Carlos Magre
President de lAssociació Educació Oberta. Treballa com a consultor independent en educació en els àmbits de la innovació educativa i la tecnologia educativa. És membre del Consell. Assessor de Quaderns de Pedagogia i del col·lectiu DIME (Docents per a la Inclusió i Millora Educativa), AulaBlog i l’Associació Espais d’Educació Superior.
Resum
En educació, cada nova tecnologia tendeix a despertar grans esperances o recels exagerats. La Intel·ligència Artificial ens torna a situar davant de dues postures que semblen oposades. D’una banda, un fetitxisme tecnològic que promet solucions personalitzades, gairebé màgiques, per superar els problemes i les mancances estructurals dels sistemes educatius. De l’altra, un catastrofisme digital que veu a la IA una nova font de problemes. Aquest article analitza ambdues postures i recorda que les transformacions no vénen directament de les eines, sinó de les persones que s’impliquen en els problemes i participen activament en el disseny, la realització i la valoració de les transformacions, en un activisme educatiu que fomenti la justícia social.
Paraules clau: tecnologia educativa, justícia social, educació, reptes, activisme, transformació.