Les tendències consolidades després de la pandèmia de la Covid-19 en l’àmbit de la salut escolar, el benestar dels alumnes i el clima relacional ètic i solidari a les escoles segueixen línies molt diferents. D’una banda, s’ha incrementat l’atenció als problemes de salut i salut a l’escola, l’impacte del benestar emocional dels nens durant l’aprenentatge i els riscos de l’ús de les noves tecnologies entre els adolescents. D’altra banda, els projectes de Mindfulness, els models d’educació positiva i les tècniques d’actuació sobre el clima d’estudi s’incorporen a la planificació escolar. Aquest article presenta un breu marc internacional que recull els principals conceptes i tendències detectats sobre aquests temes i presenta dos exemples pràctics de programes escolars de Mindfulness i Desenvolupament d’Habilitats Socioemocionals (HSE), en diferents àmbits territorials: Catalunya i Mèxic

Durant els darrers 50 anys, hem estat testimonis d’una evolució significativa als sistemes d’informació. En els darrers 15 anys, el canvi s’ha accelerat encara més, cosa que ha portat a una millora significativa en la capacitat dels sistemes per extreure informació de fonts no estructurades.
La tecnologia ha evolucionat enormement, cosa que ha permès que els sistemes actuals d’informació agilitzin tot el procés de gestió de la informació. Els sistemes d’informació moderns són capaços d’inferir informació rellevant que abans no era identificable a primera vista.

Les tendències amb què es desenvolupa el desenvolupament tecnològic i els usos que les persones fan d’aquestes tecnologies dia a dia requereixen l’adquisició de coneixements, habilitats, actituds i valors que facin possible el seu ús de manera adequada, productiva, segura, ètica, tenint cura de la privacitat i la protecció de dades. En aquest àmbit, estem experimentant canvis ràpids als quals sembla que el sistema educatiu no respon a la mateixa velocitat. Això és un problema perquè al no fer coincidir les necessitats i el desenvolupament social amb l’educació, ens enfrontem al risc de viure situacions complexes.

La neurociència ha dut a terme estudis que inicialment han permès entendre la complexitat de l’aprenentatge i com la pedagogia es pot nodrir d’aquest coneixement. D’aquí sorgeix la ciència que els connecta: la neuroeducació o també anomenada neurodidàctica.
Hi ha diverses metodologies que contribueixen al desenvolupament de les capacitats cognitives dels alumnes. En la recerca d’ells hi ha la proposta de Montemayor (2019), que desenvolupa una aplicació pràctica del Teatre de l’Oprimit d’Augusto Boal (1931-2009) i que s’utilitza en aquest article per mostrar un exemple d’aplicació de la neuroeducació amb intenció ètica, a la recerca de la inclusió i l’equitat de gènere.En aquest article, l’autor analitza aquesta proposta i la seva vinculació amb les tecnologies educatives a partir de la virtut neurodidàctica que posseeix, i és convidat a aplicar-la en els diferents nivells educatius i disciplines en què té cabuda el disseny d’aquestes unitats didàctiques.