AMPLIANT LA MIRADA: Visual Thinking eina per a la inclusió

Garbiñe Larralde Urquijo és llicenciada a BBAA, és professora de dibuix i actualment treballa com a assessora al Berritzegune Nagusia (Centre d’Innovació i formació del professorat) de Bilbao.Creadora del MOOC Visual Thinking en EducaciónCocreadora del projecte col·laboratiuNo me cuentes historias… ¡Dibújamelas! forma part del projecteMujeres líderes de la educación del S.XXI y és autora del llibreDibujar para aprender. Visual Thinking en educación

Ampliando la mirada

Figura 1.Font de la imatge: Elaboració pròpia

“El dibuix sempre se m’ha donat fatal” Aquesta és una de les afirmacions que més he escoltat als tallers de Visual Thinking que, en els darrers anys, he impartit per a docents. A l’imaginari popular, l’acció de dibuixar està inexorablement associada amb una habilitat impròpia del comú de les persones. Per tant, la principal raó que porta algú que es dedica a l’educació a manifestar la seva “incapacitat” per dibuixar és la creença estesa que només existeix un format de dibuix: l’artístic, i que, en ser aquest una forma d’expressió relacionada amb l’art, cal néixer amb el “do” per poder realitzar-lo. Imagineu-vos si això mateix passés amb l’escriptura…
L’acte de dibuixar, igual que el d’escriure, admet diferents formes, cadascuna associada a un objectiu. Així, ningú no dubta que no és el mateix escriure amb la intenció de fer literatura, o fer-ho amb el propòsit de fer una anàlisi, donar arguments o opinar sobre alguna qüestió concreta. Si revisem les diferents tipologies textuals, també trobarem que utilitzem l’escriptura com a forma de comunicació o fins i tot per a la recollida informal de dades o informacions diverses. Això que som capaços d’entendre sense qüestionar quan parlem de textos escrits, se’ns fa molt complicat visualitzar quan parlem de dibuix, perquè el dibuix també admet diferents formes depenent de l’objectiu amb què es realitzen. I cal tenir clar que l’acció de dibuixar, per si mateixa, no suposa un acte artístic. Ni de bon tros. I si no, només hem de pensar en els gargots que de manera automàtica realitzem sobre un paper quan estem parlant per telèfon, els croquis que dissenyem quan expliquem a algú com arribar a un lloc concret, o els símbols amb què “completem” els apunts que prenem sobre algun tema concret.

Figura 2. Font de la imatge: Elaboració pròpia

La imatge en el que és quotidià
Aclarida aquesta primera confusió al voltant de la capacitat humana per al dibuix, cal recordar que gran part del nostre sistema educatiu gira al voltant del text. Mentrestant, l’ús del dibuix, primordial en els primers anys de l’escolarització, queda relegat a un segon, tercer i fins i tot quart pla a mesura que es va avançant en els nivells educatius. D’aquesta manera, tret que una persona decideixi dedicar-se a l’activitat artística és gairebé impossible que en el recorregut escolar aprengui a utilitzar el dibuix per comunicar-se i aprendre. Cras error. Més encara avui, quan les imatges envolten la nostra activitat quotidiana, i són un dels principals mitjans amb què ens comuniquem. Recordem, si no, alguna de les converses que diàriament mantenim en alguna de les nostres xarxes socials i comprovarem que emoticones, stickers i mems, es combinen amb el text i donen forma a missatges visualment més o menys complexos.
Vet aquí una mostra d’una forma incipient de pensament visual creat a partir d’imatges esquemàtiques i textos simples dels quals, la majoria de les persones, de manera intuïtiva, participa i en fa ús en la vida personal. Però què hi ha del que és professional? Què ens pot aportar el Visual Thinking si ho apliquem a l’educació?

Un doble llenguatge per a la comunicació
Una de les manifestacions més precoces de la competència social de les persones és la percepció del rostre matern, cosa que molts investigadors consideren fonamental en el desenvolupament de les habilitats comunicatives humanes. El pas des de la recepció passiva de la informació a l’emissió activa de missatges “escrits”, es realitza quan el nen o la nena aconsegueix coordinar l’ull i la mà, i aconsegueix gargotejar de manera controlada. En aquest moment, el simple moviment kinestèsic es transforma en activitat de pensament i comença la identificació dels dibuixos als quals se’ls posa un nom o una descripció verbal. Podem considerar això com la manifestació més primerenca d’un pensament en què es troben implicats dos llenguatges, el visual i el textual, cadascun amb el seu propi codi. És important saber que aquests llenguatges, combinats entre si, es converteixen en un poderós instrument per a la cognició: el Visual Thinking.

En definitiva, el Visual Thinking és una eina que utilitza els principals recursos del llenguatge visual (morfològics i semàntics) per, mitjançant la representació de dibuixos simples i la seva combinació amb textos curts o paraules claus, organitzar el pensament i fer-lo visible.

D’aquesta manera, al Visual Thinking ens trobem amb alguns dels elements propis del llenguatge visual com són el punt, la línia i el pla. La seva combinació per mitjà de diferents relacions (a dalt, a baix, als costats, superposat i dins) ens permet una representació molt assequible de conceptes. D’aquesta manera, amb unes quantes formes juxtaposades, podem generar dibuixos amb significats concrets com ara una bicicleta, un llibre o un personatge amb les seves diferents expressions.

Figura 3.Font de la imatge: Elaboració pròpia

També podem fer servir aquestes mateixes formes bàsiques amb l’objectiu d’agrupar, diferenciar i relacionar diferents elements. Això és el que fem amb els contenidors, els connectors, les diferents estructures formals o, fins i tot, amb el color. Aquests recursos que requereixen un nivell d’abstracció més alt ens serveixen de base per organitzar els conceptes i construir enunciats visuals. Tots aquests elements, estrictament formals, s’associen a l’imaginari social a un significat concret, per la qual cosa poden ser utilitzats per reforçar el sentit d’un esquema o mapa visual. En són exemples l’estructura circular que ens remet a un cicle, una organització triangular que ens porta a pensar en una jerarquia o una representació d’elements en base a una línia que ràpidament associem amb una seqüència.

Figura 4. Font de la imatge: Elaboració pròpia

Pel que fa al llenguatge textual, al Visual Thinking l’ús dels termes escrits no deixa d’estar relacionat amb allò visual. Així, les paraules prenen l’estatus d’imatge i s’utilitzen amb una funció doble. D’una banda, qualsevol concepte escrit serveix per a l’ancoratge del significat del dibuix que acompanya que per si sol podrien resultar polisèmic. D’altra banda, els atributs visuals de la tipografia (mida, gruix, color, etc.) poden ser usats, en un exercici de semantització, per reforçar el significat i fer més accessible el sentit del text o les paraules que, més que no pas escriure, es dibuixen.

Figura 5. Font de la imatge: Elaboració pròpia

Però com es pot fer servir aquest doble llenguatge als entorns on es desenvolupa l’aprenentatge? En quina mesura pot contribuir que el procés d’ensenyament-aprenentatge es desenvolupi de manera més fluida?

L’educació com a activitat comunicativa
Un dels factors principals que intervenen en els processos que es donen a l’aula és la comunicació entre docent i alumnat. L’educació és, sobretot, una activitat comunicativa que té com a objectiu que l’alumnat adquireixi les competències clau necessàries perquè, en el cas de l’educació bàsica, pugui afrontar satisfactòriament els desafiaments del segle XXI. Perquè l’activitat comunicativa a l’aula es desenvolupi de manera correcta, professorat i alumnat han de compartir uns codis que assegurin que l’enteniment es dóna en tots dos sentits. L’alumnat ha d’entendre el que el professorat comunica, però el professorat també ha de comprendre els missatges que emet l’alumnat ja que només hi trobareu les evidències dels aprenentatges realitzats, podreu oferir feedback i, a més, descobrir les àrees de millora del vostre pràctica docent.

Per tant, l’educació pot ser entesa com un acte comunicatiu en què les dues parts implicades, docents i alumnat, actuen, en diferents moments, bé com a receptors o receptores, bé com a emissors o emissores d’informació. El resultat d’aquesta interacció és la construcció dels aprenentatges per part dels dos agents.

Visual Thinking per a la comunicació multimodal
Tradicionalment el format de la informació que s’intercanvia a l’acte comunicatiu ha estat marcat pel nivell educatiu en què es desenvolupa. Així, a l’etapa d’infantil i als primers anys de la primària, els dibuixos omplen els quaderns escolars i les parets de les aules, cosa que, moltes vegades, canvia de manera brusca per donar pas a l’univers del text com a gairebé exclusiu vehicle per a laprenentatge. En el procés d’aprenentatge organitzat pel sistema educatiu, el món dels dibuixos i les imatges de sobte queda relegat dels processos cognitius i se subordina a allò textual, llenguatge que, avui dia, continua sent considerat el vehicle principal, si no exclusiu, del pensament.

Figura 6. Adaptació d’un dibuix creat per Naroa. Font de la imatge: Elaboració pròpia

Aquesta visió esbiaixada de l’activitat cognitiva ha convertit aquest espai primari de comunicació i socialització del coneixement en un univers fracturat, en una sèrie de matèries o àrees de coneixement fonamentals, troncals o instrumentals (llengua, matemàtiques i ciències) relacionades amb el Thinking, i un grup d’assignatures complementàries alguna relacionada amb el Visual que són enteses com a ornament, o complement. Són les mal anomenades assignatures “maria” que a poc a poc han estat desposseïdes de gran part del seu valor cognitiu i han esdevingut, per les pròpies dinàmiques educatives, parcel·les de temps escàs i gairebé buides de contingut.

Aquesta fractura que marca el sentit del nostre sistema educatiu i, per tant, la manera com se’ns explica el món, està sent desbordada per una realitat en què la definició de l’alfabetització s’ha desplaçat des de les capacitats en l’ús i producció de textos escrits per centrar-se en la comprensió i creació de textos multimodals, entesos aquests com aquells que combinen el llenguatge textual i el llenguatge visual. Així, independentment que siguin produïts per mitjans analògics o digitals, podem considerar com a textos multimodals:

• Els llibres en què text i il·lustracions s’integren per contribuir al significat dels continguts (contes il·lustrats, llibres de text, còmics, etc).
• Les presentacions que els docents fan a l’aula ajudats per les noves tecnologies.
• Les parets de les aules on les informacions es presenten de forma mixta.
• Els articles de premsa, en què la informació escrita es recolza en infografies o diagrames.
• Les pàgines web, on elements com el so juga amb el llenguatge escrit i les imatges fixes o en moviment.

Figura 7: Dibujar para aprender. Font de la imatge: Pàgina web de l’autora de l’article

Com veiem en tots aquests exemples, el llenguatge visual és cada cop més determinant en els processos d’ensenyament-aprenentatge que es donen a les escoles. En aquest context, el Visual Thinking es converteix en un instrument que pot contribuir a un apropament gradual a l’ús multimodal dels dos llenguatges, el visual i el textual, dues formes de representació que es combinen en una amb l’objectiu de fer visible el pensament i accedir al coneixement. Dues formes de representació que poden ajudar l’alumnat tant és el seu paper de receptor dels ensenyaments com en el d’emissor dels aprenentatges i contribueixen, per tant, a la seva alfabetització.

Visual Thinking per a l’ensenyament
Si col·loquem el focus a l’alumnat com a receptor-consumidor d’informacions, i ens centrem en les possibilitats que el Visual Thinking ofereix al professorat en el paper d’ensenyant, podem veure que el dibuix pot ser una més entre les múltiples formes de representació i accés a la informació que s’ofereixen a l’aula. D’aquesta manera, la comunicació s’expandeix i, en un exercici d’inclusió, permet al docent relacionar-se d’una altra manera amb aquell alumnat que, per diverses raons, que van des del desconeixement de l’idioma fins a la condició física, presenta dificultats amb el llenguatge textual. En molts d’aquests casos, el llenguatge visual, a més d’enriquir el contingut que s’està presentant, pot facilitar a l’alumnat l’accés a la informació i, per tant, fa que la comunicació entre qui ensenya i qui aprèn sigui més fluida. Aquest ús del Visual Thinking farà que l’escenari on es realitzarà l’aprenentatge es transformi en un entorn comunicatiu més amable, on les interrelacions seran més riques i diverses i, en conseqüència, la disposició de l’alumnat cap a l’aprenentatge augmenti.

Figura 8: Mapes visuals realitzats per professorat que ha assistit a diversos tallers impartits per l’autora de l’article. Font: elaboració pròpia.

Visual Thinking per a l’aprenentatge
D’altra banda, quan en la relació comunicativa l’alumnat assumeix el rol de “productor” de continguts, el Visual Thinking es converteix en una eina que permet generar evidències de l’aprenentatge en un format diferent de l’escrit. L’ampliació de possibilitats dels modes d’expressió i de participació de l’alumnat és un dels grans beneficis de l’ús del dibuix a l’aula. Això és així perquè facilita als que tenen dificultats amb el llenguatge textual l’accés als diferents nivells de pensament organitzats a la taxonomia de Bloom. Així, depenent del nivell de complexitat de les tasques i activitats que es proposin en qualsevol situació d’aprenentatge (SdA), l’alumnat pot tenir l’oportunitat d’enfrontar-se a la producció de:

• Dibuixos senzills que, a partir de la detecció d’idees principals, us ajudi a comprendre ia ancorar en la memòria diferents fets, conceptes o principis.
• Esquemes visuals simples on s’analitzi de manera crítica la informació, activant un exercici de codificació i descodificació visual que serveix d’entrenament per a molts altres processos d’abstracció.
• Mapes visuals complexos que suposin un exercici d’elaboració de nova informació visual a què s’arriba a partir de l’activació del pensament creatiu.

Independentment del tipus activitat de Visual Thinking que es pot proposar a l’aula, abans d’iniciar-ne la pràctica és imprescindible abordar juntament amb l’alumnat els elements visuals que cal utilitzar en la creació de mapes visuals, així com oferir algunes estratègies per al dibuix idees i conceptes a partir de la combinació de formes geomètriques simples.

Figura 9: Mapes visuals realitzats per l’alumnat 5è primària CEIP Clara Campoamor.. Font: elaboració pròpia

Un cop superada la fase de bloqueig que, pel que fa a les habilitats amb el dibuix, és comú que presenti part de l’alumnat, el treball s’ha de centrar en la definició dels patrons visuals o esquemes on organitzar les idees establint, entre elles, connexions de manera seqüencial, jeràrquica, per contrast, inclusió-exclusió, etc. Utilitzant diferents metàfores formals: línia, triangle, quadrat, circumferència, o formes més complexes que resulten de la combinació de diverses estructures.

En el procés d’abstracció que es produeix durant l’elaboració de mapes visuals és recomanable oferir a l’alumnat la possibilitat de revisió de les idees i l’organització per a la millora de la seva proposta, a partir del contrast amb les estructures generades pels companys o companyes. Així, l’ús del Visual Thinking a l’aula pot contribuir a generar entorns on s’afavoreix l’aprenentatge a partir de la comunicació multimodal (visual i textual) més fluida entre iguals.

Visual Thinking per a la inclusió: com a conclusió
Avui dia, quan el professorat està immers en un canvi de legislació que posa el focus en aspectes claus com l’aprenentatge competencial, l’ús del Visual Thinking es perfila com una eina útil per desenvolupar a les nostres aules. Els escenaris, o situacions d’aprenentatge, en què es desenvolupi una comunicació multimodal afavoreixen la inclusió de persones que, jugant amb desavantatge, han tingut poc èxit amb l’ús del text escrit com a única evidència del seu aprenentatge. Donar entrada al llenguatge visual a les nostres aules no resoldrà totes les dificultats de comunicació que hi ha, però pot ajudar alguns dels nostres alumnes en els seus processos d’aprenentatge. I això, sempre val la pena.

Bibliografia i enllaços relacionats

Descarregar PDF de l’Informe. Informe-Tendencias-ODITE-2022.pdf (11085 downloads )