< Tornar

TRANSFORMANT PARADIGMES EDUCATIUS AMB L’ENFOCAMENT STEAM

19 d'octubre de 2023
Autor/a: Luis Fernando Olvera Castaños i Noemí Ruth Medina Ledezma.
Biografia de l'autor/a:

 

 Luis Fernando Olvera Castaños és professor a temps complet del CECyTE-ITACE Altamira, Tamaulipas (Mèxic) i professor de postgrau. Certificat com a membre fellow de la Càtedra UNESCO-ICDE Moviment Educatiu per a Amèrica Llatina; les seves àrees d’interès i investigació estan enfocades en la innovació educativa mediada per la tecnologia i l’aprenentatge electrònic. Coordinador, col·laborador i dissenyador de diversos projectes enfocats a l’ús de les TIC-TAC-TEP, educació STEAM, projectes d’emprenedoria social. Curador de continguts, facilitador d’experiències formatives innovadores. @olvera_luisfer 

 

 

 

Noemí Ruth Medina Ledezma, Docent de Nivell Bàsic, Catedràtica, Tutora en línia, Dissenyadora Instruccional i creadora de continguts multimèdia com a col·laboradora de Tecnologia Educativa a la Universitat del Noreste. Capacitadora de docents de Nivell Primària i Educació Física, amb línies de recerca en desenvolupament i innovació educativa, vinculada a l’ús de la tecnologia per a la millora de les pràctiques docents. Certificada com a membre fellow de la Càtedra UNESCO-ICDE Moviment Educatiu per a Amèrica Llatina  @cuatrita1

Categoría: En pràctica
Resum: Les metodologies actives són la base en la construcció de l'aprenentatge per atendre els reptes acadèmics de l'alumnat dels diferents nivells educatius; tot això unit al sorgiment de la revolució 4.0, que va influir per crear el terme d'educació 4.0, fa que avui siguin transcendentals per a l'enfortiment d'habilitats per al segle XXI. Les principals tendències educatives del 2022 s'enfoquen en l'adquisició de destreses i habilitats de pensament crític, creatiu, innovador i disruptiu, i proposen solucions, de forma col·laborativa, a problemàtiques identificades, col·laborant en aprendre a ser i aprendre a aprendre, característiques de la societat del segle XXI. Una formació que promou projectes i trajectòries d'ensenyament i aprenentatges d'acord amb la infància i la joventut és l'educació STEM/STEAM. L'educació STEM/STEAM es consolida en integrar-se gradualment a les comunitats educatives públiques i privades, principalment de primària, secundària i batxillerat a través dels eixos estratègics: inclusió, innovació i emprenedoria i el desenvolupament de competències digitals. D'acord amb Montalbán (2020) “…l'educació STEAM proposa una educació científica sense bretxa de gènere on homes dones tinguin les mateixes oportunitats per fer estudis d'índole científica”. En aquest capítol es presenten els antecedents de l'enfocament STEM/STEAM, la seva relació amb l'educació 4.0 i es mostren experiències d'èxit de la seva implementació a diferents escenaris acadèmics i educatius i tecnològics.

1.Antecedents i característiques de l’enfocament STEM/STEAM

El terme STEM va aparèixer per primera vegada el 1990 als Estats Units. Va ser creat per The National Science Fundation com un acrònim de Science, Technology, Engineering i Mathematics amb què es feia referència de forma general a esdeveniments, polítiques, projectes o programes al·lusius a aquestes àrees (Bybe, 2013 citat per Colòmbia Aprèn). El 2008, Georgette Yakman va proposar als Estats Units un nou marc de comprensió de l’enfocament, convidant a passar de STEM a STEAM per adoptar un abordatge humanístic en què la “A” feia al·lusió a les arts físiques, plàstiques, manuals i del llenguatge, ia les ciències socials (Ruíz, 2017 citat per Colòmbia Aprèn).
STEM i STEAM és en general un enfocament que va evolucionant i l’evolució del qual ha comportat la incorporació d’importants característiques com les que es descriuen a la taula següent.

Taula 1. Característiques de STEM i STEAM. Elaboració pròpia amb base a Virtual Educa (2022) i ILET (2021).

 

2. Educació 4.0

Parlar de l’educació STEM/STEAM com a enfocament innovador és parlar de l’educació 4.0 que està lligada a la indústria 4.0, on la tecnologia és el component principal que les uneix intrínsecament. Per Ramírez (2022) “La integració de components educatius amb la Indústria 4.0 proposa el principi de models educatius que proveeixin de flexibilitat els diferents agents del sistema educatiu i s’hi incorporin pràctiques pedagògiques innovadores i la tecnologia que recolza l’aprenentatge”
A més, “…d’aquests aspectes neix el concepte de l’Educació 4.0 que planteja noves estratègies d’aprenentatge per contribuir al desenvolupament de les habilitats, les capacitats i les actituds dels estudiants”.

Però, com definir l’educació 4.0? Conèixer la seva definició i el seu abast afavoreix comprendre les implicacions de l’educació STEM/STEAM i l’impacte a l’educació del segle XX, definida a les institucions educatives de nivell superior i que deriva a tots els nivells educatius com “una alineació de serveis i plans de estudi per preparar la mà futura d’obra de la Indústria 4.0 amb integració de tecnologies necessàries per fer front a reptes crítics com la bretxa d’habilitats, la gestió de dades, les mètriques, la ciència oberta, investigació i ciberseguretat” (Bonfield et al. , 2020, citat per Ramírez, 2022).

Figura 1: Evolució tecnològica. Font: Evolution of technologies and learning methods according to four periods of Education, leading to Education 4.0—Timeline Montalban, R. A. (2020). La Robòtica Educativa: una eina eficaç daprenentatge i de foment de vocacions STEAM en Educació Infantil.La figura 1, ens projecta l’evolució educativa i el seu impacte al món així com en diferents àmbits, creant nous paradigmes per substituir-los o adaptar-se.

Parlar d’un canvi de paradigma és anar més enllà de les quatre parets de l’educació tradicional versus educació 4.0., la gestió de dades, les tecnologies ubiqües, els robots, la computació al núvol i les tecnologies sostenibles” (González-Pérez i Ramirez-Montoya, 2022).

L’educació STEM/STEAM significa una nova mirada que promou el desenvolupament del pensament complex per a una educació i aprenentatge necessaris per transitar i desenvolupar-se en un món globalitzat intervingut per la tecnologia als seus diferents entorns.

3.  Projectes amb èxit STEM/STEAM en entorns educatius. Plataformes digitals per seleccionar REO a STEAM, Experiències actives

La creació o adaptació de recursos educatius de qualitat amb enfocament STEM/STEAM i que es trobin en obert ha significat un repte a les institucions un canvi de paradigma educatiu per a l’acadèmia i els estudiants. Aquest enfocament promou aprenentatges significatius contextualitzats a la demanda de personal altament format i capacitat no només amb habilitats, competències i destreses per fer determinades funcions o el maneig d’equips especialitzats.

També, el món requereix éssers humans competents en pensament complex que Ramírez (2022) ho esquematitza amb el pensament sistèmic, el pensament innovador i el pensament científic. A més de competències digitals i competències per al benestar individual i social.

D’aquesta manera, l’educació STEAM promou el desenvolupament del pensament complex. Per tant, és una oportunitat per impulsar una educació per al segle XXI.

En aquest capítol presentem quatre experiències innovadores amb STEM i STEAM que inclouen exemples d’iniciatives amb èxit en procés de creació de recursos educatius oberts (REO). Es troben allotjades en importants plataformes, que poden servir com a inspiració i referent per desenvolupar, crear o adaptar-los en els diferents contextos, incrementant així noves experiències educatives significatives i Pràctiques Educatives Obertes (PEO).

Projecte OER STEAM Lab

Figura 2. Pàgina web del projecte OER STEAM Lab: https://www.oer-steam.world/ Font: Ramírez (2022).

Amb el projecte oe-STEAM Lab Community STEAM-OER-LATAM es va buscar cooperar i facilitar la transició de la XARXA STEAM Latam cap a la Comunitat STEAM-OER-LATAM, amb la col·laboració de Siemens Stiftung, TEC (Districte Tec i Institut per al Futur) de l’Educació) i Càtedra UNESCO OER Latam, encaminats a potenciar l’educació oberta a Territoris STEAM (STEAM-OER- LATAM, 2022) https://www.oer-steam.world/.  Van establir com a propòsit general del projecte, impulsar, enfortir i difondre l’educació STEAM a través de Territoris STEAM, del moviment de recursos educatius oberts (REO) i pràctiques educatives obertes (PEO) a nivell de Llatinoamèrica, per incentivar el desenvolupament social i sostenible, a través de projectes i iniciatives per a mestres, els docents d’institucions de formació, els prenedors de decisió, les persones que atorguen finançaments, RED STEM LATAM i la societat en general (STEAM-OER- LATAM, 2022) https://www.oer-steam.world/implicaciones

El projecte va resultar rellevant per a l’educació STEAM a través del desenvolupament de capacitats per a l’ús de REO en el marc de l’educació oberta  (https://www.oer-steam.world/implicaciones)

Responsables del projecte: José Escamilla (Tecnològic de Monterrey, director associat de l’Institut per al Futur de l’Educació), Maria Soledad Ramírez-Montoya (Tecnològic de Monterrey), Genaro Zavala Enríquez (Tecnològic de Monterrey). A més, hi van participar un extens equip de col·laboració d’universitats públiques i privades, entre d’altres institucions i organitzacions internacionals mostrades a la figura 3.

Figura 3. Institucions participants del projecte. Font: OER STEAM Lab (2022). Equip de Treball. https://www.oer-steam.world/equipo-de-trabajo

Activitats realitzades

Desenvolupament de set tallers virtuals per capacitar els participants a realitzar curació i creació de continguts, identificar i utilitzar llicències obertes principalment de Creative Commons, elaboració d’un Pla de Ruta per a l’adopció de recursos oberts STEAM, bones pràctiques educatives innovadores, entre d’altres com es visualitza a les figures 4.

A la sèrie de tallers presentats es van destacar els temes:

  • Història STEAM
  • Competències amb enfocament STEAM
  • Estratègies d’ensenyament – aprenentatge innovadores per promoures competències en STEAM
  • Casos d’èxit OER-STEAM

Figura 4. Taller (part 1):  Mobilització de trajectòries formatives innovadores STEAM amb educació oberta en el marc de la complexitat. Font: Ramírez-Montoya, M.S., Álvarez-Icaza, I. & López-Caudana, E.O. (2022).

Resultats: considerant visites en viu, off line i registrats, el projecte va tenir un abast al voltant de 3106 persones entre els diferents tallers postulats, participants de diferents latituds i contextos llatinoamericans, de Sud-amèrica i d’Europa que a més comptaran amb un banc de REA (https://hdl.handle.net/11285/648520). Es va promoure la vinculació entre diversos organismes internacionals i capacitació a sectors vulnerables en l’ús de recursos educatius oberts principalment en educació STEAM. De la mateixa manera, els participants van identificar, utilitzar, reutilitzar i adaptar REO amb enfocament STEM i STEAM sota estàndards de qualitat de portals educatius oberts com el CREA-Siemens Stiftung, Centre de Recursos Educatius Oberts per a l’educació STEM. Els recursos estan disponibles en anglès, espanyol i alemany. Accés al portal: https://crea-portaldemedios.siemens-stiftung.org/home y https://medienportal.siemens-stiftung.org/en/home 

Plataformes digitals per seleccionar REO en STEAM

A continuació, es presenta una figura amb diferents plataformes que promouen PEO i la generació o l’adapatació d’experiènies STEM/STEAM.

Figura 5. Fuente: Plataformas digitales para seleccionar REA en STEAM. María Soledad Ramírez Montoya (2022).

Figura 5. Font: Plataformes digitals per seleccionar REO a STEAM.  María Soledad Ramírez Montoya (2022).

MiSolarRA:  Innovació educativa amb realitat augmentada a l’ensenyament STEM al Tecnològic Nacional de Mèxic/TES de Chalco, Mèxic

Un exemple de creació i implementació d’activitats amb el model STEM és el projecte MiSolarRA, projecte creat per estudiants del Tecnològic Nacional de Mèxic/TES de Chalco, Mèxic, per a l’ensenyament bàsic.

És un projecte per a la utilització de Realitat Augmentada (RA), recolzats amb un dispositiu mòbil proporcionant així més oportunitat d’aplicar-lo per l’accés a aquests  dispositius.

L’alumnat responsable del projecte és Dulce Valeria Bautista-Malagón, Miriam Cortes-Toledano, Alejandro Ledesma-Soriano, assessorats per la docent i investigadora del mateix institut, la Dra. Gloria Concepción Tenorio-Sepúlveda.

“Aquest treball aporta als interessats en desenvolupar aquest tipus d’aplicacions mòbils perquè poden accedir al codi i reutilitzar-lo. Als professors interessats a innovar les seves pràctiques educatives i en general als que vulguin aprendre els conceptes bàsics del sistema solar. La següent etapa del projecte contempla la mesura de les competències que s’afavoreixen principalment per MiSolarRA” (Bautista et al, 2022).

La seva implementació en institucions privades i contextos limitats d’institucions públiques d’educació bàsica, podria donar suport a la promoció de l’educació STEM a les àrees de ciència. “Aquest treball presenta el desenvolupament d’un recurs educatiu obert (REO) a RA que permet observar en 3D, de manera ampliada i detallada, cadascun dels planetes, el Sol i el sistema solar”. També es destaca que “…està enfocada per facilitar el procés ensenyament– ​​prenentatge de nens de primària, principalment estudiants entre 8 i 12 anys. Ajuda als professors en l’avaluació en aspectes relacionats amb la descripció dels planetes i el Sol…” (Bautista et al, 2022).

Figura 6.  Ponència del projecte MiSolarRA al Congrés CIIE 2023. Tecnològic de Monterrey (Mèxic). Font; Elaboració pròpia.

Resultats

A la Taula 2 es mostren els resultats destacats de MiSolarRA per indicador.

Taula 2. Resultats destacats de MiSolarRA per indicador. Font: Bautista et al, 2022.

Els resultats van ser presentats al Congrés Internacional d’Innovació i Educació (CIIE 2023) per la Dra. Gloria Tenorio, descrivint els aspectes més rellevants de la Taula anterior. Aquest projecte assegura un impacte positiu en l’educació i la formació d’estudiants en la ciència “Pretén innovar en el procés ensenyament-aprenentatge de diverses matèries relacionades amb la ciència, per exemple: Geografia, Química i Física, així com en el desenvolupament de competències digitals ” (Bautista et al, 2022).

Iniciativa DIVA: Diverteix-te, Innova, Viu i Aprèn. (Colòmbia)

Imatge recuperada de Colombia Aprende

La formació del professorat de les diferents assignatures com a humanitats, comunicació i les que conformen els components curriculars es poden treballar transversalment amb l’enfocament STEM/STEAM.

A Colòmbia, treballen el projecte “Territoris STEM+ 2022, DIVA: Diverteix-te, Innova, Viu i Aprèn” que motiva acadèmics per a la creació de recursos educatius amb aquest enfocament, facilitant-los la visibilització ja que estan disponibles per a que la comunitat acadèmica, estudiants o qualsevol persona interessada els puguin utilitzar.

El projecte és una iniciativa del Ministeri d’Educació Nacional i del portal Colòmbia Aprèn que és una xarxa que ofereix continguts diversos per col·laborar amb els processos d’ensenyament i aprenentatge “… on a través de narratives de l’eduentreteniment, es desenvolupen activitats, es proposen continguts de suport i, principalment, es motiva tota la comunitat educativa a construir col·laborativament i creativament coneixement als territoris” (Colòmbia Aprèn, sf).

La iniciativa DIVA proposta acadèmica és una oportunitat important perquè el professorat del món, principalment de parla hispana, accedeixi a recursos educatius diversos sota l’enfocament STEM+ “…reuneix tots els components de sensibilització i posicionament de l’enfocament educatiu STEM+del Portal Educatiu Colòmbia Aprèn ” (Colòmbia Aprèn, sf). El projecte compta amb “Experiències STEM+ de docents”, cosa que li dóna un valor agregat; mobilitza els aprenentatges, cosa que el converteix en “…una aposta integral per posar en circulació els continguts i el coneixement al voltant de l’enfocament educatiu STEM+ per mitjà de narratives de l’eduentreteniment…”. (Colòmbia Aprèn, sf).

Les activitats es troben a la plataforma de Colòmbia Aprèn amb sèries de televisió, documentals, podcast, jocs, a més de comptar amb el canal de You Tube on es troben diferents activitats STEM+ creades per docents i la participació d’estudiants.

Els resultats basats en informació del Ministeri d’Educació Nacional mostren un percentatge del 100% d’avenç del projecte l’any 2022.

 

                                      Imatge: Proyecto Territorios STEM+ 2022. Ministerio de Educación Nacional.

4. Conclusió

La formació acadèmica, artística, humanística, la innovació científica i tecnològica experimenten el repte d’un canvi de paradigma i un procés de transformació centrat en el pensament complex des d’una perspectiva holística que modela un ésser humà íntegre i competent per respondre assertivament en un món intervingut per la tecnologia; per enfrontar-se a una educació per al segle XXI, és indispensable que la seva formació estigui d’acord amb aquest repte. La formació acadèmica tradicional és limitant per al seu creixement i es converteix en un obstacle per potenciar-ne el desenvolupament integral.

Existeixen més iniciatives rellevants com “Cap al moviment STREAHM Llatines del Futur” que reflecteixen la necessitat d’un canvi en els sistemes educatius actuals. A Llatinoamèrica es desenvolupa l’aposta per l’enfocament STEM/STEAM en els diferents contextos com ara la resposta a aquest canvi de paradigma. Aquells països amb un camí avançat, consolidar-se i implementar ara l’enfocament STEAM plus com a evolució a l’anterior, és un repte en procés.

Bibliografia i enllaços relacionats

-Bautista-Malagon, D.V.,   Cortes-Toledano, M., Ledesma-Soriano, A., Tenorio-Sepúlveda., G.C. (2023). MiSolarRA: Innovación educativa con realidad aumentada en la enseñanza STEM. En Memorias del 9° Congreso Internacional de Innovación Educativa 2023 (6a ed.). ISSN:2594-0325. Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey, Campus Monterrey, Instituto para el Futuro de la Educación. Disponible en https://ciie.itesm.mx/es/memorias/ pp.269,270,271.

-Canal de You Tube: DIVA – Diviértete, innova, vive y aprende-  https://www.youtube.com/playlist?list=PLI1gOhfa4wv0QolX5C1LFVFUEjyt3UXRf

-Colombia Aprende ttps://www.colombiaaprende.edu.co/recurso-coleccion/experiencias-stem-de-docentes     

 -Escamilla. J.G., Ramírez-Montoya M. S.& Zavala, G. (2022). Community STEAM-OER-LATAM

Progress Report Q3. Retrieved from: https://hdl.handle.net/11285/648520 

 -Evolution of technologies and learning methods according to the four periods of Education, leading to Education 4.0—Timeline https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-030-82159-3_10

-Garitano y Urtza Garay Ruiz, N. B. Q. A. R. A. E. T., & Educa, V. (2022, marzo 21). STEAM: la metodología que aúna ciencias y artes en proyectos colaborativos. Virtual Educa Noticias; Virtual Educa. https://virtualeduca.org/mediacenter/steam-la-metodologia-que-auna-ciencias-y-artes-en-proyectos-colaborativos/ 

 -Monroy-González, L. A., Mendoza-Hernández, L.-E., & Alarcón-Acosta, H. (2021). Educación STEAM en preparatoria. Uno Sapiens Boletín Científico De La Escuela Preparatoria No. 1, 4(7), 12-Recuperado a partir de https://repository.uaeh.edu.mx/revistas/index.php/prepa1/article/view/7285  

 -Proyecto Territorios STEM+ 2022. Ministerio de Educación Nacional. https://acortar.link/2xRz1Y 

-¿Qué es la pedagogía STEM y cuáles son sus características? (2021, febrero 18). Ilet.mx. https://ilet.mx/que-es-la-pedagogia-stem-y-cuales-son-sus-caracteristicas/ 

-Ramírez-Montoya, M.S., Álvarez-Icaza, I. & López-Caudana, E.O. (2022). Taller (parte 1): Movilización de trayectorias formativas innovadoras STEAM con educación abierta en el marco de la complejidad: Grabación: https://www.youtube.com/watch?v=3_9HCI54Ee4  

 -Ramírez-Montoya, M.S., Pech Torres, G., Vázquez Hernández, M., & Lindin, C. (2022).  Publicar y difundir prácticas educativas abiertas innovadoras STEAM (parte 1) Grabación: https://youtu.be/3m4lzYQo2Vo 

 -Ramírez-Montoya, M.S., Zavala, G., González-Pérez, L.I., García-González, A. y Burgos, J.V. (2022). Ecosistema abierto en el futuro de la educación. Research Lab Report. Institute for the Future of Education.  https://doi.org/10.5281/zenodo.7439179. México. Disponible en:  https://hdl.handle.net/11285/650005 

-Ramírez-Montoya, M.S., Zavala, G., González-Pérez, L.I., García-González, A. y Burgos, V. (2022). Ecosistema abierto en el futuro de la educación. Research Lab Report. Institute for the Future of Education.https://doi.org/10.5281/zenodo.7439179. México. Disponible en: https://hdl.handle.net/11285/650005 

 

 

Share This