Autora: Dra. Neus Lorenzo Galés (Universitat d’Andorra, 2023)
Originalment, l’educació tradicional va estructurar el currículum en funció dels continguts i la seva memorització. Es demanava als alumnes que aprenguessin i recitessin les lletres de l’abecedari, les taules de multiplicar, i les llistes de dates, reis, preposicions, o d’elements químics. Amb el temps, el desenvolupament de les ciències i les disciplines positives van posar de manifest la necessitat de prioritzar els processos, l’ estructura executiva o les estratègies procedimentals de cada disciplina. S’ animava els alumnes a reproduir models de text, utilitzar eines de dibuix geomètric o bé a planificar i adaptar mètodes d’ observació, comparació, classificació i validació, segons propostes concretes.
Actualment l’accelerada transformació digital a escala global està generant un nou espai de vital i d’aprenentatge a la xarxa, i és evident que es necessita establir també les bases ètiques de la interacció amb els altres, els principis de sostenibilitat i eficiència d’aprenentatge, o les regles d’equitat en la col·laboració per a la resolució de problemes, sense abandonar els coneixements i procediments científics essencials que ens han proporcionat la cultura enriquida i diversa que tenim com a espècie humana. Per això, és imprescindible treballar des de la integració d’ àmbits que garanteixin l’equilibri necessari de components, mecàniques i dinàmiques d’aprenentatge, tot respectant tant el coneixement i les metodologies existents, com l’ interès legítim per les noves eines tecnològiques que estan transformant el món.
Alguns exemples pràctics ens ajudaran a entendre el model integrat TPACK, un dels més consolidats, i que permet identificar indicadors d’avaluació per a la matèria curricular o d’estudi (continguts), l’orientació pedagògica (tasques, projectes o models col·laboratius, de simulació o de resolució de problemes, per exemple) i els usos de les tecnologies educatives que s’utilitzen en la planificació, l’ execució o la difusió dels resultats i productes.
Els exemples concrets ens permetran comprendre la importància d’ integrar el model TPACK en les propostes educatives i les situacions d’ aprenentatge per a cada nivell educatiu:
Educació Infantil
Activitat: Crear una història digital.
Com s’ integra TPACK:
- Tecnologia (T): Ús de tauletes o computadores amb un programa simple de creació d’històries digitals.
- Pedagogia (P): Ensenyar als nens com narrar una història, tot considerant l’inici, el desenvolupament i el final.
- Contingut (C): Temes bàsics d’aprenentatge, com animals, colors o números, que els infants poden incloure a les seves històries.
Educació Secundària
Activitat: Projecte de ciències sobre el canvi climàtic.
Com s’ integra TPACK:
- Tecnologia (T): Ús d’entorns web amb programari de modelatge climàtic i eines de visualització de dades (p.ex. al web de NASA Earth)
- Pedagogia (P): Mètodes d’investigació científica, per observar, classificar, analitzar i presentar dades.
- Contingut (C): Conceptes de ciències ambientals i meteorologia, sostenibilitat biològica i canvi climàtic.
Universitat
Activitat: Creació i personalització de Recursos Educatius Digitals per a la Inclusió d’ estudiantat vulnerable.
Com s’ integra TPACK:
- Tecnologia (T): Ús d’eines de creació de contingut digital accessibles, com programari d’edició de vídeo amb subtítols, plataformes de blogs amb opcions de text a veu, o aplicacions d’enregistrament d’àudio amb ajustos de claredat i to. Els estudiants universitaris dissenyen i adapten recursos educatius digitals (com vídeos educatius, blogs, o podcasts) específicament per a alumnes amb necessitats educatives especials.
- Pedagogia (P): Ensenyament d’estratègies per a la inclusió educativa, com la identificació de vulnerabilitats, la diferenciació pedagògica i l’adaptació de materials a diverses necessitats (p. ex., discapacitats cognitives, trastorns de l’espectre autista o dificultats d’aprenentatge).
- Contingut (C): Dificultats d’aprenentatge, identificació d’altes capacitats, reconeixement de canals comunicatius i preferència d’estils d’aprenentatge. Models i procediments integrats per al treball de temes d’ educació primària, que facin les sessions accessibles i atractives per a estudiants amb diverses capacitats, incloent-hi l’ ús de llenguatge simplificat, conceptes visuals clars, i activitats interactives.
Universitat
Activitat: Anàlisi i ús acadèmic de dades històriques, pedagògiques o sociològiques.
Com s’ integra TPACK:
- Tecnologia (T): Utilitzar bases de dades en línia i programari d’anàlisi estadística de referència, analitzant la seva intencionalitat, origen i fiabilitat.
- Pedagogia (P): Ensenyar mètodes d’investigació històrica i anàlisi crítica a partir de la validació científica, el rigor de la recerca, l’estudi de fonts d’alta credibilitat, i el reconeixement dels límits i les limitacions dels resultats validats.
- Contingut (C): Temes històrics, pedagògics o sociològics específics, amb esdeveniments significatius d’un període o territori particular, que permetin l’estudi evolutiu del seu impacte.
A cada nivell educatiu, la clau està en combinar efectivament la tecnologia, la pedagogia i el contingut per enriquir l’experiència d’ aprenentatge i avaluar, de forma sistemàtica, cadascun dels àmbits treballats. Per seleccionar els indicadors corresponents als àmbits destacats s’ han de considerar tant elements quantitatius com qualitatius, i aquests es poden interpretar des de la producció individual o col.lectiva. Als nivells universitaris convé considerar també l’ actitud final del futur professorat, amb especial atenció al diferencial d’ aprenentatge que mostri en les reflexions i meta reflexions d’ autovaloració.
Lectures recomanades
- Mishra, P., & Koehler, M. J. (2006). “Technological pedagogical content knowledge: A framework for teacher knowledge”. Teachers College Record, 108(6), 1017-1054.»
- Schmidt, D. A., Baran, E., Thompson, A. D., Mishra, P., Koehler, M. J., & Shin, T. S. (2009). “Technological pedagogical content knowledge (TPACK): The development and validation of an assessment instrument for preservice teachers”. Journal of Research on Technology in Education, 42(2), 123-149. https://doi.org/10.1080/15391523.2009.10782544