Salut, benestar i relacions personals

Marian Rodriguez

Maria Rodríguez Parrilla és actualment cap d’àrea del Ministeri de Ciència i Innovació. Cal destacar que al llarg de la seva trajectòria professional en diferents organismes autònoms i d’investigació i en el Ministeri d’Educació i FP, ha acumulat una àmplia experiència en projectes internacionals i en la gestió de fons europeus, havent participat en diversos grups de treball i xarxes promogudes per la Comissió Europea. També ha estat professora d’educació secundària i professora a la Universitat Carlos III de Madrid.

Luis Fernando Olvera Castaños

Luis Fernando Olvera Castaños és professor a temps complet al CECYTE-ITACE Altamira, Tamaulipas (Mèxic) i professor de postgrau. Va acabar el seu doctorat en Desenvolupament Educatiu. Certificat com a membre de la Càtedra UNESCO-ICDE Moviment Educatiu per a Amèrica Llatina; les seves àrees d’interès se centren en la innovació educativa mediada per la tecnologia i l’e-learning.

Neus Lorenzo Galés

Neus Lorenzo Galés és actualment vicepresidenta de Recerca de la Societat Catalana de Pedagogia (Institut d’Estudis Catalans), i membre de la Junta ODITE (Observatori d’Innovació Tecnològica Educativa). També és cofundadora de la Societat de Transformació i professora a la Universitat d’Andorra (UdA). Té una àmplia experiència laboral en l’ensenyament de totes les etapes educatives i ha estat inspectora d’educació durant més de 20 anys. És autora de nombrosos articles i textos escolars sobre internacionalització, informàtica educativa i desenvolupament del professorat, i ha coordinat programes d’innovació i transformació educativa durant anys en posicions de lideratge institucional a Catalunya, Espanya i Europa.

Després de la pandèmia mundial de Covid-19, tots els sistemes educatius són conscients de l’impacte que la salut i el benestar educatiu dels estudiants tenen en la seva capacitat d’aprendre i en la creació d’un entorn escolar segur i amigable. El desenvolupament de la psicologia positiva (Seligman et al. 2009) ha donat lloc a una pedagogia positiva que cada vegada té més adeptes, i està obrint camí a iniciatives que busquen millorar l’autoestima i la qualitat de vida dels estudiants, a més dels seus resultats acadèmics (Adler, 2017).

L’any 2015, les Nacions Unides van incloure la salut en l’Agenda 2030 com un dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible per a la transformació del món (Nacions Unides, 2015), i l’any següent va publicar l’ “Estratègia UNESCO sobre Educació per a la Salut i el Benestar: Contribució als Objectius de Desenvolupament Sostenible”, (UNESCO, 2016). En tots dos casos, els indicadors de progrés estaven directament relacionats amb la nutrició, la higiene sanitària i l’equitat social en l’accés als aliments.

Des de la pandèmia COVID-19, la majoria de les publicacions de les Institucions Internacionals sobre salut escolar es van centrar en el benestar emocional i la resiliència davant la crisi sanitària, la resposta a emergències pandèmiques i la prevenció escolar (UNESCO 2021). L’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2022) estima que en un any la població que pateix algun tipus de depressió, ansietat o desequilibri emocional que amenaça la seva salut mental ha augmentat un 25% (Nacions Unides, 2022). S’ha activat una nova alerta a tot el món: la salut mental dels infants i joves està en risc, i també cal actuar en els espais educatius.

Per revertir la situació, la majoria dels països occidentals han iniciat algun tipus de programa de salut mental entre els més joves en els últims mesos de 2022. L’escola incorpora ara projectes contra la violència i l’assetjament, les conductes de risc i la dependència digital, amb activitats de prevenció emocional i suport a pràctiques escolars transformadores.

Aquest article repassa conceptes clau, riscos i suggeriments per a la prevenció en matèria de salut, benestar escolar i clima relacional en l’entorn educatiu, i presenta dues experiències que consoliden aquestes tendències escolars: el programa de desenvolupament de competències socioemocionals (HSE) en el sistema educatiu mexicà i el model d’aprenentatge integrat en el Projecte Educatiu que desenvolupa l’autonomia d’una escola a Catalunya, amb la inclusió de tècniques d’educació emocional i Mindfulness.

El benestar dels estudiants i el seu impacte en l’aprenentatge: debat obert Des dels primers estudis de Hoppock (1940), l’associació entre benestar o satisfacció laboral i rendiment ha estat vinculada a la productivitat, l’estabilitat, el clima organitzacional i la qualitat de vida social en el treball. Tant en el mercat laboral com en l’àmbit educatiu, es considera provat que la satisfacció laboral dels docents té un impacte tant en el bon funcionament de les empreses i organitzacions (Skaalvick, 2010) com en la vida dels treballadors (Klassen, 2010). Generalment es reconeix que la satisfacció del professorat està vinculada al funcionament escolar en el seu conjunt (Perrachione et al. 2008), i que la seva acció educativa té bases emocionals i organitzatives que afecten els alumnes en el seu desenvolupament educatiu, emocional i social (Martin et al., 2012).

El debat obert després de la pandèmia ha incorporat indicadors de percepció d’incertesa i malestar a l’evidència dels resultats educatius de l’alumnat. S’ha demostrat que la percepció de l’educació del professorat s’ha deteriorat en correlació amb els resultats escolars recents. Un informe de l’Associació Nacional d’Educació [NEA] dels Estats Units (NEA, 2022) en una enquesta estàndard realitzada a principis de 2022, suggereix que el 55% dels professors estan considerant abandonar la professió abans del previst, a causa de la falta de satisfacció i el benestar general en el treball. Al juny de 2022, l’Institut Nacional d’Estadística (INE, 2022) va publicar l’Enquesta de condicions de vida en què comparava l’estat del benestar econòmic i social de les diferents comunitats autònomes i les correlacions entre pobresa infantil i tendències escolars (INE, 2022). Actualment, els estudis de camp compten amb fonts internacionals que permeten comprovar l’impacte del benestar socioeconòmic en la satisfacció laboral del professorat i comparar els resultats amb l’abandonament escolar i el fracàs acadèmic entre els estudiants. El benestar i el seu significat estan tant en el debat educatiu com en el debat econòmic i sanitari. [Figura 1]

Les diferents concepcions del benestar general es poden entendre des dels plantejaments conceptuals de dos corrents filosòfics de l’antiguitat: l’hedonisme i l’eudemonisme, molt allunyats de l’estoïcisme clàssic posterior. En tots dos, vam descobrir una definició de benestar que se centra en l’existència de la felicitat, difícil de definir, però que difereix de l’existència de felicitat o de la recerca d’un estat emocional idealitzat. La concepció hedonista se centra a aconseguir el plaer a través de l’evitació del dolor, mentre que el concepte eudemonista, més general i intangible, se centrarà en la recerca d’objectius i compliment personal, la consciència ciutadana i la justícia social. Amb aquesta referència, el desenvolupament de competències socioemocionals (HSE) esdevé un procés de creixement i maduració educativa vinculat a l’aprenentatge formal a l’escola, però obert a l’aprenentatge no formal i informal, propi d’altres espais socioeducatius i culturals, flexibilitzant així metodologies que afavoreixen la innovació i la transformació educativa.

Avaluar aquests processos de canvi és complex. De vegades sembla que la tradició hedonista ha prevalgut en la recerca en l’àmbit laboral, amb indicadors que tracten de mesurar l’existència o la manca d’elements específics (salari, perills, reconeixement…). D’altra banda, la tradició eudemonista parteix del benestar afectiu i subjectiu, amb l’acceptació general de les responsabilitats en la construcció de la felicitat (Peiró, et al. 2014). En el primer cas, el benestar s’aconsegueix amb elements identificables, mentre que en el segon cas, el benestar passa a formar part del projecte de vida, evolutiu i canviant, personalitzat i més proper al creixement orgànic de l’ésser humà que a l’adquisició, augment o reducció de béns materials.

Uns busquen “tenir” i els altres “ser”, i aquesta diferència sustenta un canvi pedagògic significatiu. En l’actualitat, sembla convingut que l’estat de la tècnica defineix el benestar personal general considerant no només els components i capacitats individuals, sinó també els processos socials, destacant les actituds que fan que els individus siguin millors ciutadans i progressin cap a la responsabilitat, l’altruisme, la tolerància o el treball ètic (Cuadra i Florenzano, 2003).

La normativa educativa incorpora progressivament la perspectiva emocional i el paper de la salut en el procés d’aprenentatge, amb referències al benestar emocional dels alumnes. A Espanya, la Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOMLOE, 2020) inclou en els seus articles diverses referències a la salut emocional de l’alumnat i els seus valors socials. Per exemple, l’Educació Secundària Obligatòria “ha de promoure l’aprenentatge competencial, autònom, significatiu i reflexiu… (i)… es treballarà l’educació emocional i en valors, l’educació per a la pau i la no violència, i la creativitat en totes les matèries” (p.122874)

En els cicles d’educació infantil, aquesta llei espanyola defensa metodologies basades en experiències emocionalment positives, com les activitats pràctiques, el joc, un ambient d’afecte, confiança i autoestima, integració social i l’establiment d’un vincle segur (p.122885). Responsabilitza de tot això a les administracions educatives, que han de disposar dels mecanismes necessaris perquè els alumnes assoleixin el seu màxim desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional (pàgina 122909).

Els resultats i estudis realitzats demostren amb evidència que és fonamental aprofundir en l’autoconeixement dels alumnes, reforçar la seva autoestima i mantenir un estat de benestar al centre. Segons Martin Seligman et al. (2009), hi ha tres raons per això: reduir el nombre de casos de depressió entre els joves, augmentar la satisfacció vital i promoure l’aprenentatge i la creativitat.

Quines tendències educatives es deriven d’aquests enfocaments? En els darrers dos anys han augmentat les propostes educatives integrals que incorporen els temes de salut emocional i sostenibilitat sociocultural.

Quins objectius de civisme i convivència s’han d’incorporar al currículum per donar resposta a les necessitats detectades? Les institucions internacionals (UNESCO, OCDE, UNICEF) proposen enfocaments curriculars transversals i estratègics, basats en competències globals i habilitats socioemocionals, participació inclusiva i responsabilitat cívica.

Quins programes i projectes s’estan implementant a les escoles, d’acord amb aquests resultats? Els programes de Mindfulness i els Projectes de Desenvolupament de Competències Socio-Emocionals (HSE) s’estan implementant tant a Europa com en altres continents. Enfocaments, estudis i directrius internacionals Entre 2018 i 2022, la Xina va ser el país amb millors resultats acadèmics en les proves PISA de l’OCDE, juntament amb Taiwan, Corea del Sud i el Japó. Des del 2018, diferents països i regions asiàtiques han estat ocupant les primeres posicions en proves internacionals. No obstant això, els resultats de les proves de satisfacció, felicitat i benestar (wellbeing), a escala global, estan liderats per països europeus.

Quina relació hi ha entre els resultats acadèmics i el benestar emocional? El sentit de la felicitat està relacionat amb la capacitat humana de sostenir-se mútuament, i sembla correlacionar-se més amb el sentit de pertinença, confiança i participació personal en la presa de decisions col·lectives, que amb els resultats objectius de l’assoliment acadèmic. L’informe sobre la felicitat mundial 2022 elaborat per la Xarxa de Solucions per al Desenvolupament Sostenible (SDSN, 2022) inclou un rànquing 2022 dels països amb més percepció de felicitat, en què Finlàndia és el primer d’aquesta llista, seguit de Dinamarca i Islàndia. Espanya ha caigut cinc llocs en un any, fins al lloc 29 en el rànquing de felicitat, segons dades de l’Informe Mundial Gallup (GALLUP, 2022a).

Els resultats de l’estudi mostren que les comunitats amb alts índexs de participació ciutadana en les seves institucions desenvolupen nivells més alts de confiança; tenen majors índexs de resiliència; diuen que són més feliços i desenvolupen recursos per al suport mutu davant les crisis. John Helliwell, editor de l’estudi i director de programes de l’Institut Canadenc d’Investigació Avançada de la Vancouver School of Economics de la UBC, considera que els dos anys de pandèmia mundial han intensificat la incertesa, el dolor i la frustració a tot el planeta, però també han afavorit l’establiment de xarxes de suport i voluntariat, i han augmentat les accions solidàries espontànies, l’autogestió de les comunitats socials emergents i la confiança en els ciutadans.

L’informe Gallup aplicat als adults que treballen mesura com els empleats experimenten la seva vida i felicitat. Les mesures clau del benestar inclouen l’avaluació de la vida, les emocions negatives diàries, l’esgotament i la ferma creença dels empleats que la seva organització es preocupa pel seu benestar. Aquest Índex Global de Benestar s’organitza en cinc elements:

Finalitat: agradar el que fas cada dia i estar motivat per aconseguir objectius personalsSocial: tenir relacions solidàries i amoroses a la vidaFinancer: gestionar la vida econòmica per reduir l’estrès i augmentar la seguretatComunitat: estimar on vius, sentir-te segur i estar orgullós de la teva comunitat

Físic: tenir bona salut i energia suficient per fer coses cada dia

En analitzar els resultats de l’índex en l’àmbit de les emocions a escala global, Gallup i Healthways (GALLUP 2022b) classifiquen les respostes com a “pròspers” (benestar fort i consistent)”, combatents” (benestar moderat o inconsistent) o “patiment” (benestar baix i inconsistent). Aquest any 2022, la percepció mitjana de tots els països participants indicava:

APROFUNDIR. 33% (augmenta un 1% en un any) LLUITA: 55% (augmenta un 4% en un any) PATIMENT: 11% (augmenta 1% en un any) En l’entorn escolar, a edats primerenques, els problemes de salut emocional i mental tenen un impacte enorme en la capacitat d’aprenentatge, en les possibilitats de relacionar-se i relacionar-se amb els altres, en la capacitat de col·laborar i participar en equips, i en unir-se a processos col·lectius per a la resolució de problemes.

El novembre de 2022, el Fòrum Econòmic Mundial (WEF) va reconèixer que “La mala salut mental és la principal causa de discapacitat i mals resultats de vida per als joves de 10 a 24 anys, i contribueix a fins al 45% de la càrrega global de la malaltia en aquest grup d’edat”. (WEF, 2022) No obstant això, a nivell mundial, el grup d’edat adolescent i adult jove té les pitjors possibilitats d’accedir a l’atenció de salut mental en els circuits establerts, especialment durant les primeres etapes de la malaltia. Aquesta circumstància és especialment preocupant entre les nenes adolescents i les dones joves al llarg de la seva vida, en totes les etapes de la malaltia.

Tendències en l’entorn educatiu: prioritats i recomanacions L’alumnat representa el canvi generacional en una societat, i el sistema educatiu és plenament conscient del seu paper en el disseny instructiu de l’aprenentatge escolar. La prevenció és fonamental per aconseguir una població escolar més sana i preparada per a la vida.

Des de 2014, els sistemes educatius estatals i regionals disposen d’un Marc Europeu d’estàndards de qualitat en els serveis i competències de salut escolar per als professionals de la salut escolar, elaborat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2014). El document va establir les bases que promouen el desenvolupament de programes de salut ambiental escolar a Europa, mitjançant un enfocament preventiu eficaç i eficient. Es defineixen diferents àrees de prevenció per aconseguir un entorn escolar amable i saludable, en contraposició als enfocaments de crisi basats en crisis emergents, que busquen resoldre els problemes després de produir-se. Aquest enfocament preventiu ha demostrat ser molt adaptatiu, i permet establir escoles sostenibles, amb un clima social harmònic i equilibrat, que facilita la millora de la salut ambiental. El Marc impulsa les institucions de referència i les administracions polítiques a establir programes prospectius amb una estratègia holística, integral i implementable, integrant mesures preventives sostenibles:

“Aquests programes han de promoure un entorn escolar que sigui favorable a l’aprenentatge i que protegeixi la salut dels estudiants i del personal. A més de millorar el medi físic i minimitzar els riscos potencials per a la salut, els programes de salut ambiental escolar sostenible a Europa també haurien d’ajudar a coordinar els esforços de les autoritats nacionals i locals per prendre decisions saludables, segures i rendibles que facin front a les necessitats ambientals i les prioritats de salut de cada escola. Alguns dels beneficis són: millores en la salut dels escolars; menors índexs d’absentisme entre nens i professors; millor rendiment acadèmic entre els alumnes i major participació en l’aula; major estabilitat i satisfacció laboral entre els docents; i estalvi de costos gràcies a la conservació i eficiència de l’aigua i l’energia, i un millor manteniment de les instal·lacions” (p.vi).

D’acord amb l’anterior, les tendències actuals per a la millora de la salut, el benestar i el clima relacional se centren en la detecció i prevenció a l’aula, a l’escola i al voltant de la comunitat educativa. L’atenció directa a l’alumnat i al professorat pren la forma de models d’aprenentatge i atenció integrada, i en projectes de formació i desenvolupament professional que posen l’accent en el coneixement i la seva aplicació, per desenvolupar la resiliència al llarg de la vida.

Major coneixement. Els programes de suport a estudiants, famílies i professors incorporen informació sobre nous trastorns, especialment els relacionats amb l’educació remota i els escenaris d’aprenentatge en entorns digitals. S’estudia i reconeix la nomofòbia o la por obsessiva a no poder utilitzar el telèfon mòbil per mantenir-se connectat; s’intenta combatre la Ciberdependència o l’exposició excessiva a les pantalles; es detecta estrès digital, ansietat i baixa autoestima a causa de la identitat mediàtica adoptada a les xarxes socials, etc. noves aplicacions i estratègies educatives. El currículum en temps postpandèmia ha incorporat entorns híbrids molt diversificats (digitals i presencials) i metodologies adaptades als diferents entorns laborals. Sorgeixen nous espais físics i culturals que permeten aplicar estratègies de treball col·laboratiu, tècniques d’investigació, co-creació i resolució de problemes, i projectes a l’aire lliure per tractar noves condicions. Treballem, per exemple, en Trastorn per Dèficit de Natura o Trastorn per dèficit de Natura; síndromes de confinament voluntari infantil i juvenil (síndrome del cargol, o Hikikomori); trastorns d’ansietat i disfuncions relacionals en xarxes socials; ciberviolència, ciberassetjament o agressió digital, etc. Detectem programes de Mindfulness per a alumnes i professors, serveis de coach o entrenador personal per a la direcció escolar, i programes institucionals de lluita contra la violència i l’assetjament escolar, tant en la vida presencial com en les relacions digitalitzades. La sensibilització institucional sobre el problema ha desencadenat projectes de protecció a la infància, i formació del professorat per a la prevenció, detecció, tractament i millora restaurativa en situacions de vulnerabilitat emocional i social de l’alumnat. En general, els professors desenvolupen comportaments d’autoconsciència sobre qüestions de privacitat digital, intimitat emocional i protecció de dades, però desconeixen en gran manera la base legal que protegeix els seus drets i els dels seus estudiants en temes de salut digital. L’Oficina de Drets Humans de les Nacions Unides ha emès un full de ruta amb el camí a seguir, amb referències especialment orientades a qüestions d’obtenció i emmagatzematge de dades, protecció de la informació i privacitat de la identitat digital, així com l’ús de tecnologies de vigilància, violència i assetjament en línia, que són causes d’especial preocupació educativa. El resum de la seva aplicació destaca onze punts d’especial vulnerabilitat, que poden ser abordats amb accions concretes i estan disponibles en el document: “El full de ruta del secretari general de les Nacions Unides per a la cooperació digital” (Nacions Unides, 2021).

Així mateix, els drets dels infants en entorns digitals també inclouen qüestions de protecció de la salut, educació, comunicacions, temps de joc i família, així com drets legals per protegir la privacitat, la identitat, la imatge i el benestar personal. Durant la pandèmia, UNICEF (2021) ha dedicat esforços de recerca decidits als riscos i oportunitats per als nens en un món digital, amb una ràpida revisió de l’evidència sobre l’ús d’Internet i els resultats educatius infantils i juvenils (Stoilova, et al, 2021). En general, les conclusions apunten a la necessitat d’incloure les experiències dels nens en consideracions prospectives, per la qual cosa s’han de tenir en compte a l’hora de redactar polítiques que regeixin els usos digitals dels joves, així com a l’hora de dissenyar la pròpia tecnologia. Un any més, posar l’alumnat al centre i fomentar la seva implicació personal i la participació en la presa de decisions és una bona pràctica per a la innovació i la transformació educativa.

Recursos, programes i experiències d’èxit en entorns educatius. Experiències en curs. Recentment, UNICEF (2022) ha centrat la seva atenció en la innovació tecnològica i el seu impacte en la salut mental infantil (Kardefelt Winther, 2022), així com en els recursos digitals que poden ser beneficiosos per mantenir estats emocionals essencials per al desenvolupament de l’individu, com el joc i el benestar relacional.

La detecció de bones pràctiques educatives en l’ús de tecnologies per a la cura de la salut i el benestar educatiu esdevé una necessitat per prevenir conductes de risc, autolesions, aïllament, violència escolar o tendències suïcides. La pedagogia positiva i el lideratge educatiu transformador incorporen les emocions, la formació de l’autocontrol i la comunicació positiva, per estimular el desenvolupament d’habilitats per al benestar escolar, la participació ciutadana i la implicació social. En aquest article, incorporem dues experiències en curs que tenen en comú l’atenció a les competències emocionals i socials en l’entorn escolar, així com tècniques de formació del professorat basades en la reflexió-acció i la reflexió sobre la pràctica. En ambdós casos, la proposta es basa en un enfocament integral que busca actuar sobre el clima de l’escola, el comportament d’alumnes i professors, i les activitats d’aprenentatge que es desenvolupen a l’espai educatiu, siguin presencials o virtuals.

4.1. Models i projectes transformadors a Catalunya

La comunitat autònoma de Catalunya és un clar exemple d’evolució globalitzadora. El currículum cap a una concepció estratègica de les competències d’aprenentatge que incorpori tant les competències emocionals com les preocupacions socials per a la salut personal, el compromís cultural, l’equitat i la justícia social per a un món més ètic i sostenible. La innovació educativa a l’escola catalana és el resultat de marcs normatius que permeten l’autonomia escolar com a estratègia de flexibilitat educativa i contextualització organitzativa, d’acord amb les propostes de la UNESCO i altres organismes internacionals (LEC, 2009). Els models educatius de transformació, d’altra banda, responen a un llegat d’una tradició pedagògica humanista creada a Catalunya sota els principis de la Nova Escola Europea a principis del segle XX, amb noms tan coneguts com Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909), Rosa Sensat (1873-1961), o Alexandre Galí i Coll (1886-1969). Encara que aquest cultiu intel·lectual va ser contemporani amb John Dewey (1859-1952) i Maria Montessori (1852-1959), la seva aplicació a Espanya es va veure frenada per una guerra civil i dues guerres mundials, que van anul·lar gairebé totes les reformes educatives anteriors. Com a resultat, les aplicacions de la pedagogia activa, significativa, col·laborativa i humanista sorgeixen ara d’una hibridesa entre les aportacions pedagògiques de mitjan segle XX, i l’enriquiment de l’evidència científica del segle XXI. El model d’aprenentatge que es presenta a continuació, basat en l’atenció sanitària personalitzada i el cultiu de la consciència ciutadana a través de projectes solidaris, sostenibles i ètics, n’és un bon exemple.

Exemple pràctic 1. El Cercle d’Aprenentatge Múltiple i Integrat.

L’exemple següent presenta un projecte d’escola (López-Tuset i Vallvé-Estradé 2023) que busca “El benestar emocional dels alumnes basat en la implicació social, el compromís sostenible i la participació solidària en la comunitat i l’entorn”. Es desenvolupa des del 2021 a l’Institut-Escola Àngel de Tobies (Catalunya) de titularitat pública pel coordinador pedagògic Enric López Tuset, amb la implicació de tots els sectors de la comunitat educativa, alineats amb vectors d’inclusió per personalitzar l’educació [Figura 2]

Aquesta experiència de transformació curricular i organitzativa té com a objectiu l’aprenentatge, amb un canvi en l’actitud emocional davant la vida, que afavoreixi la salut mental i la responsabilitat cívica. Per a això, s’estableix un Cercle d’Aprenentatge múltiple i integrat, basat en el domini de les competències clau en el món actual, l’educació emocional, individual i col·lectiva, i el desenvolupament de compromisos socials i culturals per a la sostenibilitat del nostre planeta. Aquests tres objectius defineixen quatre cercles o nivells d’actuació que permeten a l’equip docent configurar projectes temàtics i transversals basats en el coneixement, el sentiment, les relacions i la construcció activa de la ciutadania: [Figura 3]

Per desenvolupar el projecte, el professorat de cada àrea o matèria prioritza, en un primer nivell, els reptes i accions proposats als estudiants, de manera que:

Formulació multinivell, cap a la personalització col·lectiva com a principi pedagògic. El procés d’aplicació amb seqüències i recursos ben definits. Meta-reflexió reguladora. L’avaluació, com a part de la consciència personal i social. Aquestes quatre etapes permeten una planificació recursiva de projectes, tasques o activitats que sempre va acompanyada d’una reflexió emocional i un suport personalitzat per a la resolució de problemes de manera reflexiva i autònoma. El cercle de coneixement proposa un cercle de treball emocional i suport personalitzat que prioritza la comunicació, l’autoestima, la interdisciplinarietat, la presa de decisions, l’autonomia, les habilitats socials, l’empatia i la regulació de les emocions. Treballar sistemàticament les emocions que sorgeixen a l’espai de l’aula (i a casa) ajuda els alumnes a prendre consciència dels seus propis processos d’interacció amb els altres, amb l’entorn i amb ells mateixos. Fer preguntes sobre les fortaleses, dificultats i relacions amb els altres durant les activitats d’aprenentatge millora la convivència en grup i ajuda a millorar l’autocontrol col·lectiu a l’escola i fora de l’escola.

Aquí també entren en joc els diferents sectors de la comunitat educativa que han de treballar conjuntament per aprofitar aquest procés: educadors i mestres, grups d’alumnes i les mateixes famílies. S’incorporen els quatre sectors, imprescindibles per a l’adquisició amb èxit dels processos d’aprenentatge permanent:

Els mateixos alumnes esdevenen protagonistes, buscant interrelacions entre ells a l’aula i fora de l’aula (fins i tot amb companys més grans o més petits en algunes activitats), per trobar suport en aspectes que no poden superar per si sols. Les famílies participen a través d’una comunicació estable amb el professor, amb qui decideixen i troben la millor manera de col·laborar en l’aprenentatge del seu fill o filla. El professorat lidera el procés en corresponsabilitat i en equip. En un ampli ventall de possibilitats, algunes accions permeten relacionar-se amb altres professionals dins o fora de l’escola, i generar projectes de col·laboració internacional, en funció de les prioritats curriculars. En l’entorn educatiu de l’escola es consoliden xarxes d’interacció i participació amb entitats locals, organitzacions municipals i institucions autonòmiques i estatals. Aquest espai dona resposta a diferents reptes educatius des de l’àmbit cultural, mediambiental, social o sanitari, i tècniques de voluntariat, implicació ciutadana, activisme solidari o aprenentatge servei, entre d’altres. El cercle es tanca amb l’aplicació d’una rúbrica d’autoavaluació a les diferents tasques realitzades (projectes, programes o activitats), en una perspectiva personal que ha de permetre als estudiants contrastar la seva percepció amb els resultats apreciats pels altres. L’avaluació sumativa de tots els sectors implicats en el projecte ajuda a valorar noves propostes de millora que contribuiran a donar més qualitat al procés d’aprenentatge a mitjà i llarg termini.

En conjunt, el projecte integra processos d’aprenentatge des d’enfocaments globalitzats (cercle de coneixement i cercle d’emocions) i s’estén a l’acció cultural, social i ciutadana (cercle de relacions i cercle de ciutadania), buscant la salut i el benestar individual i col·lectiu.4.2. Projectes de Mindfulness en escoles de Mèxic.

Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD, 2022) i la Secretaria d’Educació Pública de Mèxic (SEP, 2022), el Programa Construye T promou la formació socioemocional dels joves en l’educació superior pública, a través d’activitats didàctiques i lúdiques que reforcen no només coneixements, sinó també actituds, valors i eines per millorar el seu benestar present i futur. Aquesta formació socioemocional es construeix col·lectivament, té impacte en tota la comunitat escolar i busca enfortir llaços de participació cap a la transformació social. L’última reforma del Tercer Article Constitucional de Mèxic especifica que l’educació ‘serà integral, educarà per a la vida, amb l’objectiu de desenvolupar en les persones capacitats cognitives, socioemocionals i físiques que els permetin aconseguir el seu benestar”. Per aconseguir-ho, el Programa Construye T proposa un model curricular que articula transversalment l’aprenentatge sociocognitiu i socioemocional amb àrees d’accés al coneixement i experiència pràctica, a través de dos pilars: el currículum fonamental, orientat a l’entrenament sociocognitiu, i el currículum ampliat, que condueix a la formació socioemocional per a la vida.

Aquest model es desenvolupa al voltant de tres finalitats principals: 1) Responsabilitat Social, 2) Cura Física-Corporal i 3) Benestar Emocional-Afectiu. Per a això, es disposa de recursos socioemocionals —activitats i projectes interdisciplinaris, productius i col·laboratius— relacionats amb cinc components estratègics:

Pràctica i Col·laboració Ciutadana, Educació Integral de Sexualitat i Gènere, Activitats Físiques i Esportives, Activitats Artístiques i Culturals i Educació per a la Salut. L’educació promoguda per la Nova Escola Mexicana promou el desenvolupament integral de l’alumnat com un procés harmònic que implica tant el desenvolupament sociocognitiu com el socioemocional, per tal de fer realitat el ‘dret de tots a una educació basada en el respecte sense restriccions a la dignitat de les persones, amb un enfocament en els drets humans i la igualtat substantiva’. A més, el programa Construye T destaca per tenir un impacte en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) [Figura 4]:

Els resultats favorables de la implementació i desenvolupament del Programa Construye T en l’entorn acadèmic, específicament en termes d’assoliment escolar, destacats pel Ministeri d’Educació Pública i el PNUD (2020), basat en Darling-Hammond et al. (2014), informen que els estudiants de quatre escoles urbanes de Califòrnia que van participar en programes d’aprenentatge social i emocional van ser més positius sobre l’escola i l’aprenentatge i van aconseguir millors mitjanes. També afirmen que, en termes d’impacte en la salut, els resultats són encoratjadors, mostrant que, segons Moffitt et al. (2011), l’autocontrol té un valor predictiu per a l’ús de substàncies i els indicadors de salut física, inclosos els sistemes immunitari i cardiovascular, la funció respiratòria, la salut dental i sexual.

Exemple pràctic 2. El Programa Construye T a Mèxic.

El programa Construye T s’aplica al CECyte- ITACE Altamira (Tamaulipas, Mèxic), una institució pública estatal amb aproximadament 1800 estudiants d’entre 15 i 18 anys. El director, Pedro Bermea, impulsa el projecte en sinergia amb el professorat dels diferents òrgans col·legials que es duu a terme durant els tres anys del batxillerat tecnològic. El programa també s’incorpora al curs d’Orientació Educativa i al programa de Tutories de Grups. Per al desenvolupament de les lliçons d’aprenentatge socioemocional es va implementar el model simplificat, amb 12 lliçons per semestre, on es treballa el desenvolupament de sis habilitats socioemocionals diferenciades (1r semestre: Autoconeixement; 2n semestre: Autoregulació; 3r semestre: Consciència social; 4t semestre: Col·laboració; 5è semestre: Presa de decisions; 6è semestre: Perseverança). Un dels reptes per implementar el programa va ser treballar a distància i adaptar les activitats al format virtual durant la pandèmia COVID 19 el 2022, per després reiniciar les activitats presencials, restringides per les mesures sanitàries actuals. La següent imatge mostra exemples d’activitats realitzades per estudiants de diferents grups i semestres des de la virtualitat i després des de la formació presencial, sota mesures sanitàries restrictives. [figura 5]

Els resultats acadèmics obtinguts són satisfactoris, i indiquen com a factor de contribució a l’èxit les estratègies d’intervenció implementades pel professorat de les diferents matèries curriculars. A més, significaven que l’abandonament escolar no superava significativament la mitjana nacional (11,6% el curs 2020-2021) en l’educació secundària superior (REDIM, 2022). En els aspectes actitudinals es va observar la necessitat d’abordar situacions d’estrès i ansietat, entre d’altres. El confinament prolongat durant la pandèmia ha generat un desequilibri personal que afecta la salut física, emocional i conductual.

Les activitats van ajudar els alumnes a expressar les seves pors, inquietuds i reduir l’exposició a les situacions esmentades. És important seguir implementant el programa a l’aula perquè la seva aplicació presencial ha demostrat ser més eficaç. També és important continuar amb el procés de formació i actualització contínua del professorat per a l’aplicació pertinent del programa.

Conclusions

La incorporació de la salut a l’educació és una tendència a l’alça, independentment de l’impacte lògic causat per la pandèmia de la COVID-19 en els últims dos anys. L’augment de les comunicacions en entorns digitals, videoconferències i espais educatius virtuals han generat noves necessitats i condicions entre l’alumnat i han provocat situacions de dependència digital, aïllament i desconnexió social, i fòbies o ansietat per assetjament o falta de reconeixement a les xarxes socials. Per millorar el clima i la salut mental del centre, institucions internacionals han alçat la veu a favor de la prevenció i la creació de protocols i programes de suport.

L’educació emocional i el desenvolupament de competències socioemocionals (HSE) en l’entorn escolar s’han instal·lat en l’àrea curricular, en els plans tutorials i en programes organitzatius que afavoreixen la comunicació i la interacció entre els diferents sectors de la comunitat educativa. Les tècniques de mindfulness són més habituals a les escoles, el suport de coach o entrenador personal per a equips directius, i la formació del professorat per millorar la gestió emocional a l’aula. Els casos exposats són exemples de la importància que està adquirint el desenvolupament emocional com a part essencial de l’educació i la resiliència com a estratègia de maduració i aprenentatge permanent.

Bibliografia i enllaços relacionats

Descarregar PDF de l’Informe. Informe-Tendencias-ODITE-2022.pdf (7661 downloads )