GINA RAMÍREZ ZÖLLER. Rectora a la Unitat Educativa LEMAS (Guayaquil), Enginyera en Sistemes Computacionals, i docent a l’Institut Superior Tecnològic LEMAS.
ALISON PAOLA LÓPEZ FLORS. Mestratge en Tecnologies de la Informació i Comunicació Aplicades a l’Educació, Llicenciada en Ciències de l’Educació
i Coordinadora Acadèmica de la Unitat Educativa LEMAS.
Resum
La Intel·ligència Artificial Generativa (IAG) representa el major avenç tecnològic dels darrers temps per l’àmplia versatilitat que ofereix per facilitar la vida de les persones, incloent-hi els educadors. La seva aplicació ha desencadenat una sèrie de suggeriments i postures que, d’una banda, proposen aprofitar al màxim les bondats d’aquesta eina i, de l’altra, adverteixen sobre l’ús indiscriminat que tenen, sense un marc ètic que el reguli.
En aquest estudi es posa en evidència l’ús de la IA en l’avaluació d’aprenentatges dels estudiants com un dels “esculls ètics” als quals l’educació ha de respondre i superar. Per això es planteja una investigació de camp basada en dues experiències comparades dins de l’aula poder analitzar les conductes dels estudiants en elaborar una tasca.
Introducció i antecedents
La idea de la Intel·ligència Artificial (IA) ha existit des de fa molt de temps, però el terme en si va ser creat el 1956 durant una conferència al Dartmouth College. El desenvolupament pràctic de la intel·ligència artificial va començar a les dècades de 1950 i 1960 amb els primers intents de crear programes que poguessin imitar la intel·ligència humana. Així, el 1965, ja la UNESCO ens advertia sobre les “màquines d’ensenyar”, com un conjunt de programes desenvolupats als Estats Units per guiar els alumnes en el seu aprenentatge. Això implica que, al llarg del darrer segle, hem reflexionat sobre el paper que exerceix la tecnologia en l’aprenentatge i el seu impacte a l’escola.
Segons Miao et al. (2021), la IA té la capacitat de fer front a alguns dels desafiaments més grans en l’educació, de desenvolupar pràctiques d’ensenyament i aprenentatge innovadores i, finalment, d’accelerar el progrés en la consecució de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4. Tanmateix, el debat sobre el seu ús a l’educació ha produït més d’una controvèrsia.
Tal com ho exposa Williamson (2023), les aplicacions de la Intel·ligència Artificial a l’Educació (IAE) haurien de ser objecte d’avaluacions independents i utilitzar-se sota supervisió. D’altra banda, reconèixer les aportacions que ofereix aquesta nova tecnologia en el procés d’aprenentatge és inevitable, especialment en àmbits com la inclusivitat, la personalització de l’aprenentatge, el treball cooperatiu, l’automatització de tasques administratives, i fins i tot l’avaluació de l’aprenent.
Sota aquest context, a la Conferència Internacional sobre la Intel·ligència Artificial i l’Educació realitzada a Beijing del 16 al 18 de maig de 2019, els estats membres de les Nacions Unides acorden promoure les respostes polítiques adequades per aconseguir la integració sistemàtica de la intel·ligència artificial i l’educació, per tal d’innovar l’educació, la docència i l’aprenentatge.
A les investigacions recents s’ha deixat clarament en evidència el gran potencial que té aquesta tecnologia educativa emergent per donar resposta a situacions d’aprenentatge i avaluació, dins i fora de l’aula.
Aquest capítol cerca analitzar la incorporació de la IA i la IAE als processos avaluatius d’aprenentatges, així com la profunda reflexió ètica que això comporta, des d’una mirada pràctica centrada en l’essència de l’ésser humà. Pots llegir-lo a l’Informe Intel·ligència Artificial a la Microeducació: Transformant l’Aula del Futur.