< Tornar

L’alfabetització digital cap a la tendència humanista

25 de maig de 2023
Autor/a: HERIBERTO PRIETO ZAMUDIO
Biografia de l'autor/a:

Ingeniero Industrial en Eléctrica.

Profesor del Bachillerato General Oficial “Libertadores de América” de Atencingo, Chietla Puebla, México.

Consultor en Planes Digitales Escolares en Growhtic

Embajador de Paltaforma Educativa Morpheus Ltam

Analista en Alfabetización Digital y Cultura Digital con artículos publicados en México e Iberoamérica.

Administrador del Grupo  de Facebook Formadores del Cambio.

Co-Fundador de la iniciativa social Competencia Digital Cero, un voluntariado digital para reducir la brecha digital en los Docentes de Iberoamérica.

Reconocido con el Tercer Lugar de los E-TECH AWAR 2022 “Maestros Inspiradores” de México y America Latina por E-Tech Evolución Education (Summit y Expo).

LA ALFABETIZACIÓN DIGITAL HACIA LA TENDENCIA HUMANISTA
Categoría: En pràctica
Resum: Les tendències amb què es desenvolupa el desenvolupament tecnològic i els usos que les persones fan d'aquestes tecnologies dia a dia requereixen l'adquisició de coneixements, habilitats, actituds i valors que facin possible el seu ús de manera adequada, productiva, segura, ètica, tenint cura de la privacitat i la protecció de dades. En aquest àmbit, estem experimentant canvis ràpids als quals sembla que el sistema educatiu no respon a la mateixa velocitat. Això és un problema perquè al no fer coincidir les necessitats i el desenvolupament social amb l'educació, ens enfrontem al risc de viure situacions complexes.

Concretament, en el món educatiu, la integració de les TIC i la seva evolució ha comportat un canvi profund en l’educació, tant que podem dir que hi ha un canvi de paradigma, però quines tecnologies o plataformes tecnològiques estan produint aquest canvi de paradigma? Cloud Storage (Big Data), Intel·ligència Artificial (ChatGPT), el blockchain codificat (Blockchain), l’Internet de les Coses (IoT), el Metaverse i les mateixes experiències que les grans empreses tecnològiques ofereixen cada dia a través d’internet i les xarxes socials en són un exemple.

Ens trobem en un punt on qualsevol història de ciència-ficció es fa present en la nostra vida quotidiana, ja que les tecnologies han produït canvis significatius respecte al comportament humà. On més és millor, encara que no tingui sentit que si això ens fa més humans o més dependents d’alguna cosa externa al cara a cara.

Potser el debat aquí és sobre què hem d’aprendre sobre tecnologia: conèixer més aplicacions i els seus usos o com utilitzar aquestes eines digitals en benefici del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Aquí, la competència digital docent adquireix un significat realment revelador, ja que posa les bases del que ens queda per aprendre, per tal de ser competents pel que fa a l’ús de les TIC en l’educació. Amb l’arribada de la Intel·ligència Artificial, la fina línia que separa l’ús de les TIC com a tecnologies al seu ús com a suport en la presa de decisions es corromp, portant-nos a preguntar-nos si la tecnologia continua sent només un suport auxiliar en el context de la formació o ja forma part de la nostra essència.

Les plataformes que han sorgit en un món globalitzat, en estar interconnectades mitjançant l’ús d’Internet, han comportat canvis en el comportament. La gent està donant pas a individus consumistes o individus amb deficiències de valors i de moral on ell preval com a primer interès: primer jo, després jo i sempre jo. Llavors, l’alfabetització digital hauria d’abordar la formació dels ciutadans digitals?

El que hem d’aprendre és el Pensament Crític i Creatiu, el Lideratge, la Comunicació Assertiva, la Intel·ligència Emocional i el Pensament Algorítmic, que seran pilars fonamentals per a una formació en ciutadania digital que tingui un impacte significatiu.

Davant d’un escenari que requereix un major aprenentatge addicional en el funcionament, l’ús, la cura de les dades i la seguretat, ara hem de considerar els temes de salut digital i benestar, que es troba immers en l’univers de l’anomenada intel·ligència digital. Això implica afegir continguts als plans d’aprenentatge, a l’Alfabetització Digital i que, en definitiva, se sumaran a la millora de l’individu. Així i tot, la interacció del comportament humà i els nous hàbits que va adquirint el fan totalment rupturista i ple de complexitats en què es redescobreix una nova manera social de viure entre el seu món presencial i virtual.

La digitalització ha transformat ràpidament la nostra forma de vida i la forma en què interactuem amb el món. Avui dia, les persones poden accedir a una quantitat d’informació sense precedents, connectar-se amb persones de tot el món i accedir a serveis i productes en línia en qualsevol moment i en qualsevol lloc. No obstant això, aquesta revolució digital també ha creat noves complexitats i reptes per a les persones, la societat i l’economia.

L’alfabetització digital ha estat àmpliament considerada una habilitat essencial per participar en l’era digital. Llavors, els diferents conceptes i activitats amb què s’utilitza el terme alfabetització digital? S’entén la capacitat de fer servir eficaçment les tecnologies digitals i de la informació per comunicar-se, crear i compartir informació, resoldre problemes i prendre decisions. Aquesta habilitat s’ha promogut a tot el món per millorar la inclusió digital, l’educació i l’ocupació, i per garantir que les persones tinguin accés als beneficis de la tecnologia.

No obstant això, a mesura que la tecnologia continua evolucionant i transformant la nostra forma de vida, sorgeixen noves habilitats i competències a través de l’ocupació i l’ús que són necessàries per navegar i prosperar en un món digital. Diàriament, les persones aprenen l’ús correcte de les tecnologies sense necessitat d’instruccions prèvies, com ara incidents de vida amb experiències bones o dolentes. Però la gent necessita una major preparació, que els permet ser més que simples usuaris efectius de la tecnologia. Això requereix un model d’aprenentatge superior en el qual ha de ser més ampli i holístic, i ha d’incloure habilitats com la capacitat d’adaptar-se i ser resilient en un entorn que canvia ràpidament, la capacitat de comunicar-se i col·laborar eficaçment amb persones de diferents cultures i contextos, i la capacitat de pensar críticament i prendre decisions informades en un món complex i en constant canvi.

Una de les raons per les quals es necessita un nou pla d’aprenentatge és per la complexitat de la interacció humana i els nous hàbits que s’estan adquirint en aquesta era digital. La tecnologia ha creat noves formes de comunicació i interacció social que abans no existien. Les xarxes socials, per exemple, han transformat la manera en què les persones es connecten i es comuniquen entre elles. Si bé aquestes formes d’interacció social tenen molts beneficis, també presenten nous reptes i complexitats. Les persones poden sentir-se desbordades per la quantitat d’informació disponible en línia, poden experimentar ansietat i estrès a causa de la pressió social en línia i poden tenir dificultats per establir i mantenir relacions significatives en línia i en persona.

A més, la tecnologia ha creat noves formes de comportament humà que sovint no s’entenen del tot (l’ús de Tik-Tok, bobines, xarxes socials i productors de contingut). La tecnologia ha creat noves formes d’addicció, com l’addicció a les xarxes socials, i ha canviat la forma en què les persones interactuen amb els altres i amb elles mateixes. Les persones poden estar més aïllades i soles que mai a causa de la manera en què la tecnologia ha canviat la manera de comunicar-se i relacionar-se entre si. Això pot tenir un impacte negatiu en la salut mental i el benestar de les persones.

Per tant, cal un pla d’aprenentatge que afronti aquestes noves complexitats i reptes. Aquest pla d’aprenentatge ha d’incloure habilitats com la intel·ligència emocional, l’empatia i la capacitat de crear connexions significatives amb els altres. També ha d’incloure la capacitat d’entendre les complexitats de la tecnologia i com s’integra en les nostres vides, i la capacitat de prendre decisions informades i ètiques.

Això ens porta a una nova percepció amb la qual hem estat treballant l’Alfabetització Digital en la qual es tenen en compte les experiències que s’estan produint en diferents contextos amb situacions locals influïdes per la globalització. Això és el que avui coneixem com Cultura Digital en la qual integra els coneixements de l’Alfabetització Digital des de l’aprenentatge individualitzat fins a aprendre a relacionar-se amb altres individus i màquines.

Estem passant de condicions en què la irrupció de les noves tecnologies requereix que els ciutadans tinguin aprenentatgeen què el mateix aprenentatge en l’ús de les noves Tecnologies Digitals requereix altres coneixements en el ciutadà per integrar-se i no, estem en un moment decisiu pel que fa a la percepció que tenim de deixar enrere el món que coneixem per donar pas a un altre que es construirà sota l’única regulació social que és l’educació.

Bibliografia i enllaços relacionats

George-Reyes, C. (2023, enero). Revista Española de Documentación Científica. Imbricación del pensamiento computacional y la alfabetización digital en la educación. Modelación a partir de una revisión sistemática de la literatura, 1. 

https://doi.org/10.3989/redc.2023.1.1922

San Martín Alonso, A. (2023). Aprender entre imágenes y pantallas

https://roderic.uv.es/bitstream/handle/10550/85264/Actas_AIPxsR.pdf?sequence=1#page=85

 

Share This