Una eina d’avaluació dels recursos per a l’aprenentatge lingüistic en el web: Appraisalweb

Francesca Romero Forteza

fromero@idm.upv.es

Rafael Seiz Ortiz

rseiz@idm.upv.es

Departamento de Lingüística Aplicada. Universitat Politècnica de València

RESUM

En aquest article abordem la importància d’avaluar els materials existents en el web per a l’aprenentatge de llengües. D’un temps ençà proliferen recursos, materials i cursos amb aquest propòsit i nosaltres presentem una plataforma web que permetrà la valoració d’aquests materials.

1. Introducció

Fa uns anys afirmàvem que les tecnologies de la informació i la comunicació– TIC a partir d’ara- estaven envaint totes i cadascuna de les parcel·les de la nostra vida. Passat un temps, no massa, ens adonem que les TIC conviuen amb nosaltres i han modificat la nostra quotidianitat. Aquestes eines estan penetrant en tots els àmbits socials des del professional al personal. Cada vegada realitzem més activitats a través de les TIC des del desenvolupament d’Internet i, posteriorment, del World Wide Web. Nombroses tasques professionals i personals es veuen simplificades i agilitzades gràcies al seu ús. I l’àmbit de la docència no és cap excepció.

Per la seva part, l’ensenyament de llengües sempre s’ha caracteritzat per la inclusió de qualsevol tecnologia que millorés, en el sentit que fóra, el procés d’adquisició d’una llengua. Així hem fet servir llibres, diccionaris, periòdics, pissarres, cassetes, projectors, televisió, vídeo… i al poc de temps d’aparèixer els ordinadors es van incorporar a les classes de llengües.

2. L’aprenentatge de llengües assistit per ordinador (ALAO)

La disciplina que s’ocupa d’aquest camp d’estudi es coneix amb la sigla CALL, Computer Asisted Language Learning o l’equivalent en el nostre context ALAO, Aprenentatge de llengües assistit per ordinador. Aquestes sigles conviuen amb d’altres que remarquen algun vessant dels múltiples que té aquesta disciplina. Així doncs trobem NBLT, Network-Based Language Teaching, WELL, Web-Enhanced Language Learning, ICALL, Intelligent Computer Assisted Language Learning, MALL, Mobile Assisted Language Learning,etc. Nosaltres farem servir la sigla ALAO perquè considerem que és la més genèrica i inclou totes i cadascuna de les modalitats que requereixen de l’ús d’un ordinador.

Aquest camp acadèmic va sorgir en la dècada dels anys 60, amb els primers ordinadors, es va estendre considerablement durant els anys 80. I en la dècada següent, en els 90, va aparèixer el CD-ROM fet que suposà una important expansió. Posteriorment, Internet, el web i els avanços tecnològics han trencat les barreres i propulsat l’aprenentatge lingüístic com no havia estat imaginat abans. Per la seva part, l’extensió de la investigació d’ALAO és força extensa, abasta tant els aspectes d’anàlisis prèvies per al desenvolupament de materials, com la creació, la implementació i l’avaluació dels resultats obtinguts.

D’un temps ençà, els nous recursos del web 2.0, junt amb les dispositius mòbils, estan eixamplat les possibilitats de l’aprenentatge lingüístic a través de la xarxa. La majoria dels recursos d’ALAO ja es desenvolupen a través de les aplicacions del web 2.0, en contrast amb les etapes anteriors en què predominava l’ús de l’ordinador més local. Si una de les grans mancances dels materials per a l’adquisició de llengües a través de la tecnologia era la impossibilitat d’interactuar de forma significativa amb un altre parlant, ara ha desaparegut. Comptem amb nombroses i diverses eines de comunicació, d’expressió i de col·laboració. Es flexibilitza la modalitat d’accés i es diversifiquen els formats. La qual cosa ha provocat la proliferació de materials i cursos per a l’aprenentatge de llengües.

Considerem que aquesta profusió de materials requereix de mecanismes de classificació i valoració, ja que tot el trobem al web no és bo ni necessari. Donada la clara tendència que s’està observant en l’Aprenentatge de Llengües Assistit per Ordinador (ALAO), en el sentit de la preponderància quasi absoluta d’un aprenentatge basat en el World Wide Web, és palesa la necessitat d’una avaluació exhaustiva del web mitjançant l’aplicació de sòlids criteris pedagògics i metodològics (Nelson 1997, Grassian 1997, Chapelle 2001a-b), com a única via efectiva per a aprofitar les potencialitats del mitjà en l’aprenentatge de llengües comunicatiu. En dir açò, la hipòtesi de treball de què es parteix és que el web, en tant que eina tecnològica educativa, pot servir de mitjà per a implementar un tipus d’aprenentatge lingüístic eficaç i innovador, en línia amb l’ensenyança comunicativa de llengües, i amb valors afegits, com ara una comunicació sense precedents, un aprenentatge centrat en tasques, un caire col·laboratiu, o l’ús de materials autèntics i motivadors (Zhao 1996, Llig 1998, Felix 2001, Felix 2002, Felix 2003, Green i Youngs 2001, Chenoweth i Murday 2003). També s’ha assenyalat que l’eficàcia pedagògica d’aquest mitjà està especialment potenciada quan s’usa en coordinació amb altres tipus d’ensenyança presencials i “tradicionals”, i quan es tenen en ment criteris pedagògics més que tecnològics (Felix 2001, 2002). Per això, malgrat que el web, com qualsevol altre entorn educatiu, presenta també deficiències i desavantatges en la seva aplicació a l’aprenentatge de llengües (Felix 2003, Nielsen 1995), també està clar que constitueix un prometedor mitjà dins del procés d’ensenyament-aprenentatge de llengües, sempre que la pedagogia sigui la que domina sobre la tecnologia. I per a això és necessària la tasca d’avaluació i anàlisi pedagògica que es proposa aquí.

Per tot plegat, cal basar l’estudi del web per l’aprenentatge de llengües en una avaluació pedagògica, si volem aprofitar al màxim les potencialitats d’aquest mitjà. Aquesta és la idea principal que ha fet sorgir el projecte APPRAISALWEB, el qual comentem seguidament. L’eina efectiva nascuda d’aquest projecte és una plataforma del mateix nom en forma de pàgina web oberta i gratuïta que permet analitzar, de manera sistemàtica i interactiva, aspectes pedagògics de cursos i recursos d’aprenentatge de llengües disponibles a través del web, així com crear corpus i qüestionaris d’avaluació pedagògics basats en els dits recursos, amb variades possibilitats de recerca.

Com a pas previ al treball d’avaluació, s’ha proposat un model teòric que puga contextualitzar la dita avaluació mitjançant la consideració d’una sèrie d’elements dinàmics i interactius la finalitat de la qual és observar de forma integradora les diverses facetes que componen el procés d’aprenentatge de llengües a través del web considerades exhaustivament i globalment.

3. Model teòric per a una avaluació pedagògica

El marc teòric proposat ací és en realitat un espai organitzador destinat a fer llum sobre el procés d’aprenentatge de llengües a través del web, considerat des d’un punt de vista global i integrador. Per tant, el model teòric, anomenat així principalment perquè està basat en fonaments teòrics sorgits de la investigació educativa en ensenyança de llengües, en el seu sentit més ampli, pretén ser capaç d’explicar un doble vessant que ajudarà a comprendre i utilitzar millor el mitjà del web en aquest tipus d’aprenentatge: (1) el potencial educatiu del mitjà per a l’aprenentatge comunicatiu eficaç de llengües; i (2) l’ús pràctic real que es fa d’aquest mitjà en contextos educatius concrets. Els models teòrics per a l’ALAO proposats anteriorment en la bibliografia que podrien ser d’utilitat en l’estudi de l’ALAO basat en el web (Zhao 1996, Godwin-Jones 1999, Felix 2001, 2002, 2003, Fidelman 1995-6, Hampel i Pitet 2003, Clifford 1998, Nelson 1997, Graus 1999, Chapelle 2001a) no pareixen incorporar el tipus de visió global, exhaustiva i detallada del procés d’aprenentatge de llengües que es desitja adoptar ací.

El model teòric, el caràcter del qual és interactiu, obert i dinàmic, ja que cada un dels seus elements es retroalimenta i enriqueix amb els altres, es denomina Model d’Anàlisi Pedagògica del web per a l’Aprenentatge de Segones Llengües, i consta de 6 dimensions: (1) Base teòrica; (2) Característiques pedagògiques específiques; (3) Característiques pedagògiques generals; (4) Aplicacions pedagògiques específiques; (5) Aplicacions pedagògiques generals; i (6) Components actius. La Figura 1 mostra dits components.

El primer pla, o “base teòrica”, es nodreix de totes les aportacions que poden realitzar les disciplines o camps d’estudi que tinguin alguna cosa a dir en la comprensió del web com a entorn d’aprenentatge lingüístic: l’ALAO, la Lingüística Aplicada (en especial, l’estudi de l’ASL, o Adquisició de Segones Llengües), la Metodologia i la Pedagogia de l’aprenentatge d’idiomes, el Disseny Instruccional, la Tecnologia Educativa, o la Psicologia Educativa. Aquestes aportacions poden ser de dos tipus: o bé “temes d’interès”, si es tracta dels temes que susciten interès investigador, o bé “troballes”, si es tracta de descobriments més o menys concloents en relació amb els dits temes. La segona dimensió del model es denomina “característiques pedagògiques específiques”, i inclou una àmplia gamma de qualitats i especificacions dels recursos d’aprenentatge, que poden ser observades i estudiades de forma concreta, sempre que s’utilitzen els criteris i les eines adequades. Les característiques pedagògiques poden referir-se, per exemple, als paràmetres d’una base de dades com la que es construeix en el projecte APPRAISALWEB, com es veurà més endavant. Aquests paràmetres, o característiques pedagògiques, sorgeixen directament del pla d’anàlisi que acabem d’exposar, és a dir, la base teòrica. El tercer pla del model són les “característiques pedagògiques generals”, que constitueixen també qualitats o especificacions que posseeix, en aquest cas, no ja els recursos concrets d’aprenentatge, sinó el mateix mitjà del web. Així, les capacitats tècniques i pedagògiques generals del mitjà, el web, delimiten, d’alguna manera, les característiques pedagògiques específiques de cada recurs. El que hem denominat “aplicacions pedagògiques específiques” constitueixen la quarta dimensió del nostre model. En aquesta s’estudien el potencial i les possibilitats pràctiques d’aplicació dels recursos específics d’aprenentatge (per a nosaltres, els llocs web) i de les seves característiques pedagògiques, pertanyents al pla que acabem d’explicar. Així, una determinada característica pedagògica d’un programa o recurs en el web (per exemple, la inclusió de tecnologies de comunicació mediada per ordinador, com ara xats o videoconferències), pot tenir molt diverses aplicacions pedagògiques específiques d’ús en la pràctica real, és a dir, potencial d’utilització en un context o situació concreta d’aprenentatge (per exemple, amb la utilització d’aquelles tecnologies de comunicació dins d’una pràctica guiada, una interacció lliure amb parlants natius, o, fins i tot, una explotació per a l’estudi metalingüístic o formal del llenguatge). Per això, encara que tant les característiques com les aplicacions pedagògiques específiques pertanyerien, en certa manera, a la categoria de fets observables, les primeres estan més relacionades amb el disseny i el desenvolupament del recurs educatiu, mentre que les segones estan més relacionades amb el context d’aplicació concreta de l’aprenentatge. La cinquena dimensió, “aplicacions pedagògiques generals”, també està molt relacionada amb l’àmbit del potencial d’aquest mitjà, i representa una generalització, respecte a la quarta. Les aplicacions pedagògiques generals constitueixen possibilitats d’utilització dels recursos web, des d’un punt de vista pedagògic, i representen, més bé, etiquetes referides a enfocaments metodològics o filosofies generals, que, per tant, es refereixen a categories que poden englobar i contenir les diferents aplicacions pedagògiques especifiques.

El sisè nivell d’anàlisi en el nostre model, es denomina “components actius”, i considera cinc elements principals dins del procés d’ensenyament/aprenentatge de llengües, en aquest cas, per descomptat, en el mitjà del web. Aquests components són: (1) l’estudiant; (2) el professor; (3) el contingut; (4) el mitjà; i (5) el context educatiu. En cada un d’aquests és possible estudiar una gran varietat d’aspectes, com es pot observar de forma resumida en la Figura 2.

Per a afinar l’anàlisi s’han incorporat una sèrie d’elements analítics que contribueixen a centrar-la i situar-la més específicament. El primer element és la inclusió del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües, un conjunt organitzat de criteris que poden incorporar-se al model per a focalitzar l’avaluació pedagògica. El segon element és la consideració de l’aprenentatge de llengües com un procés amb una doble dimensió: la de l’autor o desenvolupador dels recursos d’aprenentatge (procés de l’autor), i la de l’usuari final, és a dir, l’estudiant, el professor, etc. (procés de l’usuari). El tercer element sorgeix en especificar quina part del procés global d’aprenentatge de llengües és l’objectiu de l’anàlisi i l’avaluació. En aquest sentit, hem distingit les següents parts del procés d’aprenentatge de llengües: (a) predesenvolupament i anàlisi de necessitats; (b) desenvolupament de materials educatius; (c) ús pedagògic; (d) producte final; (e) avaluació de materials; i (f) resultats de l’aprenentatge. En conseqüència, en el nostre model cada anàlisi pedagògica individual del web en tant que entorn per a l’aprenentatge de llengües pot ser, d’una banda, situat en una o diverses de les 6 dimensions o nivells dins del model, i, d’altra banda, pot ser considerat com pertanyent a una de les categories que resulten de la combinació de punts de vista dels elements segon i tercer que acabem de presentar (la Figura 3 resumeix les diverses possibilitats).

4. El Projecte APPRAISALWEB

El marc teòric proposat cristal·litza de forma visible i amb plenes possibilitats d’aplicació en el projecte d’investigació APPRAISALWEB (Anàlisis Pedagògiques de Recursos d’Aprenentatge Interactiu i Sistemes d’Aprenentatge de Llengües a través del web). Es tracta d’un projecte desenvolupat pel Grup d’investigació CAMILLE de la Universitat Politècnica de València, i que va rebre ajuda econòmica en el primer semestre del curs acadèmic 2009-2010, tant de la Universitat Politècnica de València com del govern autonòmic de València (Generalitat Valenciana), dins dels seus programes d’ajudes a grups d’investigació emergents. que du a terme accions concretes d’anàlisi pedagògica que s’integraran principalment, encara que no exclusivament, dins del que s’ha denominat característiques pedagògiques específiques en aquest model.

El projecte té una duració inicial de dos anys (2009-11) i el seu equip investigador consta de 7 persones: quatre investigadors, professors del Departament de Lingüística Aplicada, un tècnic d’investigació (amb doble perfil informàtic i acadèmic), un assistent d’investigació (expert en informàtica) i un investigador principal, coordinador de l’equip.

Una de les principals raons que van motivar el desenvolupament del projecte, és la constatació del fet que, si s’usen els procediments de recerca d’informació actuals en el web, no resulta possible ni realitzar recerques avançades de recursos específics per a l’aprenentatge lingüístic basades en criteris i característiques pedagògiques, ni, una vegada localitzats els recursos educatius concrets rellevants, analitzar-los o avaluar-los pedagògicament. Per a satisfer tals demandes, s’ha desenvolupat una eina informàtica en línia (APPRAISALWEB) dinàmica, oberta i interactiva per a implementar la aquesta anàlisi, des d’una perspectiva pedagògica i metodològica, de recursos per a l’aprenentatge d’idiomes a través del web. El projecte, mitjançant el desenvolupament del dit recurs o eina d’avaluació, té l’objectiu de catalogar, descriure, analitzar i avaluar pedagògicament recursos d’ALAO disponibles a través del web, a més d’afavorir la recerca avançada i didàcticament guiada de recursos educatius basades en criteris pedagògics. El caràcter obert d’aquest recurs o base de coneixement (amb la possibilitat de constants actualitzacions i contribucions de la comunitat acadèmica i científica) possibilitarà també l’aplicació del coneixement distribuït.

En el seu vessant més pràctic, el projecte, en primer lloc, ha desenvolupat eines informàtiques (una base de dades i una base de coneixement, APPRAISALWEB, disponibles a través d’un lloc web) per a dur a terme l’anàlisi i l’avaluació pedagògiques de recursos d’ALAO basats en el web; en segon lloc, arreplegarà un corpus significatiu de recursos d’aprenentatge de llengües en el web (per a l’anglès, el català i el francès); i, en tercer lloc, avaluarà el dit corpus amb el model i les eines informàtiques desenvolupades. L’objectiu general de tot aquest treball serà millorar el coneixement del web en tant que entorn factible per a la implementació de l’aprenentatge de llengües, i, en conseqüència, afavorir el seu ús pedagògicament eficaç en l’àmbit de l’aprenentatge.

Una de les accions d’avaluació pedagògica que du a terme el projecte, per tant, en aplicació del model teòric descrit i de la metodologia proposada, és la construcció de la base de coneixement APPRAISALWEB, fonamentada en una base de dades anterior anomenada WIRESLAB , és a dir Web-based Interactive Resources for English as a Second Language Analytical Base (Seiz Ortiz 2006). WIRESLAB arreplega al voltant de 170 paràmetres d’anàlisis relatius a aspectes dels recursos d’aprenentatge corresponents a característiques pedagògiques específiques del model teòric. Aquests paràmetres estan trets d’una exhaustiva revisió de la bibliografia d’investigació respecte a l’ALAO, i, per tant, estan directament relacionats amb la dimensió anomenada base teòrica en el model. La base de dades, com pot veure’s en la Figura 4, està dividida en 5 parts: (a) dades identificatives; (b) dades tècniques; (c) dades pedagògiques; (d) altres dades; i (e) punts de vista addicionals.

El Projecte APPRAISALWEB incorpora WIRESLAB com a punt de partida, però estructurant les dades de la plataforma entorn dels següents epígrafs generals: (1) Enfocament didàctic; (2) Metodologia; (3) Destreses comunicatives; (4) Feedback i (5) Avaluació (assessment). La plataforma APPRAISALWEB permet, d’una banda, la consulta, totalment oberta i gratuïta, d’informació pedagògica sobre recursos d’ALAO a través del web que han sigut introduïts i avaluats a través de l’eina, i, d’altra banda, la introducció i edició de dades relatives tant als recursos de la seva base de dades com a nous recursos que es poden actualitzar i modificar de forma dinàmica i interactiva. Per a aquesta última funcionalitat, és necessari enregistrar-se gratuïtament com a usuari. Existeix, per tant la possibilitat que els diversos usuaris, en iniciar sessió en el sistema, adapten en gran manera l’avaluació pedagògica dels recursos als seus interessos específics, amb un alt nivell de personalització, mitjançant accions com, per exemple, la introducció de nous recursos i objectes d’aprenentatge en el web, la selecció dels paràmetres d’avaluació pedagògica rellevants en cada moment, la personalització de qüestionaris, etc. En la Figura 5 s’observa la pantalla d’inici a partir de la qual es pot iniciar sessió.

Una vegada s’inicia sessió per part d’un usuari registrat, s’accedeix a un menú les parts principals del qual són les següents (veure Figura 6):

El meu Perfil, que permet la introducció i edició d’algunes dades sobre l’usuari registrat. També és possible accedir a la sessió d’avaluació personalitzada per l’usuari (seccions “Els meus Materials” i “Les meues Enquestes”).

Materials, que conté els materials o recursos didàctics d’aprenentatge de llengües basats en el web, dividits en pàgines web, cursos/llibres i objectes d’aprenentatge. Des d’ací també és possible gestionar els materials introduïts per un usuari donat, així com dur a terme recerques avançades.

Enquestes, secció que fa possible la creació d’enquestes i qüestionaris totalment personalitzats a partir de l’àmplia bateria de qüestions i paràmetres d’avaluació pedagògica (característiques pedagògiques específiques en el nostre model teòric), a més de contestar enquestes dissenyades per altres usuaris i, per descomptat, consultar avaluacions de recursos introduïdes per altres persones. Una interessant aplicació és la possibilitat que es dóna a qualsevol usuari registrat de confeccionar preguntes d’avaluació pedagògica totalment noves i incorporar-les al sistema o a una sessió d’un usuari. En la plataforma, el terme “enquestes” es refereix a les sessions d’avaluació que estructuren un nombre determinat de paràmetres d’avaluació entre tots els possibles en la base de dades del sistema.

Gestió, que permet editar dades relatives a usuaris, materials i enquestes, a més d’editar i organitzar paràmetres o preguntes d’avaluació noves.

Per a potenciar al màxim les seves possibilitats, el projecte, a través de la posada en pràctica de la plataforma APPRAISALWEB, que s’acaba de descriure breument, requerirà la participació de persones externes a l’equip investigador, com són: estudiants, professors de llengües, informàtics i investigadors. Aquestes valuoses contribucions s’incorporaran, mitjançant formularis i qüestionaris dissenyats per a aquest fi, al lloc web del Projecte des d’on s’habilitaran claus d’accés per als nous participants en l’avaluació d’APPRAISALWEB i dels recursos d’aprenentatge en el web. Es pretén, a més, que els resultats de les diverses avaluacions s’integren en el lloc web definitiu, per a la seva posada a disposició de la societat. El lloc web d’APPRAISALWEB, obert i interactiu, pretén ser una immensa base de dades, de coneixement i avaluació de l’ALAO basat en el web, destinat a incloure repositoris de recursos web d’Aprenentatge de diversos idiomes i a incorporar la possibilitat de realitzar recerques avançades basades en criteris pedagògics.

5. Conclusions

El projecte d’investigació APPRAISALWEB desenvolupa una eina efectiva per a portar la dita avaluació pedagògica a la pràctica, mitjançant la utilització d’una plataforma interactiva oberta. La columna que sosté tota la proposta d’avaluació pedagògica d’APPRAISALWEB consisteix en un model o marc teòric que proporciona una certa consistència al conjunt de les accions individuals d’avaluació i contribueix a analitzar el procés d’ensenyament/aprenentatge de llengües a través del web des d’una perspectiva pedagògica global.

Tot això sorgeix com a resposta d’una sèrie de demandes i necessitats apuntades per la investigació dins de l’àmbit de l’ALAO basat en el web: la rellevància de models teòrics que fonamenten l’anàlisi i la necessitat eines específiques de recerca, catalogació i recuperació de recursos d’ALAO en el web. A més, tant el model teòric i la metodologia d’avaluació que es proposen, com la plataforma APPRAISALWEB d’arreplegada i tractament de dades pedagògiques, poden ser de molta utilitat a professors, estudiants i investigadors per igual, en un doble vessant teòric i pràctic, respectivament.

El treball d’investigació mostrat ací forma part d’un objectiu més global, relacionat amb l’anàlisi pedagògica del potencial i les innovacions del web per a implementar l’aprenentatge efectiu de llengües. Aquest tipus d’estudis tenen un caràcter marcadament interdisciplinari, que enriqueix així el procés d’avaluació i anàlisi. Al seu torn, la metodologia d’investigació proposada contribueix a avançar cap a la necessitat desenvolupar un sòlid i coherent metallenguatge per a l’ALAO que ajudi a establir la seva clara contextualització i conceptualització (Levy 1997). Un objectiu futur destacable del Projecte APPRAISALWEB és posar a disposició de la comunitat científica, acadèmica i docent una plataforma exhaustiva, oberta i interactiva, a través d’Internet i amb possibilitats de recerca avançada i recuperació eficient d’informació. Un valor afegit a la plataforma és la seva capacitat orgànica d’integrar l’estat de l’art de la disciplina de l’ALAO, per a avançar així en el nostre coneixement d’aquest mitjà i, conseqüentment, en les nostres possibilitats d’aprofitar-lo de forma pedagògicament eficaç.

AGRAÏMENTS

Els autors, membres de l’equip investigador del projecte aquí presentat, agraeixen a la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana i a la Universitat Politècnica de València el suport en cofinançar el projecte d’investigació APPRAISALWEB, dins d’un programa institucional d’ajudes a projectes d’i+d+i per a equips d’investigació emergents (referència del projecte: GV/2010/070).

Bibliografia

CHAPELLE, C. (2001a). Computer Applications in Second Language Acquisition. Foundations for Teaching, Testing and Research. Cambridge: Cambridge University Press.

CHAPELLE, C. (2001b). Innovative Language Learning: Achieving the Vision. ReCALL, 13/1: 3-14.

CHENOWETH, N. A. y MURDAY, K. (2003). Measuring Student Learning in an Online French Course. CALICO Journal, 20/2: 285-314.

CLIFFORD, R. (1998). Mirror, Mirror on the Wall: Reflections on Computer Assisted Language Learning. CALICO Journal, 16/1: 1-10.

FELIX, U. (2001). A multivariate analysis of students’ experience of Web-based learning. Australian Journal of Educational Technology, 17/1: 21-36. <http://www.ascilite.org.au/ajet/ajet17/felix.html>. [Fecha de acceso: 2/3/2011].

FELIX, U. (2002). The Web as a Vehicle for Constructivist Approaches in Language Teaching. ReCALL, 14/1: 2-15.

FELIX, U. (ed.) (2003). Language Learning Online. Towards Best Practice. Lisse: Swets & Zeitlinger.

FIDELMAN, C. G. (1995-6). A Language Professional’s Guide to the World Wide Web. CALICO Journal, 13/2-3: 113-140.

GRASSIAN, E. (1997). Thinking Critically about World Wide Web Resources. UCLA College Library. <http://www.library.ucla.edu/libraries/college/help/critical/index.htm> [Fecha de acceso: 2/3/2011].

GREEN, A. y YOUNGS, B. E. (2001). Using the Web in Elementary French and German Courses: Quantitative and Qualitative Study Results. CALICO Journal, 19/1: 89-123.

HAMPEL, R. y BABER, E. (2003). Using Internet-based Audio-graphic and Video Conferencing for Language Teaching and Learning, en Felix, U. (ed.).

LEE, L. (1998). Going Beyond Classroom Learning: Acquiring Cultural Knowledge via Online Newspapers and Intercultural Exchanges via Online Chatrooms. CALICO Journal, 16/2: 101-120.

LEVY, M. (1997). Computer-Assisted Language Learning. Context and Conceptualization. Oxford: Clarendon Press.

MAJÓ, J. y MARQUÉS, P. (2002). La revolución educativa en la era Internet. Barcelona: Praxis.

NELSON, J. T. (1997). A System for the Evaluation of ESL Web Sites. <http://www.wsu.edu:8080/~jtnelson/thesis/complete_thesis.html>. [Fecha de acceso: 1/2/2011].

NIELSEN, J. (1995). Multimedia and Hypertext: the Internet and Beyond. Boston: AP Professional.

SEIZ ORTIZ, R. (2006). Análisis metodológico de cursos y recursos para el aprendizaje de inglés como segunda lengua a través de la World Wide Web. Valencia: Universitat Politècnica de València.

WARSCHAUER, M. (1996). Computer-assisted language learning: an introduction. <http://www.gse.uci.edu/markw/call.html> [Fecha de acceso: 03/09/2000].

ZHAO, Y. (1996). Language Learning on the World Wide Web: Toward a Framework of Network Based CALL. CALICO Journal, 14/1: 37-51.

pre-desenvolupament i anàlisis de necessitats

desenvolupament de materials educatius

ús
pedagògic

producte final

avaluació de materials

resultats

aprenentatge

Procés de l’autor

Procés de l’usuari

Aquest article fou sol·licitat per Bits a l’abril de 2011 i acceptat per la seva publicació al juny de 2011. Comitè Editorial d’Espiral.