Premi Espiral

Hall of fame

 

 

Hall of fame

Bienvenidos a todos y todas al Hall of Fame de #Premios Espiral
Los Premios Espiral son los “Premios Max” de la Educación Española. Son los reconocimientos a los creadores y protagonistas de las escenas más importantes el mundo”: la educación. Por ello estos premios recogen todas las categorías en una, porque los docentes hacen la dirección, producción y escenografía y son actores y actrices, guionistas …de cada una de sus obras.
Todos los años, un grupo de aguerridos y aguerridas docentes llegan a este “Hall of Fame”, y con su trabajo , representan y honran a todos los docentes que como cantaba Batiato, “giran y giran en torno a la estancia” y danzan… y bailan su peonza particular en los salones de su escuela, con los niños y niñas en la mirada, en el corazón y en la profesión.
Estos son los y las representantes espiraleras del profesorado del mundo.

L’alfabetització digital cap a la tendència humanista

L’alfabetització digital cap a la tendència humanista

Les tendències amb què es desenvolupa el desenvolupament tecnològic i els usos que les persones fan d’aquestes tecnologies dia a dia requereixen l’adquisició de coneixements, habilitats, actituds i valors que facin possible el seu ús de manera adequada, productiva, segura, ètica, tenint cura de la privacitat i la protecció de dades. En aquest àmbit, estem experimentant canvis ràpids als quals sembla que el sistema educatiu no respon a la mateixa velocitat. Això és un problema perquè al no fer coincidir les necessitats i el desenvolupament social amb l’educació, ens enfrontem al risc de viure situacions complexes.

L’Aula del Futur és un projecte europeu que proposa flexibilitzar els espais per millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge a través de les metodologies actives, que han de constituir el seu veritable motor d´impuls, en combinació amb les tecnologies educatives. Dividit en zones d’aprenentatge proposa una alternativa a l’aula tradicional que faciliti l’ús de recursos tecnològics i afavoreixi el treball col·laboratiu de l’alumnat. En aquest sentit, presenta un model en què la tecnologia es posa al servei de l’aprenentatge competencial de l’alumnat. Aquests espais permeten tenir una varietat més gran d’activitats, la qual cosa ajuda a desenvolupar habilitats del segle XXI com la creativitat, el pensament crític o la resolució de problemes.

Cellnex reb la nostra visita

Cellnex reb la nostra visita

En la visita a Cellnex, les nenes gaudiran d’una jornada en què seran rebudes per homes i dones referents de la companyia que hi compartiran experiències, vivències, anècdotes i consells per tal de motivar-les a continuar explorant la ciència i la tecnologia.

Neuroeducació i teatre de l’oprimit: Una proposta neurodidàctica fascinant

Neuroeducació i teatre de l’oprimit: Una proposta neurodidàctica fascinant

La neurociència ha dut a terme estudis que inicialment han permès entendre la complexitat de l’aprenentatge i com la pedagogia es pot nodrir d’aquest coneixement. D’aquí sorgeix la ciència que els connecta: la neuroeducació o també anomenada neurodidàctica.
Hi ha diverses metodologies que contribueixen al desenvolupament de les capacitats cognitives dels alumnes. En la recerca d’ells hi ha la proposta de Montemayor (2019), que desenvolupa una aplicació pràctica del Teatre de l’Oprimit d’Augusto Boal (1931-2009) i que s’utilitza en aquest article per mostrar un exemple d’aplicació de la neuroeducació amb intenció ètica, a la recerca de la inclusió i l’equitat de gènere.En aquest article, l’autor analitza aquesta proposta i la seva vinculació amb les tecnologies educatives a partir de la virtut neurodidàctica que posseeix, i és convidat a aplicar-la en els diferents nivells educatius i disciplines en què té cabuda el disseny d’aquestes unitats didàctiques.

TED TALK Una idea per a personalitzar l’aprenentatge en l’ensenyament d’idiomes.

TED TALK Una idea per a personalitzar l’aprenentatge en l’ensenyament d’idiomes.

Els perfils variats de l’alumnat que podem trobar a les classes d’anglès a les escoles oficials d’idiomes (EOI) converteixen la personalització de l’aprenentatge en una autèntica necessitat. L’organització al centre educatiu d’un esdeveniment TED els ponents del qual sigui el mateix alumnat, fa que es converteixi en una oportunitat didàctica per dur a terme una tasca final en forma de xerrada TED (TED Talk) que permeti personalitzar l’aprenentatge de l’idioma.

AMPLIANT LA MIRADA: Visual Thinking eina per a la inclusió

AMPLIANT LA MIRADA: Visual Thinking eina per a la inclusió

Visual Thinking, una eina cognitiva de fàcil accés, pot ser molt útil per a l’enriquiment de la relació comunicativa que s’estableix en el procés d’ensenyament-aprenentatge. El Visual Thinking com a instrument educatiu combina els elements del llenguatge textual amb els del llenguatge visual. Es concreta en una sèrie de produccions que poden ser realitzades bé pel professorat o bé per l’alumnat segons es col·loqui el focus a l’ensenyament oa l’aprenentatge. En el cas de l’ensenyament, l’ús de mapes visuals elaborats pel docent o la docent afavoreixen la recepció de les informacions o indicacions que es proporcionen a l’aula per part dels alumnes amb dificultats d’accés al llenguatge oral o escrit. A més, trobareu al Visual Thinking una manera diferent de comunicar-vos i una manera més accessible de generar evidències d’aprenentatge alternatives a les textuals.
En una societat on el desenvolupament de les tecnologies de la Informació i la comunicació (TIC) ha potenciat la comunicació multimodal, el Visual Thinking és un recurs clau no només per a l’alfabetització visual sinó per a la inclusió d’un alumne que fins ara no ha tingut possibilitats de fer visibles els coneixements més enllà de la seva expressió textual.

Nous sistemes conversacionals: Xatbots en educació

Nous sistemes conversacionals: Xatbots en educació

Desde que el informático John McCarthy generalizara el término Inteligencia Artificial durante la conferencia de Darmouth de 1956, la posibilidad de disponer de un sistema conversacional que emula el lenguaje humano ha sido tema de debate entre matemáticos, informáticos y filósofos. En la actualidad, los chatbots pueden realizar operaciones que imitan el lenguaje y la cognición humana. Google Siri, Alexia y otros recursos informáticos facilitan numerosas acciones de la vida cotidiana, pero siguen lejos de los centros educativos. Los algoritmos informáticos de Open-AI GPT-3 pueden proporcionar un entorno de aprendizaje tan desconocido como prometedor, pero para que el uso de los chatbots sea eficiente y generalizado es necesario mejorar la formación docente y garantizar el acceso a la tecnología educativa en todos los países.

Esto es todo…

por ahora…

hay muchos más proyectos que merecen aparecer en el ‘hall of fame’! los iremos incorporando proximamente…

Conviértete en un ganador del Premio Espiral

ApuntarseBases
Share This