Facebook a l’aula: una experiència de roleplaying

Sonia Martínez Domene

INS Castellar, Castellar del Vallès, Barcelona

smart29@xtec.cat

http://primerportafolio.blogspot.com

RESUM

Aquest article tracta sobre la realització d’un projecte a l’aula utilitzant una xarxa social com és Facebook. El projecte consisteix en la preparació d’una antologia poètica de la Generación del 27 amb un grup d’alumnes de 4rt d’ESO. Per dur-lo a terme es proposa la creació d’un grup a Facebook, amb el nom “Generación del 27”, on cada alumne dóna vida a un escriptor. En aquest canvi de rol es simula com es relacionarien els membres d’aquest grup si visquessin a l’època actual i treballessin en col·laboració per tal de seleccionar, comentar i editar els seus propis poemes. El producte final, la antologia poètica, s’ha publicat en format digital a l’ISSU.

1. EL POTENCIAL EDUCATIU DE LES XARXES SOCIALS

Les xarxes socials descriuen “totes aquelles eines dissenyades per a la creació d’espais que promoguin o facilitin la conformació de comunitats i instàncies d’intercanvi social” (Cobo y Romaní, 2007:13). Es presenten, per tant, com una opció molt atractiva per expandir les possibilitats de connexió i d’intercanvi.

Els models actuals d’ensenyament-aprenentatge assumeixen les següents creences (Bolívar, Domingo, 2007):

  • L’aprenentatge és un procés social, cultural i interpersonal, governat tant per factors socials i situacionals com per factors cognitius.
  • La competència suposa experiència, activitat i experimentació.
  • L’aprenentatge és un procés constructiu, i no reproductiu, i les activitats de l’aula han de reflectir l’aprenentatge situat, en lloc de les tradicionals tasques acadèmiques, deslligades del món.

Aquestes tres creences porten a dissenyar entorns d’aprenentatge, que facilitin els processos de col·laboració i co-construcció creativa del coneixement.

Els alumnes assumeixen un paper actiu, són en tot moment els protagonistes i responsables del procés d’ensenyament-aprenentatge. El professor, per la seva part, té la figura de guia. S’encarrega de gestionar el coneixement al costat de l’alumne i d’ajudar-lo a aprendre. Fins i tot es relaciona amb l’alumnat d’igual a igual en el moment en què el docent també té un perfil a l’entorn virtual.

2. PERFIL DE L’ALUMNAT: JUSTIFICACIÓ DE L’ÚS DE FACEBOOK

Els alumnes que van realitzar l’activitat van ser de 4rt d’ESO de l’IES Castellar, a l’assignatura de Llengua i Literatura Castellana, durant el curs 2009/2010. Eren alumnes, per tant, entre 15 i 16 anys, residents a la mateixa localitat, Castellar del Vallès, i usuaris d’una xarxa social: Facebook. Va ser per aquest motiu pel qual es va escollir aquesta xarxa social entre totes les existents. Els principals avantatges que ofereix aquesta xarxa són els següents: simplicitat (amb un nom, un correu i una contrasenya ja està creat el perfil), alt grau d’implicació dels alumnes, organització i sistematització de la informació, possibilitats de treball en diferents formats (textual, audiovisual, hipertextual) i facilitat de creació de grups tancats.

3. COM ES VA DUR A TERME LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

La seqüència didàctica tenia com a objectiu final la preparació d’una antologia poètica de la Generación del 27. Així doncs, es va crear un grup a Facebook amb el nom de “Generación del 27”, per tal que l’alumnat donés vida als membres d’aquest grup i es relacionessin. Al final haurien de seleccionar, comentar i editar el seu millor poema.

 

4. OBJECTIUS

  • Conèixer l’època, les referències històriques, econòmiques i socials.
  • Conèixer la vida dels diferents escriptors, la seva relació amb l’època i amb la seva producció literària.
  • Llegir comprensivament poemes.
  • Comentar poemes des del punt de vista extern i intern.
  • Debatre, argumentar i acordar en grans grups.
  • Mantenir la netiqueta en la interacció virtual.
  • Cuidar l’ expressió escrita.
  • Reflexionar sobre la manera d’aprendre.

5. SESSIONS

La seqüència didàctica es va dividir en 5 sessions d’una hora cadascuna. Algunes tasques van ser plantejades per realitzar-se a casa o des de qualsevol altre lloc amb connexió a Internet.

1ª sessió: Presentació del projecte.

Es va repartir una fotocòpia amb el llistat d’autors i amb les diferents activitats. Els autors proposats van ser els següents:

Federico García Lorca, Luis Cernuda, Gerardo Diego, Dámaso Alonso, Vicente Aleixandre, Rafael Alberti, Pedro Salinas, Jorge Guillén, Manuel Altolaguirre, Emilio Prados, Miguel Hernández y Luis Buñuel.

L’alumnat es va agrupar per parelles i van triar quin autor treballarien.

En segon lloc, es va comentar la informació que havien de buscar per tal de conèixer les dades imprescindibles de l’artista escollit i s’explicà el funcionament del grup “Generación del 27”, al qual només tindrien accés cadascuna de les parelles formades. Es va advertir que no podien acceptar cap amistat que no fos la dels membres del grup.

Les dades que havien de recollir eren aquestes:

  • Data de naixement i de la mort.
  • Lloc de naixement, de residència/es i de mort.
  • Estudis i centre/s on cursaren els estudis.
  • “Residencia de Estudiantes”.
  • Amistats.
  • Homenatge a Góngora a Sevilla en 1927.
  • Influència de Juan Ramón Jiménez.
  • Influència dels moviments d’avantguarda.
  • Idea de poesia.
  • Premis.
  • Guerra civil.
  • Revistes en què van publicar.
  • Obres i poemes més destacats. (Pel·lícules, en el cas de Buñuel).

2ª sessió: Creació del perfil i adhesió al grup a la xarxa social.

La docent, amb el perfil d’una pintora amiga d’alguns escriptors de la Generación del 27, Maruja Mallo, era la persona encarregada de crear el grup i d’acceptar els diferents artistes com a membres del grup creat.

3ª sessió: Participació

Els dos primers temes de debat proposats eren: “Homenatge a Góngora en 1927” i “Residencia de estudiantes”.

4ª sessió: Comentari

Sobre els tres primers temes de debat (la participació al tercer tema, “Publicacions en revistes i publicació d’obres anteriors a la guerra civil espanyola”, es va fer des de casa) i aportacions als dos darrers temes: “Guerra civil espanyola” i “Postguerra”.

5ª sessió: Creació de l’antologia poètica

Elecció del poema que cada artista considerés significatiu acompanyat de la justificació corresponent, recopilació de poemes i creació de l’antologia poètica a ISSU (suport digital).

http://issuu.com/soniaser/docs/antolog_a_po_tica_del_27_a

6. METODOLOGIA

L’aprenentatge col·laboratiu, entès com l’intercanvi i desenvolupament del coneixement en el si de petits grups d’iguals, encaminats a la consecució d’objectius acadèmics (Martín-Moreno, 2004), és l’eix principal d’aquesta seqüència didàctica.

Encara que el treball es va realitzar en parelles, va ser el grup-classe qui va dinamitzar el grup creat a la xarxa social.

La professora va tenir la figura de guia per tal de gestionar el coneixement i ajudar l’alumne en el seu aprenentatge. Ja s’ha mencionat anteriorment la relació d’igual a igual entre professor i alumnat quan tots tenen un perfil a la xarxa social. Pel que fa a l’alumne, cal dir que va tenir un paper actiu i fou el protagonista i responsable del procés d’ensenyament-aprenentatge.

La majoria d’activitats es van desenvolupar a l’aula mitjançant uns ordinadors portàtils del centre o bé a la sala d’informàtica. Una part del treball, però, es va dur a terme des de casa. En tot moment, l’alumnat podia accedir a la xarxa social i fer les seves aportacions, ja fossin amb textos, fotografies, videos o qualsevol altre suport.

7. RECURSOS

Els materials i recursos necessaris es resumeixen en una fotocòpia entregada el primer dia, un ordinador i Internet (buscadors, pàgines Web, Facebook, ISSUU). Es treballa així la recerca i trobada d’informació, la interacció i el compartir.

8. AVALUACIÓ

L’avaluació de la seqüència didàctica es va realitzar mitjançant una rúbrica que tenia en compte quatre aspectes: els coneixements (recerca, utilització i assimilació de la informació), els procediments de lectura comprensiva, l’expressió escrita i la interacció en el grup (aprenentatge col·laboratiu).

9. MOSTRES DE LA EXPERIÈNCIA

Aportacions dels alumnes:

Problemes a l’hora d’assenyalar l’any de naixement:

Vicente Aleixandre Mucha tecnología pero poca eficiencia, realmente nací en el año 1898, para plantar rábanos y recoger patatas…

Gerardo Diego Centoya Por problemas técnicos, el facebook no me permite poner correctamente mi fecha de nacimiento. Nací el 3 de octubre de 1896.

Felicitacions per l’aniversari:

Manuel Altolaguirre Bolín ¡Muchas felicidades Vicente! Espero que disfrutes de este día tan especial. Un abrazo.

Vicente Aleixandre Muchas gracias Manuel.

Des de la distància de l’exili:

Gerardo Diego Centoya Querido amigo. Espero que estés bien, ya que desde la entrega del Premio Nacional de Literatura no sé nada de ti. ¡Un fuerte abrazo!

Rafael Alberti Merello Gracias por preocuparte amigo. Mi esposa y yo estamos bien, nos hemos tenido que exiliar de España ya que por mi ideología política no puedo permanecer más en mi país natal.De nuevo gracias por preocuparte y espero que estés bien.

Anunci de la mort d’un membre del grup:

Federico García Lorca Amigos de Federico, tengo una trágica y gravísima noticia que daros. Federico García Lorca, renombrado escritor de gran importancia en la poesía española ha sido fusilado. Somos una pareja de estudiantes decididos a que este hombre no caiga en el olvido, y que toda su obra no sea en vano. Saludos y gran duelo para todos.

Luis Buñuel Descansa en paz putrefacto andaluz.

Manuel Altolaguirre Bolín Gran pérdida esta. Te echaremos mucho de menos, doy mi más sentido pésame a la familia y amigos.

Miguel Hernández Gilabert ¡oh! lo sentimos mucho, nosotros somos los familiares de M. Hernández, se encuentra en un estado muy grabe.
un saludo.

Vicente Aleixandre Se le echará en falta, pero seguirá permaneciendo en nuestros corazones para siempre. Una gran persona y sin duda un gran escritor.

Miguel Hernández Gilabert Hola a todos. Soy la mujer de Migue Hernández y quiero comunicaros que esta misma noche a fallecido.
Me gustaría mantener el contacto con todos vosotros, muchas gracias.

Vicente Aleixandre Una gran tragedia sin duda su pérdida. Le doy mi más sentido pésame.

Elecció del poema:

Miguel Hernández Gilabert Hola a todos, este es el poema que he escogido para la recopilación. No me ha costado nada decidirme, este ha estada el escogido, porque está dedicado a mi hijo, gracias a una carta que recibí de mi mujer, comunicándome que pasaba mucha hambre.

Manuel Altolaguirre Bolín Hola a todos. Maruja, me estás poniendo en una situación un tanto complicada. Todos mis poemas, revistas y de más me gustan, así que elegir una obra no es nada fácil para mí. Finalmente me he decidido por mi poema “Caricias” ya que tardé mucho tiempo en hacerlo y estoy muy orgulloso del resultado. Realmente, no es un poema muy largo, pero expresa mucho. Utilizo la música para describir mi estado de ánimo y el amor que siento. Espero que os guste, disfrutad de la lectura. ¡Un beso compañeros!

Vicente Aleixandre Este poema es lo que refleja mi alma exactamente en estos momentos, después de las tragedias que me han sucedido. Esto es lo único que puedo mostrar.

10. CONCLUSIONS I VALORACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA

Mitjançant una xarxa social es va aconseguir que el grup-classe es situés al context històric, econòmic i social del grup del 27 i que interioritzés gran part de les dades de l’autor que treballava cada parella, així com la relació entre tots els membres de la Generació. I tot això perquè al final tinguessin la capacitat de comprendre poemes de cada autor i poder escollir el poema que formaria part de la seva antologia poètica.

La part que més els va cridar l’atenció i que més “van viure” fou la guerra civil. I crec que el motiu va ser perquè no van veure aquest període com espectadors, sinó que el van viure una mica com protagonistes. Considero que van comprendre molt bé el tema de l’exili.

La seva participació i vinculació a la xarxa social va ser molt satisfactòria.

L’anècdota més interessant, com a docent, es va produir quan de vegades, des de casa, alguns escriptors estaven connectats i utilitzaven el xat per saludar i conversar amb Maruja Mallo, la pintora amiga, que era jo. Havien interioritzat tant el personatge que en tot moment actuaven d’acord amb l’escriptor que representaven.

La valoració sobre el projecte és molt positiva perquè es van aconseguir els objectius plantejats a l’inici. És evident que alguns aspectes es podrien millorar, per exemple concretar molt més la cronologia per facilitar la participació als diferents temes de debat. Es podrien plantejar, altres canvis, però la veritat és que l’aprofitament d’una xarxa social en una experiència educativa va ser un encert.