Avaluació per l’aprenentatge

Coral Regi Rodríguez.

@coralregi – Twitter

Nascuda a Barcelona el 22 de desembre de 1956.

Visc a Barcelona

Directora de l’Escola Virolai de Barcelona – www.virolai.com fins al 2021 i en els últims anys ha estat assessora i consultora en transformació educativa.

Sóc biòleg de formació i he estat ensenyant i ensenyant biologia des de fa més de 30 anys.

M’agrada molt ser mestra: acompanyar els alumnes en el procés d’aprenentatge i compartir experiències: aprendre junts.M’interessen molt els temes relacionats amb la transformació i innovació educativa, el lideratge i la gestió educativa, així com la qualitat educativa i els processos d’avaluació.M’agrada participar en la vida associativa i participativa de la ciutat i formo part de diverses entitats, entre elles el Consell Escolar de Catalunya en l’àmbit de persones de prestigi i la Societat Pedagògica Catalana.Col·laboro amb diferents iniciatives relacionades amb la transformació educativa: Fundació Bofill, Futurs de l’Educació, Fundació Nova Educació, EduCaixa, UNESCO,…

Sandra Entrena Ortega

@entrena_sandra – TwitterBiòloga, de l’Hospitalet de Llobregat.

Professor associat de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Tutor per a estudiants de Pràctiques o Treballs Fi de Grau.

Apassionada per millorar l’experiència d’aprenentatge dels alumnes seguint metodologies actives, d’indagació o manipulació a través de l’Aprenentatge Basat en Projectes, Problema o Repte a l’Escola Virolai de Barcelona. Centrat en el desenvolupament d’assignatures STEAM i involucrat en l’educació per al desenvolupament sostenible, col·laborant amb Catesco.

Actualment és directora de l’Escola Virolai de Barcelona

Els processos de transformació educativa que estem vivint en els darrers anys ens han fet replantejar moltes concepcions pedagògiques i educatives, inclòs el concepte tradicional d’avaluació.

Per situar-nos en el tema, hem de tenir present algunes de les premisses que han provocat la necessitat de transformació educativa:

• L’aprenentatge ja no es produeix només en una etapa de la vida, sinó que hem d’estar preparats i disposats a aprendre al llarg de la vida, i això determina la importància de prioritzar, més enllà dels continguts, les estratègies d’aprenentatge i, especialment, els valors que ens ajuden a mantenir una actitud de millora i aprenentatge permanent.
• L’escolarització obligatòria fins als 16 o 18 anys implica que, més enllà de l’assistència escolar, hem d’aconseguir que tots els alumnes hagin de viure aquesta etapa com una oportunitat de desenvolupament personal. Per tant, l’escola ha de donar resposta a tots els alumnes i aquest és un dels reptes més complexos que han d’assumir els professionals de l’educació.

En aquest context d’educació per a tots els alumnes, d’educació per a l’aprenentatge permanent, cal plantejar-se revisar una de les concepcions més arrelades en el Sistema Educatiu: L’avaluació com a judici de l’alumne, per certificar el que sap i no sap, amb el professor actuant com a jutge. Una avaluació que implica qualificar l’estudiant i que es considera una avaluació justa i objectiva. En molts casos, estem duent a terme processos de transformació educativa a l’aula i continuem utilitzant la qualificació, ja no per convicció pedagògica, sinó per tradició i perquè ens sembla un sistema que ja és conegut i reconegut a nivell social. Simplificant molt, tot i que ja treballem a l’aula amb altres processos, mantenim el sistema tradicional de lliçons: Professor que explica, alumne que realitza exercicis i estudis, i un examen final per verificar el que s’ha après. Tal com ens explica Carlos Magro:

Què mesurem quan avaluem? … Estem avaluant el que és important o simplement estem donant importància a allò que sabem avaluar o ens és més fàcil mesurar?

És clar que, si no modifiquem el sistema d’avaluació, qualsevol transformació educativa queda desfigurada i sense sentit… Per tant, hem d’avançar amb un concepte d’avaluació com a eina de formació que proporcioni a l’alumne informació sobre on es troba en el procés d’aprenentatge, com pot seguir avançant i amb un professor que ja no actua com a jutge sinó com a acompanyant i ajudant a l’alumne en el seu procés d’aprenentatge i creixement personal. És a dir, apostar clarament per una avaluació formativa i formadora.

És fàcil aquest procés? És clar que no… és necessari? És fonamental si volem garantir que l’escola doni resposta a tots els alumnes, formant-los per continuar aprenent. És possible fer-ho a les nostres aules de 30 o 35 alumnes? Qualsevol procés diferent que vulguem incorporar a la nostra pràctica educativa implica un canvi respecte als nostres esquemes anteriors en els quals ens hem format i aplicat en la nostra experiència docent, però sempre hem de partir d’una proposta sostenible en termes de temps i disponibilitat. No podem establir propostes de canvi que impliquin quixotas insostenibles, independentment de l’impuls i la motivació del moment inicial.

I com i quan fer-ho? D’entrada, sempre el què i el perquè abans del com… Hem de partir d’un concepte d’avaluació que no sigui finalista, sinó que sigui una avaluació que formi part del procés, una avaluació que serveixi per continuar aprenent i que, per tant, no desqualifiqui ni castigui l’alumne, provocant que abandoni el sistema educatiu -fracàs escolar- sinó que és una eina reflexiva que proporciona informació motivadora, però real i exigent per continuar aprenent i en un sistema d’escolarització obligatòria fins als 18 anys, l’escola ha d’acollir i donar una resposta real i constructiva per a tots els estudiants.

En una educació que ha de preparar-se per continuar aprenent, que s’ha de prioritzar en una avaluació formativa i formativa: Què avaluar?

Més enllà del que un estudiant sap, les competències transversals per continuar aprenent: La capacitat de fer: aplicar i integrar diferents conceptes, contextos i fonts i la seva preparació per continuar aprenent. I atenció, no estem parlant de no treballar en contingut!, al contrari, de treballar-les amb un major nivell d’exigència que implica saber utilitzar-les en noves situacions.

I què passa amb l’educació en valors? Entrem en una de les contradiccions més grans com a educadors. Ens omplim la boca de la importància de l’esforç, la perseverança, la creativitat… i quan parlem de com educar aquests valors, ens quedem amb els tòpics: de caràcter exemplar i de manera transversal, però com eduquem els valors de l’autosuperació a l’escola? És fonamental tenir una estratègia concreta per educar en valors i, per tant, també per avaluar -avaluar formativament- el seu progrés. Sovint sentim que els canvis educatius impliquen una baixada de nivell o que no afavoreixen l’autosuperació o la implicació dels alumnes, però en el sistema tradicional d’avaluació de qualificacions, realment estem valorant l’alumne que treballa de valent i està implicat, o realment valorem el resultat final que està més lligat a les capacitats innates de l’alumne o al que ha memoritzat? És cert que no es tracta de simplificar o caricaturitzar i que tot aquest procés està ple d’excepcions i bones pràctiques, però el que és essencial és que, si creiem en la importància dels valors, ens plantegem com educar-los i com valorar el progrés. Recordant la frase que el que no s’avalua es devalua…

I qui ha de ser avaluat? Si el professor juga el paper principal en una avaluació qualificadora, en una avaluació formativa, hem de traslladar el paper protagonista al procés de reflexió, acompanyant l’alumne i a ell mateix en el seu procés d’autoavaluació formativa. Hem de partir d’un treball previ d’autoconeixement per part de l’alumne perquè sigui conscient de les seves fortaleses i àrees de millora a nivell personal i com a aprenent, per tal de valorar el seu progrés i implicació. Aquesta indagació sempre anirà acompanyada de la visió dels professors i altres educadors i també de la visió complementària dels seus companys -coavaluació-. Treballar amb els alumnes per reflexionar sobre com aprenen, què aprenen millor i què han de fer per millorar, és donar-los les eines que necessitaran per autoregular-se i continuar aprenent com a persona autònoma al llarg de la seva vida: és preparar-los per a l’aprenentatge permanent.

I d’acord amb aquesta visió holística de l’educació, també hem d’incorporar en el procés d’avaluació, de manera prioritària, les famílies, els responsables de l’educació, i també diferents educadors de lleure, entrenadors esportius, professors de música… entre d’altres que puguin complementar la visió i el progrés de l’alumne.

Com és el paper del professor en aquesta avaluació formativa? En moltes ocasions escoltarem opinions que aquesta avaluació és un procés suau que implica un aprovat general -barrejant erròniament la nota- i interpretar-la com un procés que redueix l’esforç de l’estudiant. I no pot ser així, no ha de ser així: l’avaluació és propera, un suport positiu que ha de provocar un major desig d’aprendre, que ha de demostrar a l’alumne que l’important no és on arribes sinó el que avances en base a les teves singularitats i a partir de la seva implicació i autosuperació. L’avaluació no és més exigent si fa que els estudiants s’allunyin o abandonin. Tots somriem davant la imatge de la mestra que explica a un grup de diferents animals -peix, mico, elefant, ocell… – que per poder fer una avaluació justa, han de realitzar una mateixa prova: pujar a l’arbre… però en moltes ocasions plantegem el mateix repte a diferents alumnes, creient que aconseguirem una avaluació més justa i objectiva.

El paper del professor en l’avaluació no pot ser el d’un jutge que determina el que l’alumne recorda o no recorda, o el que sap o no sap fer, i molt menys com un fiscal que intenta trobar el punt feble de l’alumne per mostrar el que no sap, per fer-lo sentir insegur. El paper del professor és molt més transcendent, més essencial. Ha de ser com un professor sensei, que acompanya l’alumne a través de la reflexió, el diàleg i l’anàlisi de l’error, per provocar que l’alumne continuï aprenent, creixent com a alumne i sobretot com a persona. Una persona que experimenta l’entorn escolar com un espai de suport i acollida en el qual se l’ajuda, s’anima a evitar un rendiment que no potenciï totes les seves habilitats ni tan sols l’abandonament escolar.

En una avaluació qualificativa, l’error és castigat: l’alumne té èxit quan és capaç de fer bé una determinada tasca o dominar el contingut d’una lliçó, però en una avaluació formativa o formativa, l’error forma part del procés, la reflexió i l’anàlisi de l’error és la millor oportunitat per aprendre. La nostra tasca com a professor no és avaluar si l’alumne sap o no sap fer una determinada tasca, el nostre paper és ajudar-lo a detectar errors i que l’alumne aprengui a resoldre’ls. Per tant, no serveixen de res judicis com “aquests estudiants no saben fer equacions” o “no dominen la comprensió d’un text”. No es tracta de diagnosticar, sinó de curar, o encara millor, de fer saber a l’alumne com prendre mesures preventives per prevenir la malaltia. L’alumne ha de ser capaç de refer el procés, perquè aprengui!

En moltes ocasions, l’avaluació formativa o formativa es percep com una avaluació poc exigent, que tracta l’alumne entre cotons, evitant que es molesti o frustri… i no és per aquí on va l’assignatura. L’educador ha d’establir una relació estreta amb l’estudiant que faciliti una alta demanda sense qüestionar la confiança de l’alumne en l’estudiant i en la institució educativa; és llavors quan ens endinsem en com treballar amb feedback. Aquesta retroalimentació no ha de suposar elogiar l’alumne, sinó animar-lo, donant-li raons per esforçar-se, per aprendre, basant-se en el que l’estudiant fa bé, per donar-li pautes per continuar aprenent sobre el que pot millorar. En el diàleg amb l’alumne, és igual de contraproduent desanimar-lo amb judicis negatius, com ho és establir diàlegs amb elogis buits i exagerats. El que hem d’aconseguir és que l’alumne mantingui una mentalitat de creixement i que estigui en un entorn de confiança i ajuda.

Finalment, cal reconèixer que, per sobre de tot, hi ha una avaluació competencial i diferencial, en la qual valorem el progrés, l’esforç de cada alumne, per sobre del nivell assolit. Una avaluació justa és la que s’adapta a cada nen, la que provoca el desenvolupament personal i la que ens ajuda a seguir aprenent perquè dóna pistes per continuar. O dit d’una altra manera, una avaluació formativa i formativa amb la intenció de millorar l’aprenentatge abans que finalitzi el procés. Proporcionar als alumnes l’oportunitat d’establir canvis i millores en les seves pròpies produccions és possible si se’ls permet reflexionar sobre com ho han fet, ajudant-los a ser crítics positius i constructius del seu treball i del dels altres, aprenent en tots i cadascun dels moments a l’aula o fora d’ella, de totes les situacions i de totes les persones que interactuen amb ells. Tampoc podem oblidar que és molt important poder aprofitar l’error i començar a construir sobre ell. Amb tot això, vam aconseguir eliminar la por i la por a l’avaluació i generar la necessitat de rebre feedback, una opinió o consell com a gran ajuda.

Educar és ajudar-los a créixer com a persones autònomes i el suport de l’educador i del tutor ha de servir perquè creixin en seguretat i confiança, i hem d’evitar el risc d’educar persones molt dependents de la retroalimentació externa. El nostre paper com a educadors és empoderar els infants o adolescents fomentant la seva autonomia, iniciativa, autoconfiança i independència.

Personalització a través de la tutoria i el Pla Personal de l’alumne

Com traduïm al Virolai tot l’explicat en el dia a dia a l’aula? Per a nosaltres, la clau perquè tot això funcioni i perquè hi hagi una veritable personalització s’estableix sobre la base d’una tutoria individualitzada que ens permeti acompanyar a cada alumne en un seguiment holístic de la persona. L’objectiu ja no és l’ensenyament personalitzat, és una educació personalitzada treballada conjuntament per l’escola, la família i els alumnes.

El suport individual dels alumnes es basa en una sèrie de dinàmiques centrades en l’exploració d’un mateix, les mateixes emocions i les dels altres, les relacions socials i la individualitat dins d’un grup. És llavors quan, a partir d’aquest autoconeixement, es pot establir un Pla Personal de Millora.

Tots els alumnes, de 5 a 18 anys, elaboren un Pla Personal que s’adapta a l’edat madurant dels alumnes i a les idiosincràsies pròpies de cada edat. Els objectius i les accions establerts es fan un seguiment continu mitjançant entrevistes entre el tutor i l’alumne i la seva família.

També cal destacar l’alineació entre tots els educadors que acompanyaran a cada infant i mantindran una coherència en el retorn, orientació, suport i facilitació de la reflexió en tots els àmbits de l’escola (horari escolar, recés, menjador, extraescolar, ambient formal o no formal…). I la coordinació necessària amb el tutor de l’alumne.

Comencem a Educació Infantil partint del context real d’aprenentatge en el qual tenen lloc les interaccions entre mestres i nens i nenes. Sempre es fa des del respecte a la individualitat, de manera natural i positiva, i s’identifiquen accions per fer-los poc a poc conscients del seu propi jo i amb un treball continu amb la família.

A l’Educació Primària, el procés d’autoconeixement es basa en l’autoestima i l’autoimatge ajustada que treballem a partir de diferents activitats individuals i grupals. Tractem l’entorn personal (com sóc), la relació amb els altres i l’entorn, la relació amb l’aprenentatge (com aprenc) i la relació amb la família. A partir d’aquest procés d’autoconeixement i amb la reflexió conjunta entre l’alumne i el tutor-família, s’establirà el seu Pla Personal, que inclou els objectius de millora en les diferents àrees. És tan important per a nosaltres que el seguiment i l’avaluació del Pla Personal són la base de la competència, la formació, la formació i l’avaluació contínua. Comença amb l’autoavaluació de l’alumne, el feedback positiu i el creixement per part de la família i de l’escola, i conclou amb una reflexió personal, tot això sempre coordinat pel tutor o tutora.

A l’Educació Secundària es manté aquesta línia, incorporant les singularitats d’aquesta etapa de canvi, la reafirmació de la pròpia personalitat i identitat, i plena de preguntes i dubtes constants. El Pla Personal ajuda als alumnes, d’una manera cada vegada més autònoma, a establir objectius realistes en el seu dia a dia. Es comença amb una investigació basada en noves inquietuds que establiran nous objectius al llarg del curs. El tutor de secundària crea un vincle molt fort amb els alumnes, respectant sempre la seva intimitat, temps i establint una relació de confiança mútua.

A Batxillerat, el Pla Personal també juga un paper fonamental en l’orientació professional i de futur. A través d’un exercici de reflexió i exploració de les seves fortaleses i millora, ens centrem a enfortir les seves millors habilitats i ajudar a millorar aquelles que tenen marge de creixement. És en aquesta etapa on els alumnes són conscients de la necessitat de conèixer-se per decidir sobre el seu futur. I per a aquells que, malgrat tot el recorregut, encara no ho tinguin clar, hauran incorporat totes les estratègies necessàries per prendre decisions sense tenir por de canviar-les i afrontar-les amb resiliència.

Per tot això, els tutors, al llarg de l’etapa educativa, es converteixen en el millor aliat per al desenvolupament de cadascuna de les petites persones que comencen l’escola als 12 mesos (o fins i tot menys) i surten als 18 anys com a adults.

Yuval Noah Harari ens explica en el capítol dedicat a l’educació en el seu llibre 21 Lliçons per al segle XXI:

“La pregunta més urgent i difícil de respondre serà: Qui sóc? … i a partir d’aquí hauràs d’aprendre i reinventar-te constantment, una i altra vegada” Aquest és el nostre repte com a educadors: ajudar els nostres alumnes a conèixer-se, incorporar una actitud d’autosuperació i aprenentatge permanent al llarg de la seva vida; i mantenir, sobretot, la integritat i fortalesa personals que els permeti adaptar-se a un entorn social que és i serà més imprevisible del que podíem imaginar en els canvis de paradigma de què parlàvem abans la pandèmia de coronavirus.

La nostra tasca és educar acompanyant-nos en tot el procés, amb l’objectiu últim i transcendent: Educar persones autònomes, Educar per a la llibertat.

Bibliografia i enllaços relacionats

Descarregar PDF de l’Informe. Informe-Tendencias-ODITE-2022.pdf (7661 downloads )