistema educatiu no respon a la mateixa velocitat. Això és un problema perquè al no fer coincidir les necessitats i el desenvolupament social amb l’educació, ens enfrontem al risc de viure situacions complexes.
L’Aula del Futur és un projecte europeu que proposa flexibilitzar els espais per millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge a través de les metodologies actives, que han de constituir el seu veritable motor d´impuls, en combinació amb les tecnologies educatives. Dividit en zones d’aprenentatge proposa una alternativa a l’aula tradicional que faciliti l’ús de recursos tecnològics i afavoreixi el treball col·laboratiu de l’alumnat. En aquest sentit, presenta un model en què la tecnologia es posa al servei de l’aprenentatge competencial de l’alumnat. Aquests espais permeten tenir una varietat més gran d’activitats, la qual cosa ajuda a desenvolupar habilitats del segle XXI com la creativitat, el pensament crític o la resolució de problemes.
Neuroeducació i teatre de l’oprimit: Una proposta neurodidàctica fascinant
La neurociència ha dut a terme estudis que inicialment han permès entendre la complexitat de l’aprenentatge i com la pedagogia es pot nodrir d’aquest coneixement. D’aquí sorgeix la ciència que els connecta: la neuroeducació o també anomenada neurodidàctica.
Hi ha diverses metodologies que contribueixen al desenvolupament de les capacitats cognitives dels alumnes. En la recerca d’ells hi ha la proposta de Montemayor (2019), que desenvolupa una aplicació pràctica del Teatre de l’Oprimit d’Augusto Boal (1931-2009) i que s’utilitza en aquest article per mostrar un exemple d’aplicació de la neuroeducació amb intenció ètica, a la recerca de la inclusió i l’equitat de gènere.En aquest article, l’autor analitza aquesta proposta i la seva vinculació amb les tecnologies educatives a partir de la virtut neurodidàctica que posseeix, i és convidat a aplicar-la en els diferents nivells educatius i disciplines en què té cabuda el disseny d’aquestes unitats didàctiques.
TED TALK Una idea per a personalitzar l’aprenentatge en l’ensenyament d’idiomes.
Els perfils variats de l’alumnat que podem trobar a les classes d’anglès a les escoles oficials d’idiomes (EOI) converteixen la personalització de l’aprenentatge en una autèntica necessitat. L’organització al centre educatiu d’un esdeveniment TED els ponents del qual sigui el mateix alumnat, fa que es converteixi en una oportunitat didàctica per dur a terme una tasca final en forma de xerrada TED (TED Talk) que permeti personalitzar l’aprenentatge de l’idioma.
AMPLIANT LA MIRADA: Visual Thinking eina per a la inclusió
Visual Thinking, una eina cognitiva de fàcil accés, pot ser molt útil per a l’enriquiment de la relació comunicativa que s’estableix en el procés d’ensenyament-aprenentatge. El Visual Thinking com a instrument educatiu combina els elements del llenguatge textual amb els del llenguatge visual. Es concreta en una sèrie de produccions que poden ser realitzades bé pel professorat o bé per l’alumnat segons es col·loqui el focus a l’ensenyament oa l’aprenentatge. En el cas de l’ensenyament, l’ús de mapes visuals elaborats pel docent o la docent afavoreixen la recepció de les informacions o indicacions que es proporcionen a l’aula per part dels alumnes amb dificultats d’accés al llenguatge oral o escrit. A més, trobareu al Visual Thinking una manera diferent de comunicar-vos i una manera més accessible de generar evidències d’aprenentatge alternatives a les textuals.
En una societat on el desenvolupament de les tecnologies de la Informació i la comunicació (TIC) ha potenciat la comunicació multimodal, el Visual Thinking és un recurs clau no només per a l’alfabetització visual sinó per a la inclusió d’un alumne que fins ara no ha tingut possibilitats de fer visibles els coneixements més enllà de la seva expressió textual.
Nous sistemes conversacionals: Xatbots en educació
Desde que el informático John McCarthy generalizara el término Inteligencia Artificial durante la conferencia de Darmouth de 1956, la posibilidad de disponer de un sistema conversacional que emula el lenguaje humano ha sido tema de debate entre matemáticos, informáticos y filósofos. En la actualidad, los chatbots pueden realizar operaciones que imitan el lenguaje y la cognición humana. Google Siri, Alexia y otros recursos informáticos facilitan numerosas acciones de la vida cotidiana, pero siguen lejos de los centros educativos. Los algoritmos informáticos de Open-AI GPT-3 pueden proporcionar un entorno de aprendizaje tan desconocido como prometedor, pero para que el uso de los chatbots sea eficiente y generalizado es necesario mejorar la formación docente y garantizar el acceso a la tecnología educativa en todos los países.
Realitats digitals
En l’actualitat, se sol parlar de l’existència d’un món digital i d’un món real com si fossin dues identitats dicotòmiques que estan separades irremeiablement.
No obstant això, vivim una única realitat que en assignar-li l’atribut digital adquireix una perspectiva nova amb què es posen en marxa potencialitats i oportunitats en el sector comercial, social, mèdic, lleure… i entre totes, la que ens porta a aquest article, l’educativa.
EL VALOR AÑADIDO DE LA INNOVACIÓN
L’Observatori d’Innovació Educativa i Cultura Digital, ODITE, publica un anuari que analitza les tendències anuals en els processos d’innovació i d’incorporació tecnològica al sistema educatiu, a partir d’una classificació d’eix temporal (tendències en perspectiva, desenvolupament i aplicació pràctica). Aquest article estudia el període 2017-2020 en contrast amb aquest any, i proposa una valoració ponderada per a les tendències analitzades, en funció d’una tipologia pròpia de la Teoria del Joc, que emfatitza la seva rellevància segons siguin innovacions tecnològiques (components), metodologies i estratègies de canvi (mecàniques) o relacions de socialització transformadores (dinàmiques).
JuanMi Muñoz
e-b-Learning
Xavier Suñé
Mobile learning
Camino López
Metavers
Antonio Calvillo
Metodologies actives
Núria Sabaté
Lideratge Educatiu
Josep Ramon Planas
Disseny web
Francesc Nadal
Realitat Inmersiva
Neus Lorenzo
Investigació
Luís Lastra
Educació Visual
