Autora: Noelia Cebrián Marta. Sóc mestra d´audició i llenguatge i mestra d´educació especial. Comunicadora en Llengua de Signes nivell I,II i III i Màster en Atenció primerenca. ADE (Apple Distinguished Educator) 2023, Google Certified Educator, nivell 2. Tutora de l’equip d’educació especial d’Escoles Catòliques
Twitter: @noeliacebrian
1. Estàs preparat per acceptar el repte i promoure una transformació a la teva aula??
El treball amb eines digitals a l’aula suposa sempre un repte i encara més quan ens referim a alumnes amb necessitats educatives especials, ja que necessitem, a més, una gran transformació a les nostres aules si de veritat volem atendre la diversitat de l’alumnat, avui veurem algunes pistes per poder aconseguir-ho.
2. Primeres reflexions abans de posar-nos en marxa
Julio Roguero ens parla d’una escola de la cura i em sembla important començar-ne parlant, per després continuar parlant sobre com les eines digitals ajuden a fer possible una personalització de l’aprenentatge.
Em quedaré amb tres de les seves idees que seran la base d’aquesta transformació a l’aula:
- L’escola de la cura mútua educa en la perseverança i la paciència a ritme lent i pausat.
- Posa una atenció especial en l’aprenentatge rellevant, la reflexió, la voluntat i la memòria.
- Situa en el centre de la relació pedagògica, el diàleg-conversa i sap que educar és aprendre a pensar críticament per si mateix i a sentir la generositat del compartir, posant en el primer pla l’empatia, la compassió (passió comuna per la vida) i la construcció de la fraternitat.
Crec que no hi ha altres tres millors idees més que es relacionin amb alumnes amb necessitats educatives especials. Tot tenint-les en compte és com porto a terme la transformació de la meva aula amb l’ajuda de les eines digitals.
3. Així som
Treballo al Col·legi La Puríssima per a nens sords de Saragossa, tot el nostre alumnat té dificultats auditives i lingüístiques i altres patologies associades. Som un centre, a més d’especial, especialitzat en la rehabilitació de l’audició i del llenguatge i es duu a terme des de les diferents àrees curriculars o d’àmbits, adaptacions curriculars significatives, teràpies individuals i grups de combinada (nens que passen part del temps a centre específic i part a l’ordinari).
La rehabilitació de l’audició i del llenguatge es realitza des del pilar comú de la Metodologia Verbotonal, en teràpies individuals i en grups reduïts, cosa que ens permet treballar alhora l’aspecte curricular i rehabilitador, però atenent cadascuna de les diversitats del nostre alumnat.
Per fer-vos una idea, la meva classe és de 6è de primària amb 11 alumnes. (mateix edat cronològica), dos porten nivell curricular de sisè amb suport a Llengua i Matemàtiques, dos porten ACS a totes les àrees de quart, 4 alumnes ACS de tercer, un de segon de primària i dos de primer. Nivells variats de comunicació: alguns llengua oral, altres signada, altres necessitat de pictogrames tant per a la comprensió i l’expressió. Diferents graus de pèrdua auditiva i de nivell lector, alguns amb patologies associades (baixa visió, dificultats cognitives). L’atenció a la diversitat és un tema prioritari.
En tot aquest procés les eines digitals són el nostre gran aliat, que ens ajuda a treballar des de les funcions executives, el pensament, les rutines, el llenguatge i tots els continguts curriculars. Ho veurem!
4. Què suposa?
Com he dit anteriorment, atendre la diversitat de l’alumnat que tinc a l’aula amb l’ajuda de les eines digitals, suposa un gran repte i una transformació metodològica. La base d’aquesta són cinc pilars: allò curricular i rehabilitador, formar un equip i treballar el pensament, recolzar-me en els paisatges d’aprenentatge i les eines digitals. L’objectiu és assolir una generalització dels aprenentatges que ajudin els meus alumnes a ser més autònoms en el seu dia a dia fora de les parets de l’aula. Vegem-ho!
5. Així ho resolem
Desglossant cadascun d’aquests pilars, no podem deixar de mirar-los com una globalitat ja que tot el que passa a la meva aula. Tot ha de tenir un sentit, estar relacionat entre si, ser significatiu per als alumnes, amb prou agudesa per captar la seva atenció però sense que sigui una distracció que eviti la compressió i sempre amb la col·laboració i el treball en equip de tots els professionals i els especialistes que hi passen; tot això ens obliga a fer una feina conjunta per projectes que donen sentit a cada pas que fem a l’aula. També implica estar sempre a la recerca i adaptar a les característiques de l’alumnat totes les idees que m’arriben. Allò pedagògic i allò rehabilitador van sempre de la mà en cadascuna de les activitats.
El treball a l’aula, cada dia, és constant i al final un gran treball extra, ja que moltes vegades l’objectiu s’allarga durant tota la vida o en gran part. Per tant, la motivació de l’alumne és important i a mi com a tutora, m’implica estar sempre a “l’avantguarda”, sempre a la recerca. Descobrir, explorar, conèixer en profunditat, adaptar i aplicar (no dic avaluar perquè allò que arriba a l’aula gairebé sempre estic segura que és eficaç i funcionarà). Amb els meus alumnes no em puc moure per modes, sinó amb eines facilitadores de l’aprenentatge.
Utilitzo per exemple la intel·ligència artificial per treballar el llenguatge creatiu (imagina…); els meus alumnes són molt literals i de vegades amb un llenguatge après que repeteix i imita, més que no pas imaginar. Donar-los l’oportunitat d’imaginar i de veure’l fet realitat és per a ells un regal a una feina dura. Fem servir aplicacions com Midjourney i Scribble Diffusion.
Un altre exemple és quan faig servir el robot Ozobot (segueix línies) al costat dels grafismes fonètics (són línies que sincronitzen l’acte gràfic i el fonètic, per treballar la producció i diferenciació dels fonemes).
El segon dels pilars és aconseguir un bon equip a classe, que se centri en les diferents fortaleses de cadascú, de manera que junts superin les dificultats, posant el focus a la feina del pensament, ja que sense pensament no hi ha llenguatge, i al revés. Per això utilitzo les sessions de tutoria per mirar-nos, escoltar-nos, saber que aportem cadascun al grup i posar el focus en cadascun dels companys i les seves habilitats. Totes les setmanes tenim una sessió de robòtica i programació educativa (sempre connectada al tema del projecte de l’aula). Fem servir els blocs de programació com a entrenament del pensament que ens ajudarà a l’organització del llenguatge, ja que a nivell d’estructura cerebral realitzem el mateix procés: una sèrie de blocs, ordres o paraules que ens porten a organitzar bé el procés, el camí si volem arribar a la destinació (meta o la comunicació eficaç). Treballem amb Lego WeDo 2.0 i diverses aplicacions a l’iPad.
El següent pilar en què em baso, és la importància que els alumnes creguin i sentin que PODEN i SABEN fer-ho a través d’activitats de tota mena. Per això treballo tots els continguts curriculars a través de paisatges d’aprenentatge en els quals dissenyo activitats basades en la taxonomia de Bloom i en les competències o intel·ligències múltiples, basades en un model DUA que em permeten atendre aquesta diversitat d’alumnat que tinc al aula. El mateix projecte per a tothom, però diferents rutes d’aprenentatge personalitzades segons les vostres necessitats (text, LSE, pictogrames, imatges…). Faig servir eines com Genially, Thinglink o Book Creator per digitalitzar aquests projectes.
El punt fort a tot el procés: les eines digitals. Són una gran font de motivació per a l’alumnat, permet una facilitat d’accés al contingut respectant les necessitats de cada un dels alumnes, facilita la personalització de l’aprenentatge i estar treballant tots en el mateix contingut però amb diferents formes d’accés, i em permet a mi com a docent poder atendre cadascun segons les seves necessitats. I una de les coses més importants i, especialment del treball amb la tecnologia Apple, és l’accessibilitat.
Em permet treballar amb la lupa amb un nen de baixa visió que no pot seguir l’activitat, o activar el reconeixement de sons a l’iPad d’un alumne sense resposta auditiva i que pugui saber les coses importants que succeeixen a l’aula o activar-ne l’accés guiat per evitar les distraccions en una activitat concreta. Les possibilitats són infinites per a tot tipus de patologies i, sens dubte, faciliten l’accés al currículum i al que passa a la vida dels meus alumnes.
I parlant d’ aquesta vida, cobra importància la generalització dels aprenentatges i de l‟ús de les eines digitals; l’aula és un lloc on intento que desenvolupin habilitats i aprenentatges per a la vida, que coneguin eines que els ajudaran al seu dia a dia a ser més autònoms fora de les parets de l’escola.
Per exemple aprenem a preparar un viatge guiats amb Freeform, usant apps com Youtube, Jamboard/Freeform, Google Maps, Safari, Word/pages/documents….
Figura 7: Ruta de treball d‟una situació d‟aprenentatge, atenció a la diversitat.
Treballem l’àrea de llengua amb notícies actuals que ens conviden a cercar, llegir, pensar, crear i compartir i també aprenem a quedar amb els nostres amics, a saber arribar a una destinació, que cadascú sàpiga fer servir el seu correu electrònic o bé els hi donem la possibilitat, als que volen aprendre, a ser “uns grans youtubers”… En definitiva, aprenentatges a l’aula que els ajuden a ser més autònoms en el dia a dia.
6. Conclusió
Els cinc reptes de què parlàvem al principi i que he anat desenvolupant (part curricular i rehabilitadora, el treball en equip i el pensament, el treball per paisatges d’aprenentatge i DUA, les eines digitals i la necessitat de generalització, s’han transformat en: estic amb tu!, som un equip!, tu pots fer-ho!, tenim ajudes! i endavant!.
- Cada alumne és al centre del procés, amb les seves individualitats.
- Les puc atendre des d’un treball en equip que aprofita les seves fortaleses.
- Tot això els permet aprendre per a la vida.
Ho aconseguim:
- Creient-hi.
- Creient que ells també poden.
- Posant-ho tot al seu abast.
Referències bibliogràfiques/webgrafia
GAJIC K., RAMOS S., PEREZ C., CATALA C., MORA A. (2000): «Habla y audición, Método Verbotonal». Nau Llibres (Edicions Culturals Valencianes, S.A.); Edició: 1 (10 de gener de 2000) Descatalogat
Publicació monogràfica “Robótica y curriculum”, ERW2021. Hisparob. Desembre 2021
Article “Aumentando capacidades desde una realidad diferente” en la revista Comunicación y Pedagogía n. 329-330. Maig 2021
La pequeñez de los días. Treinta entrevistas a treinta docentes aragoneses. Rolde de estudios aragoneses. Maig 2018.
Capítol 15 del llibre “16 proyectos y experiencias innovadoras para el aula de Educación Infantil”. Educa. Febrer 2018.