Miquel Àngel Prats
Mestre, psicopedagog i Doctor en Pedagogia per la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l´Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona.
Actualment és professor titular de Tecnologia Educativa, investigador responsable de la línia eduTIC del Grup de recerca consolidat PSiTIC (Pedagogia, Societat, Innovació i TIC) de la FPCEE Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i coordinador del Màster Universitari en Lideratge de la Innovació Pedagògica i Adreça de Centres Educatius.
Ha estat director del CETEI de la Fundació Joan XXIII (2008-2011), de l’ITworldEdu Summit (2008-2012), i del Grau d’Educació Infantil (2013-2019), i també vocal de Comunicació del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (2006 -2008).
X (Twitter): @maprats | Linkedin: https://www.linkedin.com/in/maprats/
Resum
En els últims mesos, hem assistit, amb una barreja de meravella i expectació, a l’avenç imparable de la intel·ligència artificial. Sens dubte és un fenomen que ens ha agafat per sorpresa. El segle XXI ha irromput amb força a les nostres vides (Roca, 2020), i el món educatiu no ha estat una excepció. Ens hem trobat aclaparats, sí, però no derrotats. Després de superar els reptes de la pandèmia, amb les seves classes virtuals i reunions interminables en plataformes com Meet, Zoom i Teams, ara ens enfrontem a una nova realitat: la IA, un terreny desconegut però ple de possibilitats.
Però no ens confonguem, no estem en un carreró sense sortida. Al contrari, la tecnologia -un cop més- ens repta a reinventar-nos, a aprendre i a créixer. Ens posa en escac, sí, però que ens convida a l’acció, no al desànim. És una oportunitat única per transformar l’educació, per fer-la més dinàmica, inclusiva i eficaç. En definitiva, cal proposar noves formes d’ensenyar i aprendre. Cal revitalitzar la nostra docència i resignificar la nostra presència a l’aula.