Autores

Karla Galvão és cofundadora i directora de marketing (CMO) de Key2enable Assistive Technology. Lidera alguns dels projectes internacionals de l’empresa, inclosa la seva expansió a través de diferents països i l’equip de marketing de Key2enable.

Jana Moral actua como enllaç de Key2enable en el sector educatiu espanyol, adaptant la solució al context local i la cultura educativa del país.

Extracte
La visió de Catalunya sobre l’educació inclusiva s’està materialitzant en aules reales. A través dels Literacy Labs (Laboratoris d’Alfabetizació) —una innovació pilotada amb mSchools i Mobile World Capital Barcelona—, Key2enable fusiona tecnologia assistiva, metodologia pedagògica i dades per empoderar a cada estudiant.

Avanç
L’educació inclusiva a Catalunya està fortament arrelada en les polítiques públiquess, que persegueixen des de fa temps un propòsit clar. Avui, aquests principis s’estan convertint en pràctica quotidiana gràcies a un projecte pioner que uneix tecnologia accessible, formació docent i aprenentatge basat en l’evidència, transformant el compromís en resultats que es puguin medir.

Introducció

Cataluña ha articulado durante mucho tiempo un sistema educativo donde cada estudiante pertenece y aprende en conjunto. Esa promesa está pasando ahora de la política a la práctica a través de una colaboración in situ que combina innovación, inclusión y tecnología de apoyo. Key2enable —una empresa de tecnología asistiva reconocida por más de 40 premios internacionales— ganó el mSchools Lab Challenge 2025, respaldado por Mobile World Capital Barcelona, para lanzar su concepto de Literacy Lab en cuatro centros públicos catalanes como parte de un piloto inicial.

El pilot dóna vida als marcs polítics inclusius de Catalunya –la Llei 12/2009 (LEC) i el Decret 150/2017– , que afirmen l’equitat, la personalització i la inclusió sistèmica, exigint als centres educatius que adaptin metodologies, recursos i entorns a les diverses necessitats. El Literacy Lab és un vehicle pràctic per complir aquest mandat, traduint la visió en rutines, eines i resultats que són rellevants per als estudiants, els docents i les famílies.

El Literacy Lab: què és i per què és important
En essència, el Literacy Lab és un entorn d’aprenentatge holístic dissenyat per empoderar els estudiants amb diversitat funcional mitjançant tecnologia accessible i pedagogia inclusiva. Cada Laboratori integra Expressia (una plataforma d’aprenentatge web adaptativa) i Key-X (un teclat alternatiu que facilita l’accés a estudiants amb dificultats motores i físiques) per fomentar l’aprenentatge independent, la participació a l’aula i el desenvolupament d’habilitats en aquells alumnes que sovint troben barreres en entorns ordinaris.

A nivell pedagògic, el Laboratori es fonamenta en marcs ben establerts i basats en l’evidència: el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), els Principis d’Educació Inclusiva de la UNESCO i el CASEL per a l’aprenentatge socioemocional. En conjunt, aquests marcs asseguren que cada estudiant —independentment del perfil cognitiu, físic o sensorial— pugui accedir, participar i expressar el coneixement de manera significativa. La metodologia combina tecnologia adaptativa, aprenentatge personalitzat i ensenyament centrat en l’ésser humà per enfortir el creixement acadèmic, l’autonomia i la inclusió social.

Cada sessió de 45 minuts combina itineraris personalitzats en alfabetització i càlcul, narració gamificada, desenvolupament socioemocional estructurat i accés total a dispositius de suport com Key-X (i altres dispositius com el sensor de cap/ocular Colibrí si les dificultats dels alumnes són més severes). Els panells de control integrats a la plataforma segueixen el progrés en temps real, permetent intervencions oportunes i la millora continuada. El resultat no és una intervenció puntual, sinó un ecosistema viu que connecta aules, llars i comunitats.

De la visió a la realitat de les aules catalanes
El pilot de Catalunya està concebut com un exemple viu de com la política es pot convertir en pràctica, de com els ideals es poden aterrar en mesures concretes i funcionals. En alinear les rutines i els recursos del Laboratori amb la Llei 12/2009 i el Decret 150/2017, els centres participants operen la inclusió sistèmica: l’agrupació flexible, les tasques diferenciades, la instrucció basada en dades i els suports d’accés universal s’integren en els horaris setmanals, en els ritmes estudiantil.

La col·laboració amb mSchools i Mobile World Capital Barcelona proporciona un motor dinnovació i una plataforma de visibilitat, ajudant el pilot a connectar les prioritats locals amb les millors pràctiques globals en tecnologia educativa inclusiva. En acabar aquesta fase inicial, el projecte té com a objectiu documentar un model replicable que altres centres catalans puguin adoptar amb el suport de formació docent i adaptacions lleugeres despai.

El repte a què donem resposta
Tot i dècades de progrés, els estudiants amb diversitat funcional continuen enfrontant-se a barreres sistèmiques a l’educació primària i secundària: principalment la inaccessibilitat del currículum, les tecnologies adaptatives limitades i el suport pedagògic desigual. Les aules convencionals sovint no es poden flexibilitzar davant de diferents necessitats motores, cognitives o d’aprenentatge, cosa que condueix a la desconnexió, un baix nivell de desenvolupament competencial (especialment en llengua i matemàtiques) i l’aïllament social. Famílies i educadors sovint es queden sense vies provades per a una inclusió significativa.

El Laboratori d’Alfabetització respon a aquest desafiament en oferir un entorn estructurat però flexible, on el desenvolupament acadèmic i socioemocional avancen de la mà. El professorat obté eines pràctiques i informació en temps real per personalitzar-ne el suport; els estudiants experimenten seguretat, estructura i un camí clar per participar-hi, tenir èxit i aconseguir ser més independents.

(Figura 2 – Font: Key2enable. Alumnes usant els dispositius en una escola de EAU)

Un enfocament pedagògic inclusiu
Al Laboratori d’Alfabetització, la pedagogia inclusiva i la tecnologia de suport es fusionen en cinc rutines complementàries que transformen l’accés en progrés mesurable:

  • Itineraris Personalitzats: Guien cada estudiant a través dels objectius d’alfabetització i càlcul al ritme adequat, utilitzant les seqüències adaptatives d’Expressia juntament amb activitats seleccionades pel docent que s’alineen amb les prioritats de l’aula.
  • Aprenentatge gamificat i basat en la narrativa: Per mantenir l’atenció i consolidar els coneixements, a cada sessió s’hi inclouen històries i desafiaments lúdics, ajudant els estudiants a transferir habilitats a diferents contextos.
  • Desenvolupament socioemocional estructurat: Com que el sentit de pertinença és tan important com el càlcul, el desenvolupament socioemocional s’integra intencionalment. La inclusió de rutines per enfortir l’empatia, la resiliència, el respecte i la col·laboració –alineades amb CASEL– permet estructurar com els estudiants reflexionen i interactuen entre ells.
  • Participació accessible: Per a una veritable inclusió, és essencial assegurar l’accés als continguts a tots els estudiants. L’ús de diferents dispositius permet que cap alumne no sigui un mer espectador: el teclat alternatiu Key-X —i, quan correspon, el sensor Colibrí— eliminen les barreres motores i físiques perquè els estudiants puguin escriure, seleccionar i navegar en els continguts de forma independent, enfortint la seva autonomia.
  • Dades i panells de control (dashboards): Proporcionen informació de valor al professorat. L’obtenció d’informació objectiva i en temps real del moodboard i de les analítiques de progrés redueixen la càrrega de treball del professorat i permeten assenyalar intervencions oportunes (canvis en el grup, ajustaments de contingut o canvis d’enfocament en els itineraris personalitzats), alhora que generen l’evidència estandarditzada que els centres necessiten per a mesurar el model i mesurar el model.

Pla d’implementació (Desenvolupament docent, espai i rutines)

El pilot segueix un pla d’implementació en quatre fases:

  1. Formació del professorat i preparació de l’espai: Els educadors reben formació per al desenvolupament professional en pedagogia inclusiva, instrucció multisensorial i aprenentatge intervingut per parells. La formació abasta l’ús d’Expressia i de Key-X, i la pràctica d’estratègies que enforteixen la comunicació entre estudiants amb diversitat funcional i sense. Cada Literacy Lab presenta dues zones: una àrea col·laborativa (amb pantalla interactiva) i estacions d’aprenentatge individualitzades (ordinadors o tablets ) per a la pràctica dirigida.
  2. Sessions inicials amb avaluació prèvia i establiment d‟objectius: Les primeres sessions se centren en les rutines, les avaluacions basades en l‟observació il‟establiment d‟objectius acadèmics i socioemocionals (p. ex., comunicació, respecte de torns, cooperació).
  3. Realització de sessions regulars amb agrupació inclusiva i suport adaptatiu: Recomanades dues vegades a la setmana, cada sessió combina la narració, les tasques en grup i les activitats digitals individuals adaptades a les necessitats específiques de cada alumne. Els rols roten perquè tots els estudiants actuïn com a oradors, ajudants i oients actius. El professorat monitoritza la participació contínuament i ajusta els suports basant-se en la implicació i el progrés; les tecnologies de suport i els senyals visuals asseguren que tothom pugui accedir al mateix aprenentatge.
  4. Avaluació final (Endline), reflexió docent i recomanacions d’escalabilitat: Els docents sintetitzen els resultats acadèmics i socials, documenten les pràctiques inclusives que van funcionar i elaboren un pla per a la replicació i la sostenibilitat al centre.

El Literacy Lab té com a objectiu millorar la lectoescriptura, el càlcul i l’alfabetització aritmètica i les habilitats socials i emocionals mitjançant activitats lúdiques i accessibles. L’enfocament és estructurat per guiar la pràctica, però prou flexible per permetre que el professorat integri el contingut i la cultura d’aula. La documentació mensual del progrés dóna suport a la reflexió basada en l‟evidència.

El que passa en una sessió
Una sessió tipus de 45 minuts comença amb un escalfament socioemocional i un ancoratge narratiu compartit, seguit de tasques per nivells a Expressia i treball en grups petits on els estudiants practiquen descodificació, vocabulari, consciència fonològica, càlcul o resolució de problemes. Els estudiants que requereixen suport motor utilitzen Key-X per introduir text, seleccionar respostes o controlar activitats amb fluïdesa. Els docents consulten els panells de participació per veure qui està progressant i qui necessita una empenta o més suport. La sessió conclou amb una reflexió: què hem fet, com ens hem sentit i cap a on ens dirigim.

Aquesta rutina, estructurada i coneguda, permet reduir l’ansietat i que els alumnes se sentin còmodes, però alhora és prou flexible per atendre els diversos perfils. Normalitza la diferència com a diversitat i posiciona els parells com a col·laboradors: tots tenen un rol, una veu i un camí a seguir.

(Figura 3 – Font: Key2enable. Alumnes en una escola al Brasil)

Construint l’ecosistema al voltant del Lab

L’impacte del Literacy Lab s’estén més enllà de la sala. El desenvolupament docent alinea laprenentatge personalitzat amb els objectius curriculars; els dies de participació familiar permeten que les estratègies entrin a casa, i els programes de voluntariat modelen la solidaritat i el suport recíproc entre parells. En algunes regions, l’ecosistema també inclou oportunitats vocacionals, com ara l’acoblament de dispositius Key-X per part de persones amb diversitat funcional cognitiva, fomentant la dignitat, el treball decent i la inclusió sistèmica.

En altres paraules, el Literacy Lab no és un racó de gadgets: és un eix comunitari on els estudiants es defineixen pels seus èxits, en lloc de les seves limitacions; les famílies s’uneixen al procés d’aprenentatge i els educadors s’erigeixen com a agents del canvi.

Pla d’avaluació (com mesurem el que importa)
L’avaluació és contínua, flexible i mesurada en indicadors qualitatius i quantitatius:

  • Desenvolupament d’habilitats: Alfabetització primerenca, càlcul, comunicació, interacció, treball en equip i expressió emocional, monitoritzades a través d’activitats del Literacy Lab i observacions de l’educador.
  • Participació (Engagement): Implicació activa durant les sessions multisensorials basades en narratives i interacció amb eines inclusives.
  • Qualitat de l’assistència: No només “qui va assistir”, sinó quant de temps es va mantenir involucrat de manera significativa.
  • Implicació parental: Participació en activitats a casa i feedback.
  • Implementació educativa: Ús de mètodes inclusius i tecnologies de suport, capturat als diaris de reflexió.
  • Progrés conductual: Un sistema de fitxes simbòliques recompensa la cooperació, la concentració, l’empatia i l’autoregulació. Les fitxes es poden bescanviar en una botiga simulada per practicar l’estalvi, l’elaboració de pressupostos i la presa de decisions.
  • Autorreflexió i defensa pròpia (Advocacy) (opcional): Un diari de l’estudiant recolza l’alfabetització emocional i l’autoexpressió, alhora que ofereix als docents informació per a una assistència a mida.

Les fonts de dades inclouen llistes de verificació d‟observació, avaluacions informals, registres d‟assistència, seguiment del temps dedicat al‟activitat (time-on-task) i reflexions del professorat, resumides en panells visuals. Les troballes es revisen a meitat i al final del pilot per suggerir millores i documentar pràctiques llistes per escalar.

Per què les dades importen (i com les fem servir)
Les analítiques del Literacy Lab redueixen la càrrega de treball que suposa elaborar informes manuals i ofereixen dades processables al professorat. El progrés en temps real i les vistes tipus moodboard permeten microintervencions oportunes —canviar un grup, afegir-hi suports o ajustar-ne el contingut—. A nivell de sistema, els informes estandarditzats proporcionen un pla de replicació per a altres centres: quins recursos són essencials, com programar les sessions, quines rutines mantenen la participació i com monitoritzar els resultats sense aclaparar el personal.

Alineació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides

La conceptualització del Literacy Lab i el desenvolupament de les pràctiques proposades s’alineen amb els següents Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) plantejats per les Nacions Unides:

  • ODS 4 – Educació de qualitat: Itineraris inclusius que donen als estudiants amb diversitat funcional accés equitatiu al currículum, recolzats per analítiques d’ensenyament en temps real i la construcció de ponts entre la llar i el centre.
  • ODS 8 – Treball decent i creixement econòmic: Les vies vocacionals i l’ocupació digna a l’assemblatge de tecnologia de suport demostren el valor econòmic de la inclusió.
  • ODS 10 – Reducció de les desigualtats: Els dispositius de suport i les rutines intervingudes per parells eliminen les barreres de participació i fomenten la solidaritat.
  • ODS 17 – Aliances per assolir els objectius: El model prospera a través de la col·laboració intersectorial: administracions públiques, fundacions, ONG, universitats i hubs d’innovació treballant en concert.

Senyals primerencs i un camí cap a l’escalabilitat
Des del Brasil fins als EAU —i ara expandint-se a Espanya i l’Índia—, el model del Literacy Lab ha demostrat més participació estudiantil, millors fonaments d’alfabetització i una col·laboració més profunda en les comunitats escolars. El pilot de Catalunya cerca documentar i refinar l’enfocament perquè qualsevol centre públic el pugui adoptar amb una formació i una configuració manejables. La visió a llarg termini és establir estacions de Lab dins les aules ordinàries, assegurant que el suport sigui present on passa l’aprenentatge i que els docents puguin orquestrar la inclusió sense friccions logístiques.

En integrar el Literacy Lab a les rutines diàries, Catalunya es pot convertir en un referent europeu per a la integració de la tecnologia de suport i la pedagogia inclusiva en tot el sistema públic, fent de la inclusió no només una aspiració, sinó una realitat.

Conclusió
El treball de Key2enable a Catalunya demostra que la inclusió és més que una política: és una pràctica compartida arrelada a la tecnologia, l’empatia i la innovació. El Laboratori d´Alfabetització transforma les aules en espais accessibles i generadors de dades on cada estudiant pot pertànyer, participar i prosperar.

Cada sessió combina aprenentatge personalitzat, narració gamificada i desenvolupament socioemocional. Els docents reben formació i poden consultar els panells de control en temps real per mesurar limpacte real de la inclusió. Els centres que cooperen amb Key2enable reporten una participació més gran, millors resultats en alfabetització i desenvolupament cognitiu, i una col·laboració més profunda i significativa entre comunitats.

Aquesta iniciativa posiciona Catalunya com un punt de referència per a la integració de la tecnologia assistencial i la pedagogia inclusiva als centres públics, on la inclusió es converteix en la nova normalitat.

 

(Figura 4 – Font: Key2enable. Ús del producte a l’escola La Lió, Catalunya)

Shares
Share This