PRIVACITAT I PROTECCIÓ DE DADES: UNA RESPONSABILITAT DE TOTS ELS EDUCADORS

Francesca Burriel Manzanares és actualment inspectora d’educació a Catalunya (Espanya), i docent al Departament de Pedagogia Aplicada de
la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on ha estat membre de la Comissió d’Afers Acadèmics, una de les comissions del Consell de Govern de la Universitat. Ha publicat diversos articles i conferències sobre investigació pedagògica, dret escolar, lideratge educatiu i pedagogia aplicada.
.

1.  Introducció: debats oberts

La Comissió Europea ha anunciat recentment un nou marc estratègic de la Unió Europea en matèria de seguretat i salut a la feina, per millorar les condicions de treball a les plataformes digitals i donar així compliment al Pilar Europeu dels Drets Socials (Parlament Europeu, 2017) en temes de protecció i inclusió social. L’objectiu principal és protegir les persones en els espais personals i socials, però per això cal vèncer algunes contradiccions que han obert recentment diversos debats sobre el tema:

• Es pot proporcionar protecció institucional per accedir a drets i serveis socials, sense accedir a les dades d’identitat personal?
• Es pot identificar les persones que més necessiten del suport social, i mantenir alhora la seva dignitat i la seva privadesa?
• Com ha d’abordar l’escola els drets de privadesa i protecció de dades de l’alumnat i del professorat?

Un dels objectius del nou marc estratègic europeu és garantir per als treballadors “la protecció de les dades personals en el context de l’ocupació” en un entorn saludable, segur i adaptat, en condicions de treball justes (Capítol II-10). Aquesta protecció institucional es complementa amb l‟accés als serveis essencials d‟alta qualitat, entre els quals s‟inclouen les comunicacions digitals al mateix nivell que l‟aigua, el sanejament, l‟energia, el transport. Al mateix document es reconeix la responsabilitat de les administracions en la protecció i inclusió, amb l’obligació de prestar a les persones necessitades suport per a l’accés a aquests serveis (Capítol III-20). Com es pot mantenir l’anonimat o la privadesa, i reclamar alhora els drets que corresponen, segons la situació personal o laboral de cadascú?

1.1. Conceptes i percepcions sobre privadesa

A la vida quotidiana el terme privadesa pot tenir diferents significats segons la situació, les persones implicades i fins i tot les condicions emocionals i volàtils de les relacions humanes en diferents contextos. La Reial Acadèmia Espanyola de la llengua defineix privadesa com la qualitat del privat, o “l’àmbit de la vida privada que es té dret a protegir de qualsevol intromissió” (RAE, 2023). Aquesta definició respon a la construcció individual i cognitiva del concepte de privadesa en intimitat, creada a partir de vivències concretes, emocions personals i sentiments desenvolupats en interactuar amb els altres.

Les tendències actuals afavoreixen la definició social de privadesa, que també està subjecta a canvis i que recentment s’ha vist afectada per l’aparició de l’espai digital. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha determinat que “La privadesa es refereix al dret de tot individu a controlar les seves pròpies dades personals ia decidir com i per a què s’utilitzen.” Tot i que aquesta definició afegeix un concepte de control personal i presa de decisions en la gestió de la pròpia informació, el debat educatiu continua obert:

• Quines estratègies capaciten l’alumnat i el professorat perquè puguin controlar la seguretat digital (ciberseguretat) i les dades personals?, i
• Quina formació i suport institucional ha de rebre lescola per protegir els drets de lalumnat i el professorat en els entorns digitals?

La pandèmia de Covid-19 ha posat de manifest la urgència de construir i compartir consensos sobre el significat i els usos contextuals de la privadesa, la intimitat i la vida privada. D’una banda, la irrupció sobtada de les escoles al ciberespai a escala planetària durant el confinament mundial ha revelat noves inquietuds: invasió unilateral de privadesa, baixa autoestima de l’alumnat, assetjament entre iguals i ciberbullying, conflictes relacionals i d’autoestima a les xarxes socials , etc. D’altra banda, la participació docent als entorns digitals i l’ús de plataformes de comunicació a distància han desdibuixat encara més les fronteres entre l’horari laboral i el personal, la vida privada i professional, o les dades personals i la informació pública. Sense cap evidència tècnica, la percepció dels usuaris sobre els riscos digitals es dispara quan valoren la invasió de privadesa als espais d’interacció col·lectiva, clarament per sobre dels riscos percebuts quan s’usen aplicacions de gestió individual, amb algorismes de cerca personalitzats, com veiem en aquest exemple:

Segons l’última enquesta GALLUP (2023) de conductes socials, a l’inici de la pandèmia de COVID-19 la preocupació per la invasió de privadesa era més gran en l’ús de Facebook (74% dels usuaris) que en l’ús de Google (65 % dels usuaris van manifestar estar molt o força preocupats). [Figura 1]

Figura 1. En percentatge (%), dades dels usuaris davant la pregunta “Quant et preocupa la invasió de privadesa a Facebook ia Google?” (GALLUP, 2023)En tots dos casos, la preocupació és una evidència de les noves inquietuds sobre els drets personals i socials a l’univers digital, i els nous riscos nascuts en els processos comunicatius i d’interacció humana que hauran d’abordar les noves generacions.

1.2. Conceptes i percepcions sobre protecció de dades

El Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (DRAE) defineix la protecció de dades com el “Conjunt de normes, procediments i tècniques orientades a garantir la seguretat i privadesa de les dades de caràcter personal, evitant la seva pèrdua, modificació o ús fraudulent o indegut”.

El concepte ha evolucionat recentment per incloure la idea de gestió pública i la presa de decisions en el tractament de la informació:

• “La protecció de dades es refereix a la garantia del dret fonamental a la protecció de les dades personals de les persones físiques a l’àmbit públic i privat.” – Font: Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).. URL: https://www.aepd.es/glosario/p/proteccion-de-datos-personales.
• “La protecció de dades fa referència al conjunt de mesures i procediments que tenen com a objectiu garantir la seguretat i privadesa de les dades personals de les persones en el tractament automatitzat o no d’aquestes dades.” – Font: Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) URL: https://www.incibe.es/protege-tu-empresa/normativa/proteccion-datos.

Actualment, la privadesa i la protecció de dades ha cobrat ampli protagonisme en el debat públic i acadèmic. A les veus que proclamaven el perill de la desaparició de la privadesa a l’espai públic digital (EPD) s’han sumat ara les denúncies per la gestió abusiva de dades personals de l’alumnat i del professorat. Augmenten els dubtes i les denúncies sobre la legalitat de la gestió de dades per part de les empreses informàtiques que proporcionen aplicacions de treball col·laboratiu, espais d’autoaprenentatge, i programes educatius per a la interacció i la comunicació remota. L’escola ha d’aprendre a participar als espais digitals d’aprenentatge compartit, i mantenir alhora la privadesa i la protecció de dades de l’alumnat i del professorat. És una obligació de les institucions estatals i l’administració local, o es tracta d’una responsabilitat compartida entre la família i els docents?

Les característiques pròpies de l’espai públic digital (Fernández-Barbudo, 2019) són totalment aplicables als entorns educatius d’aprenentatge a distància, i s’han de tenir en compte en el disseny d’activitats curriculars en format digital:

1. La impossibilitat del secret al ciberespai.
2. El desenvolupament duna economia de la vigilància que ha portat a la hiper fragmentació de lespai públic digital (EPD).
3. La transformació de la visibilitat daquest àmbit públic.
4. El caràcter essencialment reactiu del nou concepte de privadesa.

Queda molt per fer. Si volem comprendre millor les inquietuds i tendències actuals en privadesa i protecció de dades en l’àmbit educatiu, hem de considerar també les diferents creences, normatives i factors culturals i d’entorn que afecten la dicotomia entre l’àmbit públic i privat de l’educació i la seva prospectiva . Cada país, cada comunitat, aborda el tema de la intimitat i la vida privada de diferent manera, tant a la societat com a l’entorn escolar. Tot i això, actualment emergeixen diverses suspicàcies compartides que són tendències globals. Hi ha una inquietud clara sobre l’ús (o mal ús) de la informació sobre l’alumnat (les seves qualificacions, necessitats especials, capacitats i preferències) que poden arribar a fer les empreses i entitats que actualment faciliten les comunicacions i l’aprenentatge a Internet . Des de Google Classroom fins a Zoom, Meet, i Teams, tots estan avui al punt de mira, juntament amb qualsevol altre recurs de comunicació que requereixi accés a contrasenyes, correus o dades d’identitats. Per identificar els reptes reals, les acusacions falses i les respostes contrastades caldria conèixer i valorar les experiències als centres educatius, i treballar sobre evidències.

2. Construcció del marc legal i coresponsabilitat educativa

A mesura que la societat digitalitzada s’estén a tots els àmbits de la vida, hi ha una inquietud creixent per mantenir la privadesa i la protecció de dades en l’àmbit educatiu. Les famílies i els professionals de l’educació són cada cop més conscients dels riscos que representa la transferència i la circulació de dades d’identitat individual al ciberespai. El ciberbullying a partir de la publicació d’imatges entre els i les adolescents pot causar traumes a llarg termini, i fins i tot el suïcidi. Les evidències demostren que les accions contràries a la convivència i les conductes criminals (inconscients o informades) poden tenir conseqüències permanents, ja sigui per la suplantació d’identitat, els usos il·lícits de dades bancàries, o els inesperats i tardans efectes en el món laboral de la publicació de fotografies juvenils, encara que surtin a la llum molts anys més tard.

L’escola gestiona ingents quantitats de dades sobre les famílies, l’alumnat i els docents, intercanvia informació amb altres administracions per proporcionar serveis personalitzats i ajuda les famílies més vulnerables. Els educadors coneixen i comparteixen informació sensible sobre temes íntims, personals i socials dels seus alumnes i les seves famílies, que haurien de servir per facilitar la protecció de cada estudiant i oferir el millor servei escolar en cada moment. Els educadors coneixen l’abast jurídic dels seus actes quan comparteixen informació tutorial, i les obligacions de secret professional que han de regular cada situació? Quin és l’espai comú on les administracions educatives poden compartir informació sobre l’alumnat i el professorat?

El debat no és nou. La Directiva 95/46/CE de la UE tenia per objecte procurar que la garantia del dret a la protecció de dades personals no fos un obstacle a la lliure circulació de les dades al si de la Unió. S’intentava així establir un espai comú de construcció de la nova ciutadania europea. La Comunicació de la Comissió Europea del 4 de novembre de 2010, “Un enfocament global de la protecció de les dades personals a la Unió Europea”, constitueix el germen de la posterior reforma legislativa en el marc de la Unió Europea sobre la protecció de dades personals, i la responsabilitat de les administracions en la gestió de la informació personal.

2.1. El paper de l’alumnat en la protecció de dades i la construcció de la privadesa personal

Educar l’alumnat perquè prengui consciència dels seus actes, perquè aprengui a protegir la seva identitat i la seva vida privada, o perquè s’eduqui en resiliència digital com a defensa davant de situacions adverses, sembla actualment tan necessari com aprendre a llegir, a sol·licitar un préstec bancari o participar en un esdeveniment multimèdia o transmèdia de manera eficient, ètica i sostenible (Josefowicz, et al. 2019).

El dret a la seguretat personal, les possessions i la informació personal sovint requereix detallar de manera concreta quines dades s’han de considerar associades a la persona i a la seva intimitat:

• Nom i cognoms
• Domicili particular o lloc de residència
• Telèfon particular
• Correu electrònic
• Document d’identitat, passaport, etc.
• Data de naixement
• Targeta de crèdit
• Xarxes socials
• Adreça IP particular
• Localització física
• Imatge facial, fotografia identificable
• Petjada dactilar
• Metadades i qualsevol informació fruit del rastreig digital
• (…)

L’alumnat ha de conèixer la informació sensible, i els riscos de compartir-la al món físic i a l’univers virtual. La conscienciació primerenca pot ser un element de protecció a mitjà i llarg termini, que ajudaran a protegir els seus actes al món social híbrid que estem desenvolupant en tots els àmbits personals, socials i culturals de la vida.

Més encara, l’alumnat necessita construir conscientment la seva identitat digital, i descobrir la manera com les metadades derivades de qualsevol comunicació digital estan en realitat dissenyant la seva empremta digital i, eventualment, la seva imatge bessona a Internet.

Les metadades han generat una empremta digital individual i única que pot identificar l’individu pels seus hàbits, amistats, o qualsevol element del seu itinerari vital a l’univers digital. Per això, en el món digital han quedat obsoletes algunes de les fórmules de protecció personal recollides a les constitucions i la legislació bàsica aplicades fins ara al món físic, i que donen lloc a la garantia dels drets i deures dels ciutadans al món occidental.

2.2.  El rol de les institucions en la creació de normatives específiques

Sovint es detecta la necessitat de complementar els drets fonamentals (els que té l’ésser humà per naturalesa, segons l’opinió col·lectiva consolidada fa segles o dècades), amb noves normatives que amplien constitucionalment la protecció de drets a Internet, per donar cobertura a la privadesa, el dret a la imatge i la protecció de dades en els entorns digitals. A tall d’exemple podem comparar les normes bàsiques dels Estats Units i d’Espanya, ja que totes dues denoten el pas del temps i requereixen actualitzacions que facin referència als espais digitals:

1. La quarta esmena a la Constitució dels Estats Units d’Amèrica defensa el dret a la seguretat de les persones i les propietats.  (Right to be secure in our persons and property from unreasonable searches and seizures): “El derecho de las personas a estar seguras en sus personas, casas, papeles y efectos, contra registros e incautaciones irrazonables, no se violará, y no se emitirán órdenes de arresto, sino por causa probable, respaldada por juramento o afirmación, y en particular describiendo el lugar que se registrará y las personas o cosas que se incautarán”.
2.  A Espanya, la Constitució vigent des de 1978 inclou, al Títol 1 Dels drets i deures fonamentals, l’article 8 sobre la intimitat personal i familiar.
3.  Es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar ia la pròpia imatge.
4.  El domicili és inviolable. Cap entrada o registre no es pot fer sense consentiment del titular o resolució judicial, excepte en cas de delicte flagrant.
5. Es garanteix el secret de les comunicacions i, en especial, de les postals, telegràfiques i telefòniques, llevat de resolució judicial.
6. La llei limitarà l’ús de la informàtica per garantir lhonor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets.

Cap dels dos textos esmenta literalment la “privadesa” o de “protecció de dades” tot i que s’han anat actualitzant algunes referències als usos informàtics i les comunicacions, especialment en el tractament informatitzat de documents, o la geolocalització de les persones (Meyer, 2021). De tota manera, a països on la Constitució és anterior a les normes internacionals sobre drets i deures fonamentals (p.e. Declaració Universal dels Drets Humans, Drets de la Infància, etc.), com als Estats Units, també es detecta en la seva aplicació un ampli consens cap al reconeixement tàcit o explícit de tals normes. Aquesta vinculació garanteix l’abast internacional de principis i valors que s’han universalitzat en els dos darrers segles, especialment sobre el dret a la vida i la seguretat personal, la protecció de propietats i espais propis, la ciberseguretat i l’accés als serveis del estat com la sanitat, leducació, el treball o el suport a la inclusió social.

Per la seva banda, la Constitució Espanyola al Títol 1, Article 10.2. reconeix de manera explícita la intenció d’alinear-se amb la Declaració Universal de Drets Humans i altres normes internacionals existents en el moment de la redacció:

10.2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya.

Per això, la interpretació dels drets fonamentals es veurà a la Constitució espanyola a la llum dels Drets Humans, els Drets de la infància i la Joventut, els tractats de la Unió Europea, i tots aquells drets digitals de la ciutadania europea que es vagin aprovant, com és el marc dels 20 principis del Pla d’Acció del Pilar dels Drets Socials de la Unió Europea (Parlament Europeu, 2021) i tants altres acords o convenis internacionals que marquen actualment les línies de la globalització en educació.

Amb aquest plantejament, el Tractat de Funcionament de la Unió Europea 8200, publicat al Diari d’Oficial de la Unió Europea DOUE-Z-2010-70002, a l’article 16.1 (antic article 286 TCE) estableix de forma explícita que “Tota persona té dret a la protecció de les dades de caràcter personal, sense que s’hi estableixi diferència d’edat, origen, creença, professió o qualsevol altre condicionant personal o cultural.

Així, el dret a la privadesa digital, la protecció de dades i la ciberseguretat representen l’espai de responsabilitat institucional que l’administració educativa ha de garantir, en una educació virtual. Aquests drets es poden entendre com una actualització legítima dels drets de protecció a les persones, la intimitat i les llibertats dels individus en l’ús dels seus béns, la pròpia identitat i la informació que li pertanyi. Aplicar aquest esperit garantista no resulta fàcil en l’actualitat, especialment a l’univers de la transmèdia, que va incrementant la seva complexitat cap a horitzons incerts on els Metaversos i els espais de realitat híbrida (física i virtual) augmenten exponencialment la quantitat de dades personals que es manegen (AEPD, 2022)

2. 3. Els reptes educatius en la gestió de la privadesa i la protecció de dades

La prospectiva en les polítiques educatives (o l’estudi de les causes tecnocientífiques, socioeconòmiques i psicoemocionals que acceleren la transformació dels sistemes escolars i la previsió de les situacions que se’n podrien derivar) requereix prendre consciència de la responsabilitat dels centres educatius en temes de ciberseguretat . En primer lloc, l’escola ha de conciliar la privadesa i la protecció de dades amb el dret dels més vulnerables a ser atesos per les institucions públiques, i amb l’aplicació de protocols de suport a l’atenció, inclusió, i participació de l’alumnat als espais comuns i públics de leducació. En segon lloc, els projectes educatius han d’incloure tant informació per a l’alumnat sobre la gestió de la comunicació segura com la formació continuada dels docents en aquests temes, atès que els entorns digitals d’aula han arribat per quedar-s’hi.

El nou enfocament de la privadesa i la protecció de dades, enteses com una extensió dels drets fonamentals de l’individu, s’ha d’aplicar en educació tant o més que en els altres àmbits de la vida. Els centres escolars són part de la institució escolar que ha de garantir els drets i els deures de la comunitat educativa. Els docents i els educadors són motors de la transformació educativa a l’aula. Els equips directius, l’administració o la inspecció d’educació són també responsables de la implementació d’aquests drets i la seva aplicació als processos d’ensenyament i aprenentatge. Quines actituds, protocols i coneixements necessita l’escola per donar resposta a aquesta demanda social creixent de dignitat digital, privadesa i protecció de dades?

3. Reptes i necessitats formatives dels docents

A la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (Parlament Europeu, 2000/C 364/01 publicada al Diari Oficial de les Comunitats Europees, 18.12.2000, l’article 8 de Protecció de dades de caràcter personal deixava establert:

1. Tota persona té dret a la protecció de les dades de caràcter personal que la concerneixin.
2. Aquestes dades es tractaran de manera lleial, per a fins concrets i sobre la base del consentiment de la persona afectada o en virtut d’un altre fonament legítim previst per la llei. Tota persona té dret a accedir a les dades recollides que la concerneixin ia la seva rectificació.
3. El respecte daquestes normes queda subjecte al control duna autoritat independent.

En l’actualitat, de forma molt detallada, aquesta normativa es recull el RGPD, el Reglament general de protecció de dades del 2016, de Parlament Europeu, que s’ha traslladat a Espanya al text de la LOPDGDD, la Llei Orgànica de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, publicada al BOE-A-2018-16673. Al territori de la Unió Europea, tots els centres escolars, els funcionaris i les persones en llocs de treball en serveis afins a les prestacions públiques estan obligats a complir el reglament general, i així ho han fet públic diferents entitats internacionals, nacionals i locals , amb la informació i la formació per als professionals de l’educació. Alguns exemples útils publicitats en llengua castellana:

• “Your Europe” (Web oficial de la Unió Europea)
• Junta Europea de protecció de dades.. “RGPD: Directrius, recomanacions i bones pràctiques”
• Agència espanyola de protecció de dades
• Ministeri d’educació i formació professional (Espanya). Protecció de dades personals
• Generalitat de Catalunya (en castellà). ““El Reglament General de Protecció de Dades i la LOPDGDD”
• Autoritat Catalana de protecció de dades

Aquestes entitats defensen l’exercici dels drets dels articles 15 al 22 del RGPD a l’àmbit educatiu, d’acord amb la base jurídica del tractament de la privadesa i protecció de dades:

• Dret d’accés: podeu sol·licitar informació sobre les vostres dades personals així com el tractament d’aquestes.
• Dret de rectificació: pot sol·licitar que es rectifiquin les dades inexactes o que es completin les existents.
• Dret de supressió (“el dret a l’oblit”): té dret a la supressió de les seves dades personals en els supòsits contemplats a la normativa.
• Dret a la limitació del tractament: pot sol·licitar que se suspengui el tractament de les dades personals en determinades circumstàncies.
• Dret a la portabilitat de les dades: podeu sol·licitar les vostres dades personals, que se us facilitaran en format estructurat.
• Dret d’oposició: es pot oposar al tractament de les vostres dades personals.
• Dret a no ser objecte de decisions individuals automatitzades: pot sol·licitar no ser objecte de decisions basades únicament en el tractament automatitzat de la informació.

Els casos de ciberbullying i les irregularitats denunciades sobre l’ús de dades de menors i la seva repercussió mediàtica demostren que encara estem lluny d’aplicar correctament les normes per defensar aquests drets.

L’experiència pràctica presentada a continuació demostra que l’efectivitat dels reglaments augmenta quan s’incorpora al debat la veu de l’alumnat i de les famílies com a protagonistes. La comprensió dels drets, la seva aplicació quotidiana, i el compliment col·lectiu ajuda a millorar la gestió de la privadesa i la protecció de dades personals a l’aula, el centre i la comunitat, cosa essencial en el món educatiu que s’està expandint al univers digital.

4. Experiència pràctica: Decàleg Digital per a les videoconferències

Aquesta experiència presenta un exemple de transformació digital en educació que respecta la privadesa i la protecció de dades de l’alumnat. Planteja la creació negociada d’un Decàleg Digital que s’ha aplicat a diversos centres de Barcelona (Catalunya, Espanya) a les sessions virtuals durant la pandèmia, les classes a distància, i les videoconferències entre escoles i famílies. Ha estat publicada recentment com a exemple de bona pràctica (Burriel i Lorenzo, 2022) i recull el procés de participació de diferents sectors educatius en el disseny d’un protocol per a l’aprenentatge remot, d’acord amb la legislació europea vigent en seguretat digital i ciberseguretat.

En una primera etapa iniciada abans de la pandèmia, el projecte es va desenvolupar a les escoles oficials d’idiomes de Barcelona, ​​amb joves adults. L’any següent va ser adoptat per deu escoles d’educació primària a la mateixa ciutat, on els equips directius i les famílies van decidir negociar una nova redacció per adaptar l’experiència al seu context. Aquesta flexibilitat en l‟adopció de protocols es deu a la llei catalana d‟Educació, Llei 12/2009, de 10 de juliol d‟Educació. Comunitat Autònoma de Catalunya, publicada al BOE A-2009-13038, que dóna als centres escolars un alt marge d’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió de recursos.

Primera etapa: escoles d´idiomes i joves adults. Al curs escolar 2019-2020, durant la pandèmia del coronavirus, algunes Escoles Oficials d’Idiomes de Barcelona (EOI) van participar en el disseny d’un protocol comú de comunicació digital, que van compartir després amb la resta d’EOI de la ciutat. Era un Decàleg Digital de les EOIs per a les sessions d’aprenentatge remot, que respectessin la privadesa i la protecció de dades de l’alumnat. Aquest protocol cercava donar resposta als conflictes generats en algunes sessions d’eLearning durant el confinament. D’una banda, s’intentava vetllar pels drets de l’alumnat als entorns digitals del centre, i de l’altra es buscava garantir una seguretat legal més gran al professorat que realitzava les classes en plataformes digitals.

La idea ja havia sorgit amb anterioritat entre els equips directius de tres de les Escoles Oficials d’Idiomes de Barcelona, ​​que havien manifestat a la inspecció d’educació la necessitat de disposar d’una guia comuna per a les classes en línia, després de rebre queixes per part del professorat i de les famílies per les actituds d’alguns alumnes (joves adults) durant les classes a distància. També s’havien detectat algunes dificultats relacionals en la connexió i la interacció que podrien haver estat el resultat d’una insuficient preparació docent. La decisió de dotar-se d’un document consensuat va resultar extremadament útil a l’arribada de la pandèmia de COVID-19, de manera que el protocol comú va ajudar llargament a aclarir els dubtes generats sobre la privadesa en l’ús de plataformes virtuals en l’ensenyament i l’aprenentatge, ia garantir drets i deures de tota la comunitat educativa respecte a la protecció de dades en entorns digitals.

Durant aquest procés autogestionat de negociació, les adreces d’aquestes EOIs van treballar virtualment amb l’autora d’aquest article, inspectora d’educació, per incloure al Decàleg Digital de les EOI tots els comentaris rebuts els diferents sectors de la comunitat educativa (direccions, famílies i alumnat) intercanviant opinions entre tots els implicats. Van revisar cada proposta a tres nivells:

2016. a) A la llum d’arguments legals, i en especial la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD), que inclou els Reglaments de la UE de 2016.
2017. b) Amb les consideracions metodològiques i educatives analitzades des d’un punt de vista pedagògic per optimitzar els processos d’aprenentatge.
2018. c) En contrast amb les situacions reals i els acords recollides als documents oficials del centre educatiu, incloent les diferents fonts i mitjans de comunicació rellevants per a l’activitat de les EOI (canals, fòrums i xarxes socials del centre).

El resultat va ser un document marc de referència, un Decàleg Digital que es pot utilitzar com a punt de partida a qualsevol centre educatiu.

Segona fase: escoles i famílies deducació primària i secundària. En una segona fase, durant el curs 2020-2021, deu escoles primàries i secundàries de Barcelona (Catalunya, Espanya) que participaven al programa Erasmus+, Pràctica informada per l’evidència per a la inclusió escolar (EIPSI, 2021), es van organitzar en plena pandèmia per desenvolupar un protocol digital similar al de les EOI. Tenien la intenció d’adaptar-lo al seu context per poder interactuar amb l’alumnat menor d’edat i les seves famílies a Internet, utilitzant eines de videoconferència, moodle, etc. Aquesta iniciativa aprofita el marge de maniobra dels equips directius que proporciona la normativa autonòmica (LEC, 2009).

Les escoles de primària i secundària havien pres consciència de l’enorme desafiament ètic, legal i metodològic que representa mantenir el contacte digital amb els alumnes. Per a les escoles primàries que s’enfrontaven a la necessitat sobtada de tornar-se remotes durant la pandèmia, l’adaptació era més ràpida que començar de zero. Per això, van demanar suport a la inspectora d’educació de referència per consensuar un ecosistema comunicatiu entre la família i l’escola durant les comunicacions virtuals per videoconferència, i ajudar a millorar el clima relacional. Consideraven necessari proporcionar formació al professorat sobre la legislació vigent en privadesa, implicar les famílies en un procés informatiu respectuós amb la dignitat i privadesa de les famílies més vulnerables, i garantir alhora el suport necessari que l’administració ha de proveir en situacions crítiques.

A partir de la proposta inicial de Decàleg digital de les EOIs, les escoles van comprovar la legislació vigent, van crear un procés de consens per desenvolupar el protocol propi, i van concretar exemples i situacions reals aplicables a la privadesa i protecció de dades de l’alumnat menor d’edat i les seves famílies, als entorns de comunicació a distància del centre educatiu. Van integrar per això les normes facilitades per l’Agència Catalana de Protecció de Dades (DOGC, 2010 i 2018) i les addendes de protecció de dades recollides a la llei orgànica d’educació més recent a l’estat, la Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, publicada al BOE-A-2020-17264 (LOMLOE). El resultat és un punt de partida fàcilment transferible a altres escoles i altres territoris. [Figura 2]

Font de la imatge: Unsplash

Amb aquest enfocament de treball col·laboratiu, aquestes escoles de primària i secundària han afegit al debat digital les veus de les famílies, respectant els seus drets sobre la protecció de dades i la privadesa dels seus fills. Essencialment, això transforma l’experiència educativa en un procés d’aprenentatge organitzacional on els docents, les famílies i els estudiants aprenen a col·laborar i crear les regles digitals pròpies per interactuar i comunicar-se. Es pot establir una seqüència molt senzilla daplicació:

• Aquest document inicial parteix de la normativa vigent i pot ser adaptat i negociat a cada escola, amb altres escoles o en xarxes educatives territorials.
• Docents, famílies i alumnes poden participar en diferents taules i debats col·lectius per definir la versió final del protocol, segons les necessitats de les escoles, les inquietuds dels usuaris i els espais digitals utilitzats.
• Les declaracions principals es mantindran o modificaran segons la implicació de lalumnat i les seves famílies o representants legals.

La transferència d’aquest aprenentatge es basa en el coneixement de les normes aplicables a cada cas (components legals), els usos comunicatius de la comunitat educativa (mecàniques relacionals) i les tendències d’innovació eticotecnològica (dinàmiques de transformació digital sostenible). Tot plegat representa un procés d’aprenentatge organitzatiu i de conscienciació social

5. Conclusions

En educació, la defensa dels drets de privadesa, de protecció de dades i la ciberseguretat o seguretat digital és una responsabilitat compartida que ha d’impulsar el rol protagonista de les persones educadores, en el desenvolupament de la comunitat educativa i dels centres escolars.

L’experiència presentada mostra la col·laboració entre diferents sectors educatius (equips directius, famílies, alumnat, inspecció d’educació), que s’organitzen per aplicar als centres educatius les normatives internacionals, creant una nova cultura ciutadana de participació, aprenentatge i coresponsabilitat a les organitzacions educatives. Amb el seu nou enfocament, aquestes escoles de primària i secundària han afegit a la normativa existent un debat digital amb les veus de les famílies sobre la protecció de dades i la privadesa dels seus fills. Això transforma l’experiència educativa en un procés d’aprenentatge organitzacional on els docents, les famílies i els estudiants aprenen a col·laborar i crear les regles ambientals digitals pròpies per interactuar i comunicar-se.

El producte resultant és doble: d’una banda, s’ha elaborat un document de referència, un punt de partida per negociar un Decàleg Digital per regular les videoconferències als centres escolars participants, amb la col·laboració d’alumnes i/o famílies; d’ altra banda, es genera una estratègia dinàmica de col·laboració participativa per a la protecció dels drets de lalumnat que millora del clima relacional de centre.

Actualment, els centres que han participat en l’experiència valoren periòdicament les incidències detectades i apliquen revisions que amplien l’experiència col·lectiva i creen una base d’evidències contrastades a partir de reptes nous en la protecció de dades. L’activisme personal i professional per la ciberseguretat i la lluita pels drets i els deures educatius s’integra en la responsabilitat del dia a dia de l’organització escolar. La implicació de docents i famílies en l‟elaboració d‟un protocol digital per a la regulació de les classes virtuals a distància contribueix a fer compatible el desenvolupament del sistema educatiu amb una millora personal, professional, institucional i social.

El producte compartit, en aquest cas, pot ser un generador de noves experiències i una inspiració per a altres centres escolars, altres territoris i altres projectes de col·laboració entre les famílies, el professorat i els equips directius, cap a una societat més conscient dels drets personals i socials a l’univers digital.

Bibliografia i enllaços relacionats

Descarregar PDF de l’Informe. Informe-Tendencias-ODITE-2022.pdf (12481 downloads )