Autora
Liliana Arroyo Moliner
Dra. en Sociologia. Especialista en innovació social digital, docent i investigadora a ESADE. A més de la seva experiència en docència, consultoria i divulgació, va ser Directora General de Societat Digital a la Generalitat Catalunya (2022-2024). Participa habitualment en mitjans de comunicació i el seu primer assaig és “Tu no ets el teu selfie” (2020).
.
Les narratives de la Intel·ligència Artificial (IA) sovint s’alineen amb l’optimització, l’eficiència o la reducció de costos. La lògica productiva encaixa amb la IA com a eina de millora de la gestió administrativa. Cal un marc completament diferent si parlem d’educació, d“acompanyar processos d’aprenentatge i creixement.
L’àmbit de la personalització és clarament una frontera encoratjadora, però per a una disrupció empàtica necessitem un enquadrament des de la lògica emocional i la generació d’enllaços. Prenem aquest article com un espai de tecnoptimisme: una invitació a imaginar com l’ús assolit i propositiu de la IA en educació ens propiciarà un salt qualitatiu en la revolució de l’empatia. Explorem els components de l’empatia, distingint quins requereixen humanitat essencial i quins podem augmentar o disrompre amb Intel·ligència Artificial. Tot això es tradueix a fer-nos noves preguntes, o fins i tot a imaginar-nos robots equipats d’Empatia Artificial (EA). Per a mostrar dos botons: Quin paper pot jugar la IA per al foment de l’empatia entre docents i alumnat? Sabem també que la IA actualment és esbiaixada, podem posar la imperfecció al servei de la capacitat de qüestionar i de la posada en pràctica del pensament crític?