El valor afegit de la innovació: de la valoració qualitativa a la comparació quantitativa (ODITE 2017-2020)

Autora: Dra. Neus Lorenzo

RESUM

L’Observatori d’Innovació Educativa i Cultura Digital, ODITE, publica un anuari que analitza les tendències anuals en els processos d’innovació i d’incorporació tecnològica al sistema educatiu, a partir d’una classificació d’eix temporal (tendències en perspectiva, desenvolupament i aplicació pràctica). Aquest article estudia el període 2017-2020 en contrast amb aquest any, i proposa una valoració ponderada per a les tendències analitzades, en funció d’una tipologia pròpia de la Teoria del Joc, que emfatitza la seva rellevància segons siguin innovacions tecnològiques (components), metodologies i estratègies de canvi (mecàniques) o relacions de socialització transformadores (dinàmiques).
L’estudi fa valdre la riquesa de l’anuari de l’ODITE en la valoració qualitativa, i proposa experimentar una proposta de ponderació quantitativa per passar de les reflexions de qualitat (qualia) a la dada numèrica que permet un càlcul operable (quantum), per concloure que la introducció d’aquest model mixt pot ampliar les possibilitats de seguiment d’una tendència, identificar el temps mitjà de la seva implantació, i comparar els processos seguits en cada cas.
En resum, aquest informe obre un camí per identificar les tendències de més impacte i valor innovador, i conèixer una mica millor el comportament dels sistemes educatius davant de la transformació digital del món actual.

Figura 1-a. Comparació anual de tendències seleccionades i analitzades per ODITE (2017 – 2022)

Figura 1-b. Quadre comparatiu del percentatge de tendències analitzades per ODITE entre el 2017 i el 2022 en cadascuna de les etapes de la innovació: en perspectiva, en desenvolupament, en aplicació.

Determinar els diferents estadis de la metodologia i la tecnologia educativa no és fàcil. Establir una valoració del seu impacte en educació, per bé que sigui aproximat, encara és més complex. Centrant-nos en la part tecnològica, aplicant una mirada retrospectiva, l’expressió tecnologia educativa s’ha fet servir per fer al·lusió a la utilització de dispositius electrònics, programari, eines multimèdia, internet i altres aparells digitals, que poden facilitar l’aprenentatge. Actualment, en canvi, entenem la tecnologia educativa amb un concepte molt més ampli que abasta tots aquells mitjans i estratègies d’aprenentatge i ensenyament que utilitzen la tecnologia per millorar la qualitat dels processos d’educació. Això inclou diferents artefactes físics, virtuals i conceptuals que han generat un ecosistema tecnològic, metodològic i organitzatiu en expansió, amb el potencial de millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge i transformar l’educació. Quina és la funció de creixement de la innovació, i quina equació permet calcular-ne el valor i l’impacte en educació?

Per ara no hi ha un estudi àmpliament reconegut sobre aquest punt. Algunes possibles mesures de l’impacte de la innovació, els resultats lineals i comparatius se centren en proves objectivables de l’alumnat (PISA, TIMSS, etc.). Amb una visió social més àmplia i col·lectiva, altres mesures de mesura de l’impacte de la innovació poden incloure els canvis en la productivitat docent (metodologies més efectives), el creixement professional (desenvolupament docent cap a mesures més ètiques i inclusives), el benestar de l’alumnat i la seva sostenibilitat educativa (la continuïtat d’estudis al llarg de la vida) i el benestar social a la comunitat educativa o millor clima de centre. L’equació específica utilitzada per mesurar l’impacte de la innovació dependrà de la mesura d’impacte específica que utilitzeu i de les dades disponibles per estimar aquesta equació.

En general, la investigació empírica sobre l’impacte de la innovació utilitza una varietat de mètodes estadístics i economètrics per estimar la relació entre mesures diferents de la innovació i diferents mesures d’impacte. Això podria implicar l’estimació d’una relació lineal o no lineal, utilitzant diferents formes funcionals i incloent diverses variables de control. Aquest article ens proposem generar un model de càlcul que permeti identificar les tendències innovadores en diferents estadis, assignar un valor ponderat a cada tendència en funció de la seva presència i aplicació a l’aula, i determinar-ne l’impacte en funció de la dinàmica metodològica que aporta al centre i del canvi social i transformador que pugui arribar a generar. Per fer aquest estudi s’han utilitzat les tendències seleccionades i analitzades a cada anuari de l’ODITE entre el 2017 i el 2020.

Figura 2-a. Quadre comparatiu del valor ponderat de tendències seleccionades i analitzades per ODITE entre el 2017 i el 2022 aplicant una funció lineal: [a_n = a_1 x 2^(n-1)] en la que a_n es 1

Figura 2-b. Quadre comparatiu: tendències analitzades, valor ponderat, valor afegit i percentatge del valor ponderat de les tendències seleccionades i analitzades per ODITE entre 2017 i 2022.

Aquest quadre torna a posar de manifest el paper de la pandèmia en l’ampliació de les tendències innovadores en educació (any 2020) i la correlació que es detecta entre l’augment del valor afegit corresponent. Amb aquest plantejament experimental us proposem aquí una primera perspectiva quantitativa de l’anuari de l’ODITE, amb una ponderació que valora criteris molt concrets, associats a l’aplicació pràctica de les tendències innovadores.

Figura 3-a. Comparativa global de los valores de innovación en doble ponderación para el conjunto de tendencias (2017-2022).

Figura 3-b. Comparativa dels valors d’innovació en doble ponderació per al conjunt en funció de la presència a l’aula (2017-2022).

Figura 3-c. Comparativa anual (2017-2020) de les dades-valor de les tendències analitzades per ODITE, i valor afegit de les classificades segons la tipologia de Hunter & Werbach (2012), suposant que cada tipologia dobla l’impacte de l’anterior, amb un valor ponderat  (A  a_n = a_1 x 2^(n-1),  si a_n és 1).

La ponderació qualitativa del valor afegit es proposa als efectes de visualització comparativa. Tot i ser aquí una ponderació experimental, la quantificació permet detectar l’impacte amplificat de les tecnologies, el seu ús i la seva consolidació en els diferents moments de la seva adopció a l’aula. En qualsevol cas, la hipòtesi queda oberta a futures validacions ex-ante, durant o ex-post amb eines diverses. Amb aquesta proposta de ponderació, l’ODITE detecta i proposa que:

1. Les diferents tendències dels diferents anuaris ODITE analitzats entre 2017 i 2022 aporten un valor d’innovació evident i progressiu als seus tres estadis d’evolució en perspectiva, desenvolupament i aplicació pràctica a l’aula.
2. Ponderar els tres estadis evolutius d’una tendència poden proporcionar una visió comparativa de la incorporació de la innovació als centres escolars.
3. Classificar les tendències en funció de la seva tipologia (components o eines; mecàniques o estratègies de gestió; dinàmiques o millora educativa i social).
4. Afegir una segona ponderació per tipologies sobre la ponderació inicial permet apreciar amb més rellevància els processos d’innovació i el valor afegit. Recursos tecnològics sumats en el marc de la innovació (components) constitueixen una aportació de valor ponderat que pot doblar la seva eficàcia amb les estratègies i metodologies adequades (mecàniques), i tornar-la a doblar quan es creen climes relacionals a la cultura digital que afavoreixen una socialització transformadora (dinàmiques). [Figura 4]

Figura 4. Tecnologías educativas analizadas por ODITE entre 2017 y 2020, y su ponderación comparada

El seguiment lineal de cadascuna de les tendències analitzades també es pot estudiar des de l’eix evolutiu, per determinar el temps d’implantació o descart de les tecnologies emergents. A tall d’exemple, l’aprenentatge personalitzat era emergent el 2017, en desenvolupament el 2018 i en aplicació el 2019, però va patir una regressió el 2020 en ple COVID. Quantificant el valor simple i ponderat de les tendències en diferents moments, descobrim situacions comparatives interessants. Algunes tendències analitzades en aquest anuari del 2022 han seguit moments diferents d’adopció en l’ecosistema educatiu i d’adaptació a la realitat de l’aula. Així, podem assignar un valor a les tendències que s’han seleccionat el 2022 per a l’aplicació pràctica en una ponderació simple (en perspectiva= f(t) x1, en desenvolupament f(t)=tx2, i en aplicació a l’aula  f( t)=tx2, x4), i obtenim un quadre sobre l’itinerari d’aplicació a l’aula de les tendències seleccionades (Figura 5)

Figura 5.- Quadre de valors ponderats de les tendències “en aplicació” el 2022, i seguiment de la seva presència en educació des del 2017. (Font; Anuaris ODITE 2017-2022).

Figura -6: Quadre d’estudi de tendències en aplicació (2023) i el seu itinerari d’adopció o adaptació a l’aula, expressada mitjançant una ponderació simple acumulativa: en aplicació f(t)=4*t, donin desenvolupament f(t)=2*t, i en perspectiva f(t)=1*t. El valor total implica una presència més constant, en un estadi d’aplicació pràctica més permanent a l’aula (compareu-vos el valor de la Robòtica amb el de Visual Thinking, per exemple).

Aquests estudis longitudinals poden, en un futur, aportar coneixement sobre la innovació, els processos d’adopció i la vulnerabilitat en situacions de crisi. Els estudis amb models de transferència d’informació qualitativa-quantitativa s’han estès a les xarxes (p.e. amb likes, i altres valoracions d’usuaris) però encara estem lluny de disposar de fórmules consensuades per valorar processos d’apreciació qualitativa sobre innovació, més enllà de les rúbriques. El camp de recerca a gran escala encara està per descobrir.

Referències

Burriel, F. (2022) La implicación de la familia en la comunidad escolar: gestación de una herramienta para la medición de percepciones cualitativas. Educar, 2022, vol. 58/1. pp 237-252

Gallon, R. (2021) Content for the future: Teaching the machine to teach us. TC-World, E-Magazine. https://www.tcworld.info/e-magazine/intelligent-information/content-for-the-future-teaching-the-machine-to-teach-us-1121/

Hunter D. & Werbach, K. (2012) For the Win: How Game Thinking Can Revolutionize Your Business. Semantic Scholar.