La T de STEAM a l’Educació Infantil

La T de STEAM del Tresor de Verónyk pretén posar en valor l’ús de les tecnologies al servei d’activitats de motivació, investigació, exploració i creació amb què s’aniran desenvolupant les situacions d’aprenentatge que proporcionin al nostre alumnat activitats emocionalment positives, alineades amb els principis i pautes DUA i que els siguin útils per a la seva vida quotidiana mostrant-li a més referents científiques.

Resum

A la nostra classe d’Infantil de 5 anys del CEIP Sagrat Cor de Jesús d’Oliva de Mèrida, a la província de Badajoz, treballem per racons STEAM. La T de STEAM és molt important ja que fem servir les tecnologies per anotar les nostres idees, descobrir com som, fer situacions d’aprenentatges com la realització de viatges. Com treballem una situació d’aprenentatge on hem de fer un viatge? Ens situem al mapa, busquem informació dels llocs a visitar en entorns segurs usant la xarxa del centre, realitzem el nostre viatge de forma virtual usant el croma i recreant situacions de la vida quotidiana.

Com a instruments d’avaluació, a més d’observar el procés de realització d’un vídeo, utilitzem també la robòtica tot responent preguntes sobre allò treballat.

També fem servir la robòtica als breakouts educatius i a la lliga de robòtica extremenya (ROBO-REPTE) en què hem estat immersos/es.

Ens agrada ser locutors i locutores de ràdio (participem a RadioEdu, la ràdio escolar extremenya) i aquests enregistraments de vegades ens serveixen per introduir les situacions d’aprenentatge i d’altres per explicar les experiències ja realitzades com a avaluació.

També impliquem les famílies a la nostra classe, realitzant tallers usant les tecnologies.

Utilitzem altres elements tecnològics com la llum ultraviolada, l’stop motion, apps de realitat virtual, miniprojectors i microscopi digital, entre altres recursos per observar i explorar el nostre entorn.

Una de les coses que més ens agrada del nostre projecte STEAM és fer videoconferències amb dones científiques amb les quals tenim informació real i segura. Ens agrada la T de STEAM.

Descripció de la proposta educativa

Com és un projecte que es realitza durant el curs, les situacions d’aprenentatge han estat diverses.

Es planteja a inici de curs, per a Infantil de 5 anys, una programació per al curs 2022/2023 basada en un projecte STEAM que consta de dues parts:

a) D’una banda es creen espais de treball STEAM a l’aula, que es relacionaran amb les diferents situacions d’aprenentatge que es treballin durant el curs.

• A la zona de la Ciència es compta amb lupes, microscopi infantil, cargols, petxines, animals i targetes, balança, sorra màgica, fulles, fustes… elements de la natura per explorar i investigar.
• A la zona de les Tecnologies es té una pantalla digital, una tauleta digital, un croma i disfresses perquè interpretin la realitat i puguin explicar el que es va treballant, a més de robots de terra i segueix-línies, llum ultraviolada i microscopi digital. També es compta amb l’aula de tecnologies (futura Aula del futur, ja que s’ha iniciat una transformació d’espais) per fer activitats tecnològiques i amb l’aula de la ràdio escolar.
• A la zona d’Enginyeria es compta amb una catifa per col·locar construccions, diferents peces de construccions, eines…
• A la zona d’Art hi ha un cavallet, pintures, plastilina, tisores de formes, tampons, diferents tipus de papers, cola, taula de llum…
• A la zona de Matemàtiques hi ha pompons, petxines, daus de 6 i 10 cares, recta numèrica, jocs d’associació de números i la seva correspondència, quaderns de classificació de formes, grafies de números, formes geomètriques, bàscula…

b) D’altra banda, es planteja un projecte de “Dones científiques d’ahir i d’avui” per dur a terme de manera integrada a cadascuna de les unitats de programació que inclouen situacions d’aprenentatge.

Aquesta línia de treball sorgeix per treballar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, atès que el nostre centre es troba a una zona rural on les dones accedeixen a menys carreres tecnològiques i científiques. Per això, es pretén fomentar el gust per aquestes disciplines des de l’edat infantil.

A cada Unitat de Programació inclourem una dona científica de l’ahir o d’avui, la feina de la qual estigui relacionada amb la unitat de programació que estem treballant i que ens serveixi d’exemple per descobrir el món que ens envolta.

Es planteja una metodologia de treball activa, participativa, d’observació i experimentació on l’alumnat sigui protagonista del seu propi aprenentatge i la docent una guia per a ells i elles, fomentant l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (d’ara endavant , TIC) alineada amb els principis i pautes DUA i tenint en compte els Objectius de Desenvolupament Sostenible per a l’Agenda 2030.

També es plantegen formes de col·laboració amb l’etapa d’Infantil a algunes activitats de tipus tecnològic i altres activitats que es plantegen a nivell de centre.

El nivell de sisè de Primària col·labora amb aquest grup d’Infantil de 5 anys i ens ajuda a identificar elements que trobem a l’aula i no sabem què són.

A més d’aquests projectes d’aula i en col·laboració amb l’etapa d’infantil i del centre, el grup d’Infantil de 5 anys participa a: Librarium, RadioEdu i Robo-Reto, la lliga de robòtica extremenya, en la modalitat de Peque-Reto.

Introducció

Els objectius que ens plantegem són:

• Treballar les unitats de programació i situacions d’aprenentatge des d’una metodologia STEAM.
• Usar metodologies actives fomentant les TIC i millorant el rendiment escolar i l’èxit educatiu de l’alumnat.
• Fomentar el gust per les disciplines científiques des de l’edat infantil.
• Treballar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
• Fomentar el treball en petits grups i gran grup per a una integració real de l’alumnat sota un enfocament DUA.
• Realitzar les situacions daprenentatge amb activitats de diversa índole perquè la informació arribi de moltes formes i pels diferents canals per a una millor assimilació per part de tot lalumnat.

Els recursos que s’han utilitzat en el projecte són de 2 tipus: STEAM, incloent-hi les tecnologies com a element principal, i humans com les dones científiques o els familiars amb què hem realitzat tallers.

Les tecnologies utilitzades són: tauletes digitals, ràdio escolar, croma, llum ultraviolada, holograma 3D, mini projector, microscopi digital, codis QR, Genially, stop motion, realitat virtual i augmentada i robòtica.

I els objectius per a la seva inclusió han estat els descrits anteriorment.

Etapa:	Educació Infantil.	Cicle/curs:	2n cicle dEducació Infantil / tercer curs.
Àrea/matèria/àmbit:		Globalitzat.
Àrees: – Creixement en harmonia. – Descobriment i exploració de l’entorn. – Comunicació i representació de la realitat.
Vinculació amb altres àmbits:
Educació en valors: – Valors cívics per a la convivència. – Salut. – Seguretat viària. – Consum responsable. – Medi ambient. – Igualtat doportunitats entre els sexes. A través d’aquesta educació en valors també es treballen els Objectius de DesenvolupamentSostenible per a l’Agenda 2030.
Connexions entre competències:
Encara que les competències més relacionades amb les activitats que descriurem són la competència digital i la competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria, al mateix temps, aquestes ajuden a aconseguir altres competències per les connexions que s’estableixen: – Competència en lectoescriptura. – Competència emprenedora. – Competència personal, social i aprendre a aprendre. – Competència multilingüe. – Competència en consciència i expressions culturals. – Competència ciutadana.
Seqüenciació competencial alineada amb els principis i pautes DUA:
Les activitats STEAM en què s’inclou la Tecnologia i en general el projecte que estic presentant, segueix els principis i pautes DUA ja que: – Proporciono múltiples formes d’implicació: capto l’interès del meu alumnat sorprenent-los cada dia amb diferents objectes i recursos, proporciono opcions per mantenir l’esforç i la persistència com la superació de reptes, el parlar a l’assemblea obtenint feedback, fomentant la col·laboració de tot el meu alumnat, i proporciono opcions per a l’autoregulació com la facilitació d’estratègies i habilitats per afrontar els problemes de la vida i promou expectatives i creences que poden superar allò que se’ls proposi. Exemple d’això pot ser un breakout educatiu, la superació de reptes en un Genially, o qualsevol sorpresa que apareix a classe. – Proporciono múltiples formes de representació: diferents formes de percepció: de forma auditiva, visual (complet amb pictogrames per al meu alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu), a través de textures, de l’olfacte fins i tot proporcionant-los, per exemple les olors del soc a la unitat de programació d’Egipte . Els hi proporciono opcions per al llenguatge, les expressions matemàtiques i els símbols. Per exemple, en associar la paraula a una representació com vam fer a la Prehistòria , també en deixar-los expressar-se a la ràdio per exemple quan ens van explicar la seva sortida a participar a la jornada final de la lliga de robòtica , la interpretació de l’himne d’Extremadura en llengua de signes o l’ús de símbols matemàtics i números per comparar quantitats. – Proporciono, a més, opcions per a la comprensió utilitzant elements perquè puguin veure, tocar o experimentar ressaltant característiques comunes o diferències. Per exemple, en l’observació dels diferents planetes o en les diferències entre les roques volcàniques i sedimentàries vistes també amb microscopi digital. – Proporciono múltiples formes d’acció i expressió variant els mètodes i usant les tecnologies com a suport. Unes vegades fem servir tablets, altres la pissarra digital, els ordinadors, la ràdio… Per exemple, observem la representació de les muntanyes en un mapa a la pissarra digital o és una dona científica la que ens explica el treballat per videoconferència. – Proporciono múltiples opcions per a la comunicació, l’expressió, la construcció, la composició i l’execució: parlem a l’assemblea, tractem temes de forma oral però també amb pictogrames per a tota la classe, realitzem les coses de diferents formes, amb diferents nivells… Per exemple: anomenem els planetes, li assignem un ordre i també una paraula variant el grau de dificultat o posant l’activitat per nivells segons l’alumnat participant. Proporciono, a més, opcions per a les funcions executives recolzant la planificació i el desenvolupament d’estratègies, facilitant-li la informació, els recursos, establint metes… Per exemple donant-los informació perquè sàpiguen com eren els habitatges a la Prehistòria, ajudant-los a pensar les coses necessàries per preparar un viatge, o a fer un diari de viatge amb la informació obtinguda. També disposen d’objectes perquè manipulin i vegin què es pot portar, per exemple a una muntanya.Totes les activitats que es proposen són variades, per a què la informació arribi a través de diferents vies i tot l’alumnat pugui participar. Tinc un alumne amb necessitats específiques de suport educatiu que ha participat de totes les activitats i algunes s’han adaptat perquè es puguin treballar de forma grupal. Tot el meu alumnat cerca informació de forma visual a través de les tauletes digitals. Tot el meu alumnat participa en l’enregistrament de vídeos de manera grupal de manera que es recolzen o hi participen segons les seves capacitats. Tot el meu alumnat participa en la creació daquest stop motion. En definitiva, tot el meu alumnat participa a totes les activitats realitzades de formes variades per a què arribi a la informació de múltiples formes. A més, el fet de realitzar les activitats en gran grup i petits grups, afavoreix també la inclusió.

Emmarcarem primer les accions que descriurem. Els continguts a treballar seran els sabers bàsics de cadascuna de les unitats de programació del DECRET 98/2022, de 20 de juliol, pel qual s’estableixen l’ordenació i el currículum de l’Educació Infantil per a la Comunitat Autònoma d’Extremadura, que descric a continuació:

Primer trimestre.
Unitats de programació.	El cos.	La Prehistòria.
Temporalització.	7 setmanes.	7 setmanes.
Dona científica treballada.	Anna Morandi Manzolini (artista científica).	Lorena Garvín Arcos iMarina González Fernández(arqueòlogues).
Altres activitats.	Petit-repte, Librarium iRadioEdu.	Setmana de la robòtica.Halloween.
Segon trimestre.
Unitats de programació.	Viatgem a Egipte.	L’espai.
Temporalització.	6 setmanes.	6 setmanes.
Dona científica treballada.	Pesehet (primera dona mèdic de l’Antic Egipte).	Arianna Di Cintio (astrofísica a l’IAC).
Altres activitats.	Petit-repte, Librarium iRadioEdu.	Setmana d´Extremadura.
Tercer trimestre.
Unitats de programació.	Les muntanyes.	Els mussols.
Temporalització.	5 setmanes.	5 setmanes.
Dona científica treballada.	Olaya Daurat García(geòloga).	Maria Koepcke (ornitòloga).
Altres activitats.	Petit-repte, Librarium iRadioEdu.	Setmana del llibre.

Avaluació de la SA (pràctica docent).

He d’avaluar si: – He ofert els recursos necessaris per a laprenentatge. – He realitzat les situacions d’aprenentatge realitzant activitats de diferents tipus i oferint la informació per diferents vies. – He guiat el procés d’ensenyament-aprenentatge. – He estat flexible i he adaptat les activitats a l’edat evolutiva del meu alumnat. – Si m’he coordinat amb la família en fer les activitats de col·laboració familiar. – Si m’he coordinat amb altres docents en activitats conjuntes o que requerien una col·laboració.

Avaluació de lalumnat.

L’avaluació de l’alumnat és formativa i continua utilitzant com a instruments d’avaluació l’observació directa, les preguntes, la robòtica i la ràdio escolar: Exemple d’avaluació a través de la robòtica. Exemple d’avaluació a través de la ràdio. Exemple de pictogrames per a l’avaluació del meu alumne amb necessitats específiques de suport educatiu. Rúbrica per a l’avaluació de les activitats tecnològiques. Informe final d’etapa on s’avaluen les competències específiques i els criteris d’avaluació.

Seguiment.

Es fa un seguiment de la pràctica docent per veure com funciona el procés d’ensenyament-aprenentatge. A l’inici, amb una programació planificada, durant el procés, veient si les activitats que s’estan realitzant per dur a terme les situacions d’aprenentatge són adequades a l’alumnat i, en finalitzar, per veure si s’han assolit les competències plantejades i els objectius utilitzant els sabers bàsics .

Enfocament metodològic

Utilitzem una metodologia activa, STEAM, abastant els diferents àmbits. Destaquem en aquest procés d’ensenyament-aprenentatge les tecnologies de l’educació.

El rol de l’alumnat és el de protagonista del seu aprenentatge a través del descobriment: realitzen les activitats on ells són els principals protagonistes i realitzen el procés tot buscant com fer-ho i tenint en compte el mètode científic. A més, aprenen de primera mà amb videoconferències amb dones científiques que els serveixen de model i amb les que obtenen informació fiable.

Descriurem a continuació les activitats que realitzem a cadascuna de les Unitats de Programació descrivint les situacions d’aprenentatge que es treballen.

A) Unitat de programació “El cos”.

Situacions daprenentatge a treballar: Com som per dins? i Com creix el nostre cos!

Activitat 1: Apareix un bust a l’assemblea (detonant).

Apareix al racó de la Ciència un bust de l’interior del nostre cos.

Per facilitar l’apropament a veure com som decidim posar nom al bust. Realitzem una votació per triar el que més ens agrada. Se’l va anomenar Macarena.

Parlem de com som per dins, què passa si ens manca algun òrgan.

Deixem que manipulin el bust traient tots els òrgans i tornant-los a col·locar.

A més, el nostre bust porta un fetus, ja que és un bust femení. Arran d’aquí ens sorgeix la pregunta, com creixem a la panxa de la mare?

Expliquem experiències familiars de germans, germanes i com creiem que estàvem nosaltres i nosaltres a la panxa de la mare. Per descobrir com creixem expliquem el conte “Baby pop. La història de com vas arribar al món a mida real” de l’editorial Combel.

Activitat 2: Dona científica: Anna Morandi Manzolini.

No podem mirar l’interior del nostre cos. Al llarg de la història hi ha hagut persones que han estudiat el nostre cos per dins i per fora. Ens ajuden a saber com som els models creats. Vam presentar l’Anna Morandi, que creava les parts del cos amb cera.

Vam tocar una espelma d’aniversari per saber de què estava feta l’obra d’Anna.

Recurs tecnològic utilitzat: pissarra digital.

Activitat 3: App BodyPlanet.

Expliquem a l’alumnat que per veure’ns per dins, els metges i les metgesses tenen un munt d’aparells que permeten veure totes les coses però que a classe no podem tenir aquesta sèrie d’aparells. I si poguéssim veure el nostre cos per dins amb una samarreta? Els presento la samarreta de BodyPlanet i aprenem a fer servir aquesta app.

Aprenem els òrgans i aparells posant-los i traient-los a l’app. Complementem aquesta feina amb l’explicació dels aparells digestiu, respiratori, circulatori i locomotor.

Parlem de l’aparell digestiu i dels òrgans, de l’aparell respiratori, de l’aparell circulatori, dels músculs i dels ossos.

Parlem de la cura del cos: alimentació sana i exercici i els professionals que tenen cura de la salut.

Per descobrir més dels òrgans i aparells del nostre cos veiem el conte: “El cos humà. El meu primer llibre d’anatomia.” de l’editorial Susaeta.

Recurs tecnològic utilitzat: app BodyPlanet.

Activitat 4: Som enginyers.

Trobem la classe desordenada i decidim utilizar aquestes peces per construir una torre tan alta com alguns dels nostres companys i companyes. Ens adonem que els enginyers i enginyeres tenen una feina difícil perquè costa molt que la torre no caigui i necessitem moltes mans i treball en equip per fer-la créixer. Al final optem per posar en fila sobre el terra les peces i així ens mesurem més fàcilment.

La comparació del nostre cos també ens dóna peu a parlar dels éssers vius i els éssers inerts i veure diferències.

Activitat 5: Taller de col·laboració familiar: Som com l’Anna Morandi.

Realitzem un taller de col·laboració familiar on una mare ens presenta a l’Anna Morandi. Dialoguem i ens mostra les obres d’art amb una presentació que realitza a partir de la informació obtinguda a https://mujeresconciencia.com/ i amb les imatges impreses perquè poguéssim observar més de prop les creacions d’aquesta dona científica.

Després vam fer un taller d’escultura, i com si fóssim l’Anna Morandi, vam modelar amb guix unes mans.

A més, a la zona d’art deixem anar la nostra creativitat pintant éssers vius.

Recurs tecnològic utilitzat: pissarra digital.

Activitat 6: Unitats de mesura.

Mesurem els nostres companys i companyes amb les mans. Anotem les mesures de cadascun/a a la pissarra digital i comprovem el que percebem a simple vista. Hi ha nens i nenes que mesuren el mateix.

Recurs tecnològic utilitzat: pissarra digital.

Activitat 7: Robòtica avaluativa.

Realitzem una activitat de robòtica que a més ens serveix per fer una avaluació dels sabers bàsics treballats durant la unitat de programació. També em servirà per treballar el pensament computacional i augmentar la competència digital del meu alumnat. Una mostra de l’activitat de robòtica com a avaluació la poden veure a Verónica Sánchez Sánchez (12/11/2022). Avaluació del cos a través de la robòtica [vídeo] .

Recurs tecnològic utilitzat: robot de terra i estora.

B) Unitat de programació “La Prehistòria”.

Situacions d’aprenentatge a treballar: Vivim com a la Prehistòria i Descobrim i inventem.

Activitat 1: Què en sabem (activitat d’avaluació inicial)

Iniciem la Unitat de Programació preguntant què saben sobre la Prehistòria i com no saben coses, presentem un vídeo d’informació i després fem un Padlet dient què ens agradaria saber sobre la Prehistòria. Veiem el Padlet sobre el que sabem de la Prehistòria a Verónica Sánchez Sánchez (11/2022). Prehistòria [plataforma digital].

Recursos tecnològics utilitzats: pissarra digital i Padlet.

Activitat 2: Superem les proves de les diferents etapes de la Prehistòria.

A través d’un Genially, el fil conductor del qual són personatges de la Prehistòria, l’alumnat va fent una sèrie de proves o reptes desenvolupant diferents competències per treballar les situacions d’aprenentatge proposades.

– Per superar l’etapa del Paleolític hem hagut de construir una llar prehistòrica buscant informació a més de a les xarxes al llibre “La Prehistòria” de l’editorial Ideaka. A més veiem alguns invents del Paleolític com les agulles de pinyol i botons que realitzem, i amb les quals cosim, i els utensilis de caça rudimentaris.

Visualitzem a la pantalla digital parts de “Hi havia una vegada l’home… L’ home de Neaderthal” i observem com sorgeix el foc de manera natural i com l’home aconsegueix crear-lo. Pensem que el foc també ens ajuda a cobrir les nostres necessitats bàsiques formant una llar i per això intentem fer foc.

Per superar l’etapa del neolític hem de fer els invents d’aquesta etapa.

Expliquem que amb l´aparició de l´agricultura canviem d´etapa i passem al Neolític. Les comunitats s’assenten i sorgeixen nous invents com ara el molí de mà. Enregistrem com fem servir aquests invents per superar la prova proposada a Genially. Simulem moldre gra al molí de mà. Podem veure’l a Verónica Sánchez Sánchez (26/11/2022). Utilitzem el molí de mà.[vídeo]

De la mà de les famílies, que vénen a fer un taller sobre els invents del Neolític, aprenem a plantar i realitzem ceràmica. Aprofitem per explicar després el cicle de vida d’una planta i fem un stop motion per explicar-ho amb les nostres plantes reals.

Parlem que els homes i les dones de la Prehistòria descobreixen l’agricultura i que a més comencen a domesticar animals. Per això, ja no tenen necessitat de moure’s i s’assenten formant poblats. Amb la llana de les ovelles, animal que domestiquen, comencen a crear teixits.

Continuant amb la realització de vestimentes, i ja al Neolític, provem a teixir amb fils sostenint llana pels extrems. Experimentem i observem que es necessiten moltes persones per fer aquesta tasca. Pensem què podem fer perquè una sola persona pugui realitzar aquesta tasca i se’ns acudeix inventar algun instrument. Creiem que aquesta mateixa pregunta se la farien els homes i dones del Neolític i van inventar el teler. Realitzem un teler molt rudimentari amb quatre pals i llana i teixim. Podem veure’l a Verónica Sánchez Sánchez (26/11/2022). Teixim amb un teler rudimentari [vídeo].

Pensem com podia ser la forma més rudimentària musical a través de la veu i usant elements molt senzills com a pals. Descobrim després que, a la Prehistòria, es van fer alguns instruments com flautes amb ossos o la bramadera.

– I en passar a l’Edat dels metalls veiem com els homes i dones de la Prehistòria realitzen, fonent els metalls en un forn, eines metàl·liques com ganivets, llances, fletxes… Realitzem llances metàl·liques utilitzant paper d’alumini com a metall per superar la darrera prova de la Prehistòria. Podem veure’l a Verónica Sánchez Sánchez (26/12/2022). Fem una llança amb paper d’alumini [vídeo].

Recursos tecnològics utilitzats: pissarra digital, Genially, enregistrament de vídeos amb el mòbil, stop motion.

Activitat 3: Menhir, Chromlech i Dolmen.

Realitzem diferents composicions. Si només és una pedra es diu Menhir, si les pedres es disposen en forma de cercle, es diu Cròmlech i si tenen forma de casa, dues pedres verticals i una horitzontal a sobre, és un Dolmen. Enregistrem com ho fem.

Recurs tecnològic utilitzat: enregistrament de vídeo amb el mòbil.

Activitat 4: Les arqueòlogues Lorena i Marina: dones científiques.

Dins del nostre projecte STEAM de «Dones científiques de l’ahir i d’avui» hem tingut la sort de conèixer no només una, sinó dues arqueòlogues que, a més d’explicar-nos algunes coses de les diferents etapes de la Prehistòria, ens han explicat en què consisteix el seu treball com a arqueòlogues a través d’una videoconferència. Podem veure’l a Verónica Sánchez Sánchez (28/12/2022). El treball de les arqueòlogues [vídeo].

De la mà de Lorena Garvín Arcos i de Marina González Fernández hem conegut què són els estrats.

Perquè ho entenguéssim millor, hem realitzat una activitat sobre els estrats on hem treballat per grups. Per això hem necessitat: pots de vidre llargs i estrets, cafè, arròs, civada, llenties i objectes per amagar entre els estrats

L’activitat consisteix a crear diferents estrats entre els quals amagar els artefactes que trobaran els arqueòlegs i arqueòlogues.

Lorena i Marina ens expliquen que els arqueòlegs i arqueòlogues treballen juntament amb els paleontòlegs i paleontòlogues en un jaciment en què podem trobar diferents artefactes. Per veure què és un jaciment tenim una làmina on trobem i envoltem els artefactes que ens indiquen les nostres amigues arqueòlogues. Les imatges estan tretes d’un llibre anomenat ARQUEO KIDS de l’editorial: L’Esfera i Kids. A més de la mà de Lorena i Marina coneixem la importància dels museus.

També vam aprofitar l’ocasió per fer-lis una entrevista de què vam aprendre molt i ens va servir com a instrument d’avaluació.

Recurs tecnològic utilitzat: videoconferència.

C) Altres activitats de tecnologies de leducació realitzades en el primer trimestre en coordinació amb els docents del centre.

Activitat 1: RadioEdu.

Estem immersos en un projecte de ràdio escolar en què participem al costat de la resta del centre en coordinació amb la nostra coordinadora de ràdio escolar Elena Isabel Fiz Viera. En aquest trimestre, a més de les publicacions de ràdio ja esmentades realitzem les entrades següents a la nostra ràdio escolar, Radioli:

• La nostra classe d´Infantil de 5 anys (18/11/2022). Locutors/ores: alumnat d’Infantil 5 anys. Adreça i muntatge: Verónica Sánchez Sánchez (El tresor de Verónyk).
• Dia Escolar dels Drets i Deures de la Infància (21/11/2022). Locutors/ores: alumnat d’Infantil 5 anys. Adreça i muntatge: Verónica Sánchez Sánchez (El tresor de Verónyk).

Recurs tecnològic utilitzat: ràdio escolar.

Activitat 2: Petit-Repte.

Ens inscrivim a la lliga de robòtica extremenya, Robo-Reto, en la modalitat de Petit-Repte.

Activitat 3: Llibreria.

Iniciem el nostre camí amb Librarium en aquest curs escolar mitjançant un projecte de centre que tracta dels éssers màgics i les emocions. Llegim “La muntanya furiosa” de Violeta Montreal a través de la plataforma Librarium. Realitzem arbres per decorar el nostre centre al voltant de la temàtica d’éssers màgics i fem un emociòmetre amb la protagonista del conte.

Recursos tecnològics utilitzats: pissarra digital i plataforma Librarium.

Activitat 4: Setmana de la Robòtica. CodeWeek.

Del 10 al 14 d’octubre vam organitzar una Setmana de la robòtica que es va incloure a la CodeWeek europea. Ens reunim tots els docents del centre, ens coordinem i repartim tasques per realitzar aquesta setmana. Realitzem activitats, per a l’alumnat infantil, de robòtica desconnectada i amb robots de terra. Per a Primària fem servir robots de terra i un circuit d’orientació amb robòtica. Vam concloure amb una activitat final en la queal va col·laborar tot l’alumnat del centre dibuixant sobre un foli una corba perquè hi passés la nostra marieta segueix-línies. Podem visualitzar la publicació a la pàgina de la CodeWeek (10/2022) Setmana de la robòtica [plataforma digital] i les activitats realitzades al bloc El Tresor de Verónyk. Verònica Sánchez Sánchez (14/10/2022). ACTIVITATS A LA SETMANA DE LA ROBÒTICA CODEWEEK. [entrada de blog]

Recursos tecnològics utilitzats: robots de terra i segueix-línies.

Activitat 5: Halloween.

Dins de les activitats de Halloween, Halloween científic, coordinades a nivell de centre i d’etapa, l’alumnat d’infantil va poder visualitzar un holograma 3D a més de fer experiments. Podeu veure aquesta activitat aquí.

Recurs tecnològic utilitzat: holograma 3D.

D) Unitat de programació “Viatgem a Egipte”.

Activitat 1: Apareix una maleta a la nostra assemblea (detonant).

Com a inici de la unitat i per treballar la situació d’aprenentatge Viatgem a Egipte, apareix a la nostra assemblea una maleta groga que conté una piràmide i un dibuix de Marina González Fernández @Nukekoilustracion . L’alumnat diu que és una torre i un dibuix però com que no sabem ben bé què són, decidim investigar. Per això demanem ajuda als grans de l’escola. Aquesta activitat es prepara en coordinació amb el mestre Vicente Gómez Romero donat que es va preveure que no sabessin de què es tractava la imatge. La classe de sisè ens explica que hem trobat una piràmide i un dibuix d’Egipte ja que les dones que apareixen al dibuix vesteixen com les egípcies. Busquem imatges d’egípcies a la pissarra digital.

Figura 11.Maleta, piràmide i imatge egípcia.

Recurs tecnològic utilitzat: pissarra digital.

Activitat 2: Marxem de viatge.

I per què tindrem una maleta? Marxem de viatge?

Decidim marxar de viatge a Egipte i per això seguim aquest Genially

Busquem Egipte a Google Maps, l’ubiquem al mapa, veiem amb quins mitjans de transport podem viatjar a Egipte i què necessitarem per fer el viatge.

Podem veure això a Verónica Sánchez Sánchez (12/02/2023) ENS ANEM DE VIATGE! [vídeo].

Busquem preus als fulletons d’agències de viatge i els anotem a la pissarra digital per comparar-los i per veure les zones d’interès turístic que després volem visitar fem un diari de viatge.

Com ens organitzem per fer el nostre diari de viatge:

Primer, busquem informació en revistes de viatge, després busquem llocs a visitar a les tauletes digitals de l’escola i a la pissarra digital i decidim de quants dies farem el viatge, els llocs que visitarem en aquests dies, amb els seus transports i allotjaments corresponents. Més tard imprimim fotografies del nostre diari de viatge en un ordinador del centre i enganxem les fotografies per dies. A més, fem dibuixos del que més ens ha agradat o cridat l’atenció del nostre viatge.

Podem veure el treball realitzat a Verónica Sánchez Sánchez (19/02/2023 i 20/02/2023). Cerca d’informació sobre els llocs d’Egipte [vídeo] i Diari de viatge a Egipte [vídeo].

Recursos tecnològics utilitzats: tauletes i pissarra digital.

Activitat 3: breakout educatiu.

Realitzem un breakout educatiu amb què descobrim Peseshet, la dona científica que treballem en aquesta Unitat de Programació. Es pot veure la introducció del nostre breakout educatiu i la superació de les proves a Verónica Sánchez Sánchez (09/02/2023 i 11/02/2023). Intro breakout educatiu [vídeo] i superem els reptes del breakout d’Egipte [vídeo].

Recursos tecnològics utilitzats: pissarra digital, robot de terra.

Activitat 4: viatge a Egipte.

Realitzem un croma que ens permet viatjar per Egipte coneixent els llocs més importants que hem decidit visitar.

El croma ens va servir també d’avaluació, ja que en visualitzar-lo, l’alumnat va dient quins llocs visitem, els mitjans de transport… verbalitzant tot allò que s’ha treballat. Podem veure’l a Verónica Sánchez Sánchez (09/02/2023). Viatge a Egipte [vídeo].

Recursos tecnològics utilitzats: mòbil, croma, app Chromavid i pissarra digital.

Activitat 5: Realitat virtual i realitat augmentada.

Amb les ulleres de realitat virtual agafem només el fragment inicial d’un vídeo de YouTube per veure l’interior de la piràmide i si hi hauria paranys perquè no arribessin fins al sarcòfag del faraó. També visualitzen una visita per un temple egipci a 360º

Així gaudim de la realitat virtual. Podem veure com experimentem amb aquesta realitat virtual a Verónica Sánchez Sánchez (20/02/2023). Ulleres de realitat virtual [vídeo].

Realitzem dibuixos de piràmides i els visualitzem amb realitat augmentada a través de l’app d’Algaida digital.

Recursos tecnològics utilitzats: ulleres de realitat virtual, mòbil i app de realitat augmentada.

Activitat 6: altres activitats.

Realitzem més activitats per completar la unitat de programació tenint en compte l’observació, la manipulació i l’experimentació però com que no comporten associades activitats tecnològiques no passo a relatar-les. A tall d’exemple anomenar el taller: les olors del soc que es pot veure a Verónica Sánchez Sánchez (19/02/2023). Les olors del soc [vídeo] .

E) Unitat de programació “L’Espai”.

Situacions d’aprenentatge a treballar: Ens situem a l’espai i T’agradaria ser astronauta?

Activitat 1: Iniciem la unitat amb un globus d’un astronauta i coet.

Apareix a l’assemblea un globus d’un astronauta i un coet realitzat a impressora 3D. Què és això? On anirà l’astronauta? Què hi ha més enllà del cel? Us agradaria ser astronautes?

Us mostrem dos llibres de l’Espai. “Mira a sota! Lespai. Aquest llibre de l’editorial Usborne ens fa un recorregut per situar-nos a l’espai amb els elements de l’univers, el sistema solar, les galàxies… fins a la feina dels astronautes i com és una estació espacial.

“Conte per llegir a les fosques. L’univers.” de l’editorial Anaya ens parla de l’univers amb imatges i lletres que només es poden llegir amb llum ultraviolada.

Per llegir aquest conte ens trobem una capsa que contenia llanternes amb llum ultraviolada. Deixem la llanterna a un grup perquè enfocan el conte i quan es passa la pàgina toca al grup següent. Així, tot l’alumnat és protagonista i està atent a la història que reforça els continguts treballats.

Recursos tecnològics utilitzats: impressora 3D, llanternes de llum ultraviolada.

Activitat 2: Mini projector dels planetes.

Apareix a la nostra assemblea un mini projector que conté fitxes de projecció dels planetes. Què serà? Ho provem?

Estem encantats amb els planetes que observem i ens adonem que també hi ha el Sol però… Com es diuen els altres planetes?

Com que no ho sabem decidim buscar-los a internet.

Com fem aquesta cerca? Escrivim al cercador “Sistema Solar”. Ens apareixen tots els planetes i els copiem, cadascun copia un planeta. A més, escrivim el nom del satèl·lit de la Terra, la Lluna. Ajudant-nos del nom del planeta escrit al paper, el posem al cercador i veiem en imatges com són cadascun dels planetes. Anem identificant els planetes al mini projector provant amb les fitxes de projecció. Quan identifiquem el que posem la fitxa de projecció al costat de la targeta del seu nom.

Podem veure la feina al bloc El Tresor de Verónyk (24/02/2023).

Recursos tecnològics utilitzats: mini projector 3D i pissarra digital.

Activitat 3: Conte “La llum de Llúcia”.

Expliquem el conte “La llum de Llúcia” de l’editorial Conte de Llum, amb llum ultraviolada. Tot i que és un conte més d’Educació emocional, que va molt bé per treballar el segon principi de la LOMLOE, ens facilita introduir la lluna, satèl·lit de la Terra.

Reflectim la llum del sol amb uns miralls simulant allò que fa la lluna.

Es pot veure més de com treballem aquest conte al bloc El Tresor de Verónyk (06/03/2023)

Recurs tecnològic utilitzat: llum ultraviolada.

Activitat 4: Mural dels planetes.

Realitzem un mural dels planetes amb trempes fluorescents que visualitzem amb llum ultraviolada.

Activitat 5: Taller familiar “L’Espai”

En coordinació amb les famílies preparem un taller de l’Espai on les mateixes famílies utilitzen també mitjans tecnològics per presentar els tallers. L’alumnat havia de superar quatre activitats per obrir una nau espacial. Una de les mares va donar la benvinguda a l’Espai i ens va explicar que tenia una amiga a la NASA que ens explicava què havíem de fer per poder obrir aquesta nau espacial. Podem veure’l a Verónica Sánchez Sánchez (27/03/2023). Presentació del taller familiar de l’Espai [vídeo]. Tot el taller detallat es troba al bloc El Tresor de Verónyk (28/03/2023)

Recurs tecnològic utilitzat: pissarra digital.

Activitat 6: Fases de la lluna.

Visualitzem les fases de la lluna a la pissarra digital i simulem aquestes fases amb una lluna pintada amb retolador invisible en un acetat i en donar-li amb la llum ultraviolada a un costat, al centre o altre anem creant les fases de la lluna. Podem veure’l a Verónica Sánchez Sánchez (02/05/2023). Fases de la lluna [vídeo].

Recurs tecnològic utilitzat: llum ultraviolada.

Activitat 7: videoconferència amb Arianna Di Cintio, astrofísica de l’IAC.

Dins el nostre projecte STEAM de Dones científiques d’ahir i d’avui fem una videoconferència amb Arianna Di Cintio que ens explica on treballa, ens parla de l’Espai, de les Galàxies i Estrelles, del Sistema Solar i dels planetes que el componen. També ens explica com són els telescopis i fem una activitat dels planetes. Podem veure tota la feina feta al bloc El Tresor de Verónyk (28/03/2023).

A més li fem una entrevista a Arianna per a la ràdio escolar el dia de la Dona i la Nena a la Ciència que podem veure el portal de RadioEdu (07/03/2023) amb el títol de “Coneix Arianna Di Cintio al Dia Internacional de la Dona” l’autoria del qual és de Radioli CEIP Sagrat Cor de Jesús sent editora Verónica Sánchez Sánchez, locutors/es i entrevistadors l’alumnat d’Educació Infantil de 5 anys i l’entrevistada Arianna Di Cintio.

Recursos tecnològics utilitzats: pissarra digital, càmera, videoconferència.

Altres activitats:

Realitzem més activitats per completar la unitat de programació tenint en compte l’observació, la manipulació i l’experimentació però com que no comporten associades activitats tecnològiques no passo a relatar-les. A tall d’exemple anomenar diferències entre cercle i esfera amb pilotes i cercles de fusta. O explorar amb figures de vehicles espacials, astronautes i llums amb temàtica espacial.

F) Altres activitats de tecnologies de leducació realitzades en el segon trimestre en coordinació amb els docents del centre.

Activitat 1: RadioEdu.

En aquest trimestre, a més de la publicació de ràdio ja esmentada realitzem la següent entrada a la nostra ràdio escolar, Radioli:

• La nostra escola és un espai de pau (30/01/2023). Locutors/ores: alumnat d’Infantil 5 anys. Adreça i muntatge: Verónica Sánchez Sánchez (El tresor de Verónyk).

Recurs tecnològic utilitzat: ràdio escolar.

Activitat 2: Petit-Repte.

Realitzem la nostra presentació i primers reptes de petit-repte que podem trobar a Verónica Sánchez Sánchez (09/02/2023, 09/03/2023 i 17/03/2023) Presentació Peque-Reto 2023 [vídeo] , PETIT REPTE PRIMERS PASSOS 2023 [vídeo] i PETIT-REPTE GIRS 2023 [vídeo].

Recurs tecnològic utilitzat: robot de terra.

Activitat 3: Llibreria.

Llegim “L’últim bosc” de Violeta Montreal a través de la plataforma Librarium.

Recursos tecnològics utilitzats: pissarra digital i plataforma Librarium.

Activitat 4: Setmana d´Extremadura.

L’última setmana de febrer vam realitzar l’himne d’Extremadura a Llengua de signes utilitzant el croma en coordinació amb tota l’etapa d’infantil barrejant l’alumnat de diferents edats perquè es recolzessin en fer els signes. Es pot veure a CEIP Sagrat Cor de Jesús Oliva de Mèrida (03/03/2023). HIMNE EXTREMADURA LLENGUA DE SIGNES [vídeo].

Recurs tecnològic utilitzat: croma i vídeo.

G) Unitat de programació “La muntanya”.

Situacions d´aprenentatge a treballar: Anem a la muntanya! i Coneixem la composició de la Terra.

Activitat 1: La motxilla.

La mestra Maria ens porta una motxilla i un pal de senderisme i ens diu que han deixat això per a nosaltres. Obrim la motxilla i descobrim un munt de coses: brúixola, mòbil, carregador sense fil, farmaciola, bocata, aigua…

Posem aquest Genially i comencem a veure les 2 primeres diapositives. Com ja teníem una idea de les coses que podríem portar a la muntanya ho escrivim allà. Continuem amb el Genially en dies posteriors per treballar diferents aspectes i ens serveix també d’avaluació repassant allò que s’ha tractat.

Recursos tecnològics utilitzats: pissarra digital i Genially.

Activitat 2: Descobrim el microscopi digital.

Descobrim el microscopi digital i els minerals. Parlem de com poden ser els minerals i n’augmentem la visió amb el microscopi digital. També observem altres elements com el maó del pati d’esbarjo. Podem veure’l a Verónica Sánchez Sánchez (04/05/2023). MICROSCOPI DIGITAL [vídeo].

Recursos tecnològics utilitzats: microscopi digital i tauleta digial.

Activitat 3: Interpretem un mapa.

Interpretem un mapa identificant les muntanyes al mateix. Podem veure’l a Verónica Sánchez Sánchez (04/05/2023). INTERPRETACIÓ DE MAPES [vídeo] .

Recurs tecnològic utilitzat: pissarra digital.

Activitat 4: Roques volcàniques i roques sedimentàries.

Com que hi ha muntanyes de dos tipus segons la seva formació, les seves roques també són diferents. Observem els dos tipus de toques a simple vista i també a través del microscopi digital i en comentem les diferències. Podem veure’l a Verónica Sánchez Sánchez (05/05/2023). Roques sedimentàries i roques metamòrfiques amb el microscopi digital [vídeo].

Recursos tecnològics utilitzats: microscopi digital i tauleta.

Activitat 5: videoconferència amb la geòloga Olaya Dorado.

Realitzem una videoconferència amb Olaya Dorado, geòloga i vulcanòloga. Ens parla del treball dels geòlegs i geòlogues, el seu treball de camp i que també utilitzen drons, com es veuen les roques al microscopi, com es formen les muntanyes, la diferència entre les muntanyes noves i velles i els volcans. També realitzem des de la nostra classe, una activitat volcànica fent un volcà bicarbonat i vinagre. Podem veure el tractat a la videoconferència al bloc El Tresor de Verónyk (06/05/2023). LA GEOLOGIA I LA VULCANOLOGIA AMB OLAYA DAURAT.

A més, li fem una entrevista a Olaya per a la ràdio escolar publicada a RadioEdu: Geòloga i vulcanòloga! (04/05/2023). Locutors/ores: alumnat d’Infantil 5 anys. Adreça i muntatge: Verónica Sánchez Sánchez (El tresor de Verónyk).

Recursos tecnològics utilitzats: pissarra digital, videoconferència i ràdio escolar.

Altres activitats:

Es realitzaran altres activitats en què no caldrà l’ús de les tecnologies com el disseny i la construcció de túnels en equip amb blocs de peces o plastilina.

H) Unitat de programació “Els mussols”.

Situació d’aprenentatge a treballar: Ajudem a protegir els mussols.

Activitat 1: Els codis QR ens donen informació.

Apareixerà a la nostra classe l’òliba de Harry Potter amb un codi QR que preguntarem què és, si n’han vist algun, per a què pot servir. Si ho saben, escanejaran el codi QR amb l’ajuda d’una tauleta. Si en desconeixen el significat, anirem a la classe de sisè prèvia coordinació amb el tutor. El codi QR els portarà al Genially Ajudem els mussols (06/05/2023) on l’òliba de Harry Potter els explicarà que els seus amics els mussols estan en perill perquè cada vegada queden menys. Arran d’aquí buscarem informació a les tauletes per conèixer com són els mussols i què els pot passar.

Recursos tecnològics que cal utilitzar: pissarra digital, Genially i tauletes digitals.

Activitat 2: Robòtica.

Veurem diferents tipus de mussols i les seves característiques recorrent una taula amb imatges de mussols i els seus atributs.

Recurs tecnològic a utilitzar: robot de terra

Activitat 3: Maria Koepcke, ornitòloga.

Coneixerem una dona científica: Maria Koepcke, ornitòloga. En trobem més informació a la web Dones amb Ciència (15/05/2014).

Recurs tecnològic a utilitzar: pissarra digital.

Activitat 4: Taller familiar casa d’ocells.

Amb l’ajuda de les famílies farem unes cases d’ocells que penjarem als arbres de l’escola. Veurem els passos en una presentació. A més, en aquestes casetes enganxarem un codi QR amb les dades de qui les han fetes.

Recursos tecnològics que cal utilitzar: pissarra digital, presentació i codis QR.

Altres activitats:

Es realitzaran altres activitats en què no serà necessària l’ús de les tecnologies com ara classificar aus segons la seva mida.

I) Altres activitats de tecnologies de l’educació realitzades al tercer trimestre en coordinació amb els docents del centre.

Activitat 1: RadioEdu.

En aquest trimestre, a més de la publicació de ràdio ja esmentada hem de fer una entrada amb la cançó que ens hem inventat per a la nostra graduació infantil i que encara estem assajant. Volem anar a Primària amb actitud.

Activitat 2: Petit-Repte.

Acabem el repte final i anirem a la convivència final de Robo-Reto a Mèrida on participarem en activitats de robòtica. A aquesta sortida anem juntament amb l’alumnat de primer de Primària que també estan inscrits a aquesta lliga de robòtica. I realitzem un programa de ràdio on ho expliquem.

Activitat 3: Llibreria.

Llegim “El Drac Simó” de Mercè Arànega Espanyol, a través de la plataforma Librarium.

Conclusions

Molt important aquesta última part, assentar tot allò plantejat fins ara i deixar amb bon sabor de boca el lector.

VALORACIÓ DELS RESULTATS I BENEFICIS ACONSEGUITS.

Estem molt contents amb els resultats obtinguts. Les famílies parlen de la implicació dels seus fills i filles, les ganes de venir a l’escola i tot el que expliquen a casa sobre allò que s’ha après.

Com a docent, destacar que aquesta motivació ajuda a tenir una predisposició al seu aprenentatge.

Aquest projecte ha suposat una millora significativa de les competències tecnològiques en el meu alumnat, que venia d’una metodologia tradicional en cursos anteriors. Es nota un increment del raonament, la capacitat de resoldre i d’estructurar els problemes, de donar solucions a les propostes a més d adquirir els sabers bàsics relacionats amb cada situació d’aprenentatge.

Pel que fa als models femenins de científiques per al meu alumnat, que prové d’un entorn rural, obre la capacitat per a que cada nen o nena pugui arribar a ser allò que vulgui ser sense estereotips de gènere.

A més, també repercuteix a la localitat el que realitzem, donat que a més de donar cabuda a les famílies a la nostra classe amb tallers, fem coses que surten a l’exterior com els carnavals o la col·locació d’una caseta d’ocells a un parc de la localitat.

Al llarg del curs s’ ha notat el seu canvi en competències tecnològiques enfrontant-se als nous reptes de manera cada cop més natural i autònoma. La competència tecnològica, a més, ha incidit a fer-los competents en altres àmbits, que es realitzin activitats sota el Disseny Universal per a l’Aprenentatge i portant associats molts valors i Objectius de Desenvolupament Sostenible per a l’Agenda 2030 a les diferents activitats.

Es comunica l’experiència a través de Classroom, per informar les famílies, del:

– Blog https://www.eltesorodeveronyk.com/

– SITES creat https://sites.google.com/view/latdesteameninfantil/

– i a les següents xarxes socials:

Facebook:	@eltesorodeveronyk	https://www.facebook.com/eltesorodeveronyk
Imstagram:	@el_tresor_de_veronyk	https://www.instagram.com/el_tesoro_de_veronyk/?hl=es
Twitter:	@tresordeveronyk	https://twitter.com/tesorodeveronyk?lang=es

A més, el blog també està disponible amb un accés a través de la pàgina web de centre: https://cpscorazonjesus.educarex.es/ .

Concloc dient que, com a docents, hem de guiar el nostre alumnat en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge perquè aprenguin de manera significativa, motivant-los i usant els mitjans que tenim al nostre abast com són les TIC.

D’aquesta manera, els farem entendre que les eines tecnològiques estan al servei de les persones i que, si els hi donem un ús correcte, podrem seguir descobrint infinitat d’aspectes.

És molt important, des de la infantesa, fomentar el pensament crític que ens donen les STEAM. Com deia Glenn Theodore Seaborg, “L’educació científica dels joves és almenys tan important, potser fins i tot més, que la pròpia investigació”. A més, no hem de tenir por de donar al nostre alumnat les eines perquè utilitzi el mètode científic des d’edats tan primerenques. Perquè, com deia Albert Einstein, “La majoria de les idees fonamentals de la ciència són essencialment senzilles i, per regla general, poden ser expressades en un llenguatge comprensible per a tots.”

Més informació:

https://www.eltesorodeveronyk.com/