Assessor docent, Servei de Tecnologies de l’Educació. Conselleria d’Educació i Ocupació de la Junta d’Extremadura. Ambaixador de l’Aula del Futur a Extremadura

Introducció
D’entre les tendències actuals, la transformació d’espais educatius està prenent una rellevància especial, degut, sobretot, a l’obsolescència del model d’aula tradicional. Aquesta necessitat de cercar noves alternatives ha portat molts centres educatius a la creació de l’Aula del Futur. Es tracta d’un programa coordinat per l’Institut Nacional de Tecnologies Educatives i de Formació del Professorat (INTEF), en col·laboració amb les comunitats autònomes, que té l’origen en el projecte Future Classroom Lab i ha estat desenvolupat per l’European Schoolnet (EUN) des de 2012. La seva proposta se centra a explotar les possibilitats pedagògiques i flexibilitzar els espais d’aprenentatge, en combinació amb les tecnologies, per millorar l’adquisició de competències a través de les metodologies actives. Entre les característiques més rellevants trobem un espai dividit en sis zones d’aprenentatge, amb mobiliari flexible, mòbil i configurable i amb una gran varietat de recursos tecnològics. L´ús de metodologies actives al´aula afavoreix l´aprenentatge competencial, fent de l´alumne el protagonista de tot el procés. L’Aula del Futur no només és un projecte de transformació d’espais, com veurem a continuació, sinó una aposta decidida per la renovació pedagògica que requereix canvis a nivell metodològic, estructural i organitzatiu.

Origen i desenvolupament del projecte
La introducció de la tecnologia a les aules i el canvi de model pedagògic, d’un de més transmissiu a un altre de caràcter més competencial, ha portat a analitzar la idoneïtat dels espais educatius ia cercar alternatives a la distribució que trobem en una aula tradicional. D’aquesta necessitat de transformació i adaptació de l’arquitectura dels centres als requeriments de la societat actual, en sorgeix el projecte Aula del Futur. A partir dels resultats del projecte de recerca i desenvolupament realitzat per iTEC (Innovative Technologies for Engaging Classrooms, 2010-2014) per transformar i millorar l’ús de la tecnologia en l’educació preuniversitària, es van extreure una sèrie de conclusions que apuntaven a la necessitat de reconsiderar el paper de la pedagogia, la tecnologia i l’espai en els processos densenyament i aprenentatge: entre elles, podem citar que els espais tradicionals no afavoreixen el desenvolupament de competències del segle XXI, que l’alumnat no experimenta diferents rols d’aprenentatge o que el professorat requereix un domini més gran de la tecnologia i augmentar un nivell de competència digital per afrontar els reptes de l’escola actual.

D’aquestes reflexions sorgeix el 2012 Future Classroom Lab, que proposa un model alternatiu d’organització d’espais dividit en sis zones d’aprenentatge. Aquest projecte passa a anomenar-se Aula del Futur al nostre país i ha estat desenvolupat pel Ministeri d’Educació a través de l’Institut Nacional de Tecnologies Educatives i de Formació del Professorat (INTEF). Com cita a la seva pàgina web, aquest model desenvolupa el concepte d’organització de l’espai atenent el desenvolupament d’habilitats als alumnes, més enllà de l’adquisició de continguts. D’aquesta manera, presenta un espai d’aprenentatge zonificat i reconfigurable, dividit en sis zones: Investiga, Explora, Interactua, Desenvolupa, Crea i Presenta, que tenen com a finalitat afavorir i estimular els processos d’ensenyament i aprenentatge, fent de l’alumne el protagonista de tot el procés.”

Figura 1. Zones d’aprenentatge de l’Aula del Futur. Font:  INTEF.

Actualment, el projecte es troba en una tercera fase, que es concreta en la creació d’Aules del Futur a les diferents comunitats autònomes. El model, que continua compartint els mateixos principis i la filosofia educativa de la Future Classroom Lab, va adaptant-se als diferents contextos educatius i està tenint un gran desenvolupament a regions com Extremadura, Castella-la Manxa, Andalusia i Múrcia. També va prenent diferents denominacions, com Aules dinàmiques a Astúries, Espais Creatius a Canàries, Aules Transformadores a la Comunitat Valenciana i Espais Flexibles de Formació i Aprenentatge a Castella i Lleó. D’altra banda, des del Ministeri d’Educació i Formació Professional s’han signat, des del 2021, diversos convenis amb empreses i institucions per crear una xarxa d’Aules del Futur per a la formació del professorat a les diferents comunitats i ciutats autònomes. Fins ara, s’han inaugurat i estan en funcionament les aules de l’INTEF a la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó i la Rioja i d’altres estan en fases molt avançades de creació.

Per a la dinamització de l’activitat en el projecte, cada comunitat autònoma compta almenys amb un representant que actua com a ambaixador de l’Aula del Futur i que s’integra a la Xarxa d’Ambaixadors Aula del Futur. Actualment, són molts els centres educatius que han decidit apostar per aquest projecte i fer la transformació d’espais, podent trobar-se molts processos de transformació i bones pràctiques a la secció d’Experiències de l’INTEF. També es promou la creació d’una xarxa de centres, a través de la validació del projecte i el reconeixement amb el Segell “Centre Aula del Futur”.

Figura 2. Vista general de l’ Aula del Futur de l’Institut Nacional de Tecnologies Educatives. Font: INTEF

Per ajudar en aquest procés de construcció de l’espai i de renovació pedagògica i metodològica, s’ofereixen una sèrie de recursos, com ara activitats (en línia, presencials i mixtes) dirigides als docents per millorar la seva formació o el Kit d’eines, que orienta a qualsevol centre o docent sobre com dur a terme una innovació estable, duradora i ben fonamentada al centre.

Activitats i situacions d’aprenentatge a l’Aula del Futur
Amb l’arribada de la LOMLOE, l’educació inclusiva es comença a considerar com un principi fonamental per atendre les necessitats de l’alumnat. A més, la personalització de l’ensenyament se centra en un currículum competencial a la recerca de l’aprenentatge significatiu. També s’hi inclouen noves mesures organitzatives, metodològiques i curriculars basades en els principis del disseny universal per a l’aprenentatge (DUA). Es tracta de cercar el desenvolupament de competències formals i no formals de manera complementària i una atenció més gran a les diferències individuals de l’alumnat. Si ens centrem en les activitats i situacions d’aprenentatge que ha d’elaborar el professorat, podem dir que l’Aula del Futur es mostra com un espai idoni per desenvolupar-lo. El mobiliari flexible i adaptable afavoreix que els alumnes puguin treballar en les millors condicions (cadires que permeten l’escriptura per a esquerrans/distres, tamborets per poder treballar en espais més elevats, taules modulars que ajuden a passar ràpidament del treball individual al grupal…). L’alumnat passa a ser el protagonista únic i principal del seu aprenentatge, mentre que el docent es converteix en guia o observador d’aquest procés. És significatiu veure que en aquests espais no hi ha taula del professor, perquè les zones s’organitzen en funció de les necessitats de l’estudiant. La seva autonomia és fonamental, ja que podran realitzar de manera grupal activitats simultànies on puguin seguir unes instruccions i pautes proporcionades pel docent i basades en els principis del DUA (proporcionar múltiples formes d’implicació, múltiples mitjans de representació i múltiples mitjans d’acció i expressió).

Finalment, la disposició de les diferents zones d’aprenentatge i els recursos tecnològics disponibles afavorirà el desenvolupament de multitud d’activitats, cosa que ajudarà que adquireixin no només una competència digital més gran, sinó també lingüística (exposicions a la zona Presenta); plurilingüe (possibilitat de canviar d’idioma a les aplicacions educatives utilitzades); matemàtica i en ciència i tecnologia (ús de la robòtica i la programació); personal, social i aprendre a aprendre (treball col·laboratiu, en equip, afavorint la interacció de l’alumnat); ciutadana (compromís per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible), emprenedora (creació i desenvolupament de projectes innovadors); personal, social i aprendre a aprendre (acceptació de les normes, treball col·laboratiu, tolerància i respecte a la diversitat); i en consciència i expressió culturals (coneixement de diferents cultures, comprensió de les diferents formes de comunicació, plantejament ètic i responsable de la propietat intel·lectual i cultural).

Algunes de les activitats més populars que actualment s’estan desenvolupant a l’Aula del Futur són les següents:

• Recerca i experimentació: la recerca d’informació de manera crítica i el desenvolupament d’experiments de Ciències són algunes de les tasques que es poden dur a terme a la Zona Investiga. Un exemple el trobem al CEIP Torre Águila, on l’alumnat investiga, explora i desenvolupa experiments que presenten a través de vídeos explicatius creats amb el projecte CiteSTEAM Barbaño.
• Enregistrament de vídeo amb croma: aquesta tècnica audiovisual utilitzada àmpliament tant en cinema, televisió i fotografia, consisteix a extreure en una imatge o enregistrament un color (usualment el verd) i reemplaçar l’àrea que ocupava aquest color per una altra imatge o vídeo. El seu ús s’està generalitzant pel fet que és comú comptar amb un espai d’enregistrament d’aquestes característiques a una de les zones d’aprenentatge (habitualment, a la zona Presenta o Crea). L’ús educatiu és indubtable, com es pot mostrar en l’experiència de l’IESO Via Dalmàcia amb el Dalmacia Museum.
• Videojocs educatius: l’ús d’aquest recurs a l’aula, a més de tenir un caràcter clarament motivador per a l’alumnat, permet realitzar activitats on els protagonistes són en primera persona explorant, creant o realitzant simulacions. Un bon exemple aplicat a l’Aula del Futur és aquesta activitat del CEIP Jesús Romero Muñoz on l’alumnat crea un disseny del seu espai amb el videojoc Minecraft.
• Stop motion: aquesta tècnica d’animació cinematogràfica que simula moviment a través de l’enregistrament de diverses imatges fixes amb petites variacions als moviments s’està fent molt popular als centres educatius. La facilitat d’elaboració i els pocs requeriments tecnològics (podem elaborar pel·lícules amb l’ajuda d’una tauleta o un telèfon intel·ligent). El CRA d’Esparragosa de la Serena ens presenta aquest exemple elaborat pel propi alumnat.
• Robòtica i programació: el pensament computacional va cobrant cada vegada més importància a la societat actual i els robots de sòl, els drones i les plaques de programació estan tenint cada vegada més importància. L’experiència CREA Robosport és un exemple excel·lent de situació d’aprenentatge duta a terme a l’Aula del Futur de manera interdisciplinària per desenvolupar activitats sobre modalitats esportives a través de la robòtica.

Figura 3 . Alumnes d’Educació Primària programant robots al terra en una  Aula del Futur.  Font: CEIP Juan XXIII

• Impressió 3D: l’elaboració d’una figura, una peça o qualsevol altre element utilitzant aplicacions de disseny en 3D per a la seva impressió posterior és una de les activitats més rellevants que es poden realitzar a la zona Crea. L’experiència del CEIP Sant Josep de Calassanç mostra una experiència de design thinking, on l’alumnat crea diversos dissenys de suports per a les tauletes i trien el millor projecte.
• Ràdio escolar: crear un programa de ràdio requereix desplegar tot un conjunt d’habilitats per elaborar el guió, gravar, editar i emetre en directe que permeten desenvolupar competències com ara la lingüística, digital, social i cívica. El CEIP 12 d’octubre realitza un programa de ràdio amb l’alumnat on han dut a terme un procés de recerca sobre el que poden fer a l’Aula del Futur i han dissenyat activitats per a les diferents zones que hi trobem.
• Intel·ligència artificial: Alan Turing, conegut com el “pare de la informàtica”, la va definir com a “sistemes que actuen com les persones”. En la seva forma més simple, és una disciplina que combina la informàtica i sòlids conjunts de dades per permetre la resolució de problemes L’experiència de Pablo Duo sobre Intel·ligència artificial i la Història d’Espanya és un bon exemple d’aplicació a l’àmbit educatiu.
• Realitat virtual: el metavers i les noves tendències tecnològiques també hi tenen cabuda a l’Aula del Futur. Les zones Explora i Interactua són propícies perquè l’alumnat pugui utilitzar la intel·ligència artificial i simular experiències que serien molt difícils o impossibles de realitzar de manera real. Un bon exemple és ISS Mission, una aplicació que permet visitar l’Estació Espacial Internacional.
• Reciclatge i reutilització de material: no totes les activitats han de comptar amb l’ús de tecnologia. Un bon exemple el trobem a les activitats de reciclatge que busquen, a més de donar un nou ús a materials emmagatzemats i infrautilitzats, donar-li una nova utilitat. La possibilitat que sigui el propi alumnat qui creï mobiliari i altres recursos per a l’Aula del Futur i que sigui dissenyada curricularment té un alt component educatiu, com es pot veure en aquesta experiència de l’IES Cristo del Rosario.

Figura 4. Exemple d’Aula del Futur en un centre educatiu. Font: CEIP Ciudad de Badajoz

Figura 5. Treball de creació de material reciclat per a l’Aula del Futur. Font: CRA La Espiga

Previsions sobre el desenvolupament del projecte

Amb la creació de les Aules del Futur a les diferents comunitats autònomes a través del conveni amb l’INTEF, el projecte tindrà una millor difusió i permetrà que un nombre més gran de docents puguin conèixer i experimentar la manera de treballar a les diferents zones d’aprenentatge. A més, la iniciativa continuarà creixent en interès i en nombre, afegint-se cada vegada més centres educatius de diferents etapes. No només tindrà cabuda a centres d’Educació Primària i Secundària, sinó que ja s’estan implementant projectes d’Aula del Futur en Centres d’Educació Especial, Escoles Oficials d’Idiomes, Conservatoris i  Facultats de Formació del Professorat. Potser caldria fomentar també la incorporació al projecte dels centres de formació de persones adultes, generalment oblidats a les iniciatives innovadores de les administracions educatives.

La tendència del model pel que fa a les zones d’aprenentatge també anirà evolucionant, afavorint que cada centre educatiu esculli la disposició que millor s’adapti a les seves necessitats. De la clàssica distribució de sis espais s’estan desenvolupant altres models amb menys nombre de zones (un exemple és el model extremeny, que presenta una alternativa de quatre espais per donar resposta a aquelles Aules que comptin amb dimensions més reduïdes). Altres centres estan optant per zones de reflexió, per buscar un espai que afavoreixi la concentració, zones exteriors, per tenir més contacte amb l’entorn i la natura, zones manipulatives, on l’alumnat pugui escriure a mà, retallar, modelar o construir, o zones multimèdia, que afavoreixen el desenvolupament de programes de ràdio i televisió i un acabat més professional dels enregistraments.

Figura 6. Treball de creació de material reciclat per a l’Aula del Futur. Font: CRA La Espiga

Pel que fa al mobiliari, la previsió és que es vagi optant per incloure material reciclat i construït pel propi alumnat, buscant que siguin ells i elles qui investiguin, dissenyin i construeixin el seu propi material. La creació de graderies, armaris, tamborets, taules de robòtica, etc. amb material reciclat obeirà no només a criteris econòmics, sinó també al compliment dels objectius de desenvolupament sostenible. Que l’alumne sigui partícip del procés de transformació dels espais i que sigui dissenyat curricularment té un clar enfocament competencial.
Sobre els recursos tecnològics, també els centres educatius aniran adquirint aquells dispositius que s’adaptin millor als seus projectes ia les activitats que vagin desenvolupant. La impressió 3D també donarà l’oportunitat als centres educatius de crear els seus propis recursos educatius adaptats a les necessitats de material que provinguin de les situacions d’aprenentatge elaborades. Molts optaran per dissenyar la seva pròpia tecnologia, modificant i adaptant els dispositius existents per donar-li un millor ús educatiu. Un exemple el podem trobar en aquest recurs, creat a partir d’un canó projector i un escàner que permet detectar l’alçada de la sorra i mostrar l’orografia del terreny a través de les corbes de nivell:

Figura 7. Dispositiu per detectar les corbes de nivell mitjançant un sistema de projecció i escàner. Font: IES Bembézar

Bibliografia i enllaços relacionats

Descarregar PDF de l’Informe. Informe-Tendencias-ODITE-2022.pdf (7661 downloads )