Marc Prensky i el talent dels nadius digitals. Global Education Forum 2010

José Hernández Ortega

Colegio El Valle (Madrid)

pep.hernandez@gmail.com

RESUM

La presència de Marc Prensky en un esdeveniment en el qual s’analitzen metodologies docents i noves tecnologies és sinònim d’expectació i aprenentatge docent. Aquest fet va tenir lloc a la jornada inaugural del Global Education Fòrum 2010 que es desenvolupà a l’auditori 400 del Museu Reina Sofia de Madrid davant la mirada de centenars de professionals de l’educació, la comunicació i la tecnologia que ens vam donar cita entre les butaques a l’espera de saber, conèixer i aprendre d’un dels referents de les TIC i de les TAC de l’actual marc educatiu, el del segle XXI.

1. Introducció

Els dies 15 i 16 d’octubre es va desenvolupar en un abarrotat auditori 400 del Museu Reina Sofia de Madrid el Global Education Forum 2010, organitzat per la Institució Educativa SEK, conjuntament amb la seva pròpia fundació i la Universitat Camilo José Cela.

El cartell organitzador va apostar per la presència a Madrid de primeres espases en el marc educatiu actual per tractar temàtiques al voltant del procés digital d’aprenentatge. Entre d’altres, destacaven Marc Prensky, del qual analitzarem la seva ponència, Eduard Punset, Sir Ken Robinson, Richard Gerven, Curtis W. Johnson, Bernardo Hernández, Gareth Mills, Ícaro Moyano, Carlos Barrabés, Nicholas Negroponte o Fernando Rodríguez.

Marc Prensky, davant palpables dosis d'admiració i expectació alhora, va omplir l'aforament del recinte, al mateix temps que concorria a través d'streaming davant un amplíssim nombre de telespectadors que a Twitter (@globaleduforum #GEF10) anaven comunicant les seves impressions en temps real per mitjà de les pantalles de l’esdeveniment.

Logotipo del Global Education Forum 2010

Fig 1. Logotip del Global Education Forum 2010

El primer requisit que va llançar Marc Prensky als assistents va ser la dicotomia sobre què, on i quan havia de plantejar-se un canvi metodològic a l’educació formal del nostre sistema educatiu, ja que la nostra societat, aquesta que ens ha tocat viure, és la societat de l’aprenentatge, entenent-lo com un aprenentatge constant i progressiu. Enrere han quedat anquilosats pensaments que el saber tenia un límit. Es va referir a la transformació social palpable en totes les societats del segle XXI. Per a aquesta transformació, va destacar la finalitat educativa de la nostra societat, aquella que és la base de l’actual model educatiu, i davant la qual la generació a la què li ha tocat créixer, desenvolupar-se i consolidar-se socialment en el segle XXI té una ingent força per dur a terme aquesta transformació social que trenqui amb motlles previs.

2.LA GENERACIÓ DEL SEGLE XXI

Marc Prensky durante su intervención.

Fig 2. Marc Prensky durant la seva intervenció. Foto: José Hernández.

La generació contemporània d’estudiants s’enfronta a l’etiquetatge d’un paràmetre caduc. L’alumne constitueix l’únic agent del sistema que es configura com a únic element avaluat. Així, no és estrany que el fracàs escolar no ha de ser, com ho és fins ara, únicament atribuïble a l’alumne, sinó al sistema en què l’alumne és avaluat.

El docent del segle XXI té un canvi de rol en què tots coincidim: passa de ser un únic transmissor de coneixement a un guia en l’adquisició d’aquest, però què hi ha d’aquest sector docent que no contempla un canvi en la metodologia? El docent del segle XXI és el que està íntimament lligat a la Formació i a les comunitats d’aprenentatge al centre. Tots els docents ens trobem davant la crida a l’esforç d’aprendre: tant l’objecte, com el subjecte com el context estan en constant canvi. Per assimilar aquest procés, els entorns d’aprenentatge s’han de desenvolupar en entorns de construcció del pensament i l’aprenentatge, però atenció, no com un model per a la suplantació del model anterior, sinó per transformar-lo i adequar-lo al context actual.

El docent novaiorquès va dur a terme una anàlisi detallada del professorat, que és un dels elements constitutius i essencials en aquest procés de canvi. El paper docent s’analitza en objectius adults sense parar-se a pensar-ne en els nens. El grau en el qual s’afirma sobre Educació i l’Objectiu Educatiu són sentències del món adult sense pensar en el món infantil. És que en el món adult es concep el marc escolar com un marc segur? Potser si interpretem la seguretat de l’escola com aquest marc en el què els nostres fills estan segurs durant el període escolar, estem convertint els adults en una presó tot el que s’associï a l’escola, a ulls vista de l’alumnat.

Els alumnes són la base educativa, però el món adult s’ha parat a pensar en els alumnes des del punt de vista de la necessitat dels alumnes? Sabem què hi necessiten? Els ho hem de donar? Si volem educar els nostres alumnes no podem centrar-nos EN ells, hem d’educar AMB ells.

Fa cinquanta anys les escoles i els centres educatius eren una garantia sòlida de sortida laboral per a tots els nens, complint amb una missió de formar per a obrar.

3. «A L’ELIT SOCIAL MAI ELS HI ANIRÀ MALAMENT»

El ventall d'alumnes que es pot donar dins d'una aula és molt variat. D'entre tots ells, Prensky va voler matisar l'elit social dels alumnes que són la seva versió oposada. A aquests alumnes brillants en l'acadèmic i social, l'elit, no els anirà malament a la societat, i són en els que els docents tenim tendència a mantenir una preocupació per consolidar aquest estatus. Però què hi ha d'aquest sector que no constitueix l'elit? L'elit és en si una minoria, ja que és el grup menys extens d'alumnes. El que els docents hem de plantejar és la preocupació per la resta de l'alumnat, aquells que no tenen (o creuen no tenir) garantia de futur.

El novaiorquès va oferir exemples sobre entrevistes en centres públics de la ciutat de Nova York, però no es va centrar en els alumnes que formen l’elit d’aquests grups, sinó en els alumnes que socialment se sentien dins d’una minoria que, paradoxalment, és una majoria. Aquests alumnes, de vegades abandonats pels seus docents per la seva poca aportació a l’educació, només necessitaven una atenció que atengués a les seves preocupacions i experiències, que en moltes ocasions són opaques al món adult:

  • Futur personal incert.
  • Millora del marc escolar.
  • Ningú els pregunta.
  • Se senten exclosos del sistema educatiu.
  • El diàleg ha de ser supra acadèmic.

Sobre aquests alumnes, el creador de la terminologia nadius i immigrants digitals[1] va analitzar uns punts que considera fonamentals en els quals els docents hem d’atendre en la conducta professional en el tracte amb els alumnes: coneixem els nostres alumnes més enllà del contingut curricular? Què és el que demanden els nostres alumnes dels seus docents? Després de nombroses entrevistes, Prensky va apuntar cap a uns punts essencials, que poden variar per l’entorn i marc en què es produeix l’educació:

  1. Respecte, confiança, valoració de la seva opinió. El tracte és com si fossin ciutadans de segona classe. Recordem que el 50% de la població mundial té menys de 25 anys i se senten com una generació no escoltada[2].
  2. Els docents desconeixen les passions dels seus alumnes.
  3. No se’ls té en compte a l’hora de crear i innovar.
  4. Demanen treballar en projectes amb altres.
  5. Volen expressar i compartir per diversos mitjans.
  6. La presa de decisions sembla oblidada quan es tracta d’un grup d’edat que no té ni veu ni vot.
  7. Connectar-se amb nens de la seva mateixa edat de diferents països amb els que comparteixen inquietuds, gustos i motivacions a través d’Internet.
  8. Col·laborar i compartir el treball amb aquests alumnes distants en el geogràfic però molt pròxim a través d’Internet. La xarxa ha trencat barreres infranquejables fins a aquesta generació.
  9. Educació que importi i els prepari per a la resta de les seves vides, en les quals estaran en un constant canvi.

4. LA TEMPESTA PERFECTA

L’alumnat del segle XXI percep el futur diametralment oposat al passat. Així, el canvi com a tal l’hem de seqüenciar -en termes de Prensky- en canvis en l’alumnat, canvis tecnològics i canvis pedagògics. A aquesta unió del canvi a tres bandes, el docent novaiorquès la etiquetar com la Tempesta Perfecta, ja que es necessita d’una educació que els prepari per albergar-la en la seva vida personal i professional.

Aquest canvi és el que manté un auge inherent dels elements tecnològics al mateix temps que, mentre no hi hagi una revisió del bàsic i el més important en els aspectes constitutius del pedagògic, la pedagogia perdrà terreny respecte a la tecnologia.

La reforma educativa és, segons Prensky, diners i temps perdut, ja que volen canviar el sistema antic sense perdre’l de vista. La comparació és òbvia, és com si comparéssim la revolució del telèfon, que ha suposat una evolució gradual en els darrers 50 anys en el sistema de telecomunicacions. Ara bé, aquesta revolució queda endarrerida si la comparem amb la presència d’elements innovadors que no només tenen les mateixes prestacions, sinó que les milloren, com el cas de la presència de l’iPhone, tota una revolució en les telecomunicacions de tot just poc més d’un any de vida. En aquest sentit, hem de tenir present la revolució que es vol donar i la que veritablement es pot donar.

Aquesta por al canvi provoca que preservem l’estimat i conegut. A tall d’exemple: els llibres analògics passaran de les prestatgeries al llibre digital. Per què hi ha por a això? Hi va haver un canvi del romanticisme dels cotxes de cavalls als cavalls de vapor, i va ser per a pitjor? El que ens apassiona dels llibres és el seu interior, el seu coneixement: tenim el valor d’ajudar als alumnes abandonar el llibre de text clàssic? El perill és la por al canvi de elements antiquats al context social. En Educació, per què no volem canviar el mètode? Per als nens “l’e-mail és un element propi dels vells”.

En aquesta tempesta perfecta, hem de ser conseqüents amb la realitat: el 100% dels nens en edat escolar sap utilitzar un telèfon mòbil: ho fèiem nosaltres, els adults, a la seva edat? seríem capaços? Els nostres fills controlen màquines que són complicades per a adults. Ells saben i són conscients del canvi mentre que els adults hem d’adaptar-nos a conviure amb el canvi. Hem de preparar l’alumnat al context de canvi continuat.

5. LA PRIMACIA DEL VERB DAVANT EL SUBSTANTIU

Marc Prensky en relación a la dicotomía verbo-sustantivo

Fig 3. Marc Prensky en relació a la dicotomia verb-substantiu. Foto: José Hernández

El veritable motor del segle XXI són els verbs. Hem de passar del substantiu, marca del passat, a l’acció del verb. En la sintaxi del canvi, hem de tenir present que la importància recau en el verb, perquè el substantiu canvia, no així el verb, que mostra la realitat, l’impacte en resultats del canvi social.

El nostre alumnat ha de canviar el procés per a l’aprenentatge ajustant la seva realitat a la realitat que els envolta, ja que aquests poden aprendre per ells mateixos, però necessiten una orientació, la dels docents, i aquí és on nosaltres hem d’estar preparats per al canvi i per guiar-los en el seu procés d’adquisició del coneixement. Perquè la consecució d’aquest procés en l’alumnat sigui satisfactòria hem de tenir presents els agents de motivació per a l’alumnat, com són:

  • Internet.
  • La tecnologia canviarà l’Educació.
  • Els nens no estan prou motivats.
  • Si no creem tasques motivadores no hi ha èxits.
  • Dèficit d’atenció és voluntari perquè, senzillament, s’avorreixen.

Què hem de fer, llavors? Una combinació que permeti involucrar, motivar i apassionar als alumnes per allò pel que senten veritable passió. Si això s’aconsegueix, l’aprenentatge anirà a la velocitat d’un coet, ja que, en termes de Prensky, més del 50% de les tasques i treball quotidià que es desenvolupen actualment no existien fa una dècada: wikis, blogs, webquests … . Sobre l’alumnat, que és capaç de mostrar gran rapidesa d’aprenentatge al mateix temps que un control sense precisió, hem de corregir la direccionalitat, ja que és un talent que cal aprofitar. Si ells (els alumnes) són coets, nosaltres som els científics. Cal investigar per descobrir la realitat.

I per a això, necessitem una millor pedagogia. En converses amb un docent d’Estats Units, Prensky destaca una frase que és molt significativa: Jo abans ensenyava el meu tema, ara ensenyo als meus alumnes. En una entrevista semblant amb alumnes, destacava que els nens destacaven que els seus professors parlen i parlen. I és aquesta percepció la que ha de canviar de cara al futur perquè l’aprenentatge es basa en uns paràmetres col·laboratius, col·lectius, basat en reptes i casos que estiguin orientats al procés educatiu i així aconseguirem una associació amb els alumnes utilitzant la tecnologia educativa plantejant qualitat i rigor per així explicar el context.

6. CONCLUSIONS

D’aquesta magnífica presentació de Marc Prensky, una idea queda palpable en la consideració del rol docent del segle XXI:

  • Som la principal eina per educar a la generació més avançada tecnològicament parlant.
  • Hem de preparar el millor possible a nens que s’enfrontaran a un futur incert marcat per etapes formatives superiors, relacions laborals, etc.
  • A més de llegir i escriure, canviem el valor del món acadèmic digital.
  • El canvi d’avui no és només acadèmic sinó també actitudinal cap a la missió educadora humana, no només acadèmica.

En l’anàlisi tecnològic hem de secundar unes idees fonamentals amb vista a la consecució del canvi:

  • Donar suport a les aliances entre els nens amb el suport del professorat.
  • No donar suport només la mostra d’imatges i vídeos, sinó la interacció que s’estableix envers l’alumnat.
  • El canvi metodològic ha d’estar arrelat en un canvi metodològic basat en l’establiment d’aliances entre iguals.
  • No perdre el temps en noves eines que no vagin a aportar millora al que els alumnes puguin aportar millorant el nostre treball. Adquireix especial importància la presència del vídeo, els dispositius mòbils, els jocs educatius

I tot això s’emmarca dins d’un conjunt global d’habilitats que ens han de permetre vèncer la por al canvi. Aquestes habilitats s’han d’enfocar a la passió pel que ensenyem, a un comportament ètic, un establiment d’objectius essencials i un pensament creatiu que fomenti la creativitat en el nostre alumnat.

¿Aferrar-se a la por al canvi o acceptar la por i el canvi? En aquest sentit, hem d’assumir, sentir i canviar -amb un motiu essencial: el món dels nostres fills ens obliga al canvi, començant per saber què volen ells i com podem / hem de fer pel canvi.

REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS

Cassany, D. y AYALA, G. 2008. Nativos e inmigrantes digitales en la escuela, Participación educative, 9, 53-71. http://dialnet.unirioja.es/servlet/ejemplar?clave_revista=13376&clave_ejemplar=234941&info=open_link_ejemplar

GALARRAGA, Naiara (2010): Entrevista: Almuerzo con… Marc Prensky «No escuchamos a medio mundo: los menores de 25 años», El País, Madrid, 8-12-2010. http://www.elpais.com/articulo/ultima/escuchamos/medio/mundo/menores/25/anos/elpepiult/20101208elpepiult_2/Tes

GARCÍA, F., PORTILLO, J., ROMO, J. y BENITO, M. 2008. Nativos digitales y modelos de aprendizaje. http://spdece07.ehu.es/actas/Garcia.pdf

MISHRA, P., & KOEHLER, M. J. (2006). Technological Pedagogical Content Knowledge: A new framework for teacher knowledge. Teachers College Record. 108(6), 1017-1054. http://www.tpck.org/tpck/index.php?title=Technological_Pedagogical_Content_Knowledge_%28TPACK%29&action=edit

OVELAR, R. BENITO, M. y ROMO, J.M. 2009. Nativos digitales y aprendizaje, Icono 14, 12. http://www.icono14.net/monografico/nativos-digitales-y-aprendizaje

PRENSKY, M. 2001a. Digital Natives, Digital Immigrants. http://marcprensky.com/writing/Prensky%20-%20Digital%20Natives,%20Digital%20Immigrants%20-%20Part1.pdf

PRENSY, M. 2001b. Digital Natives, Digital Immigrants Part II: Do they really thik Differently. http://marcprensky.com/writing/Prensky%20-%20Digital%20Natives,%20Digital%20Immigrants%20-%20Part2.pdf

[1]Marc Prensky etiquetar a nadius digitals i immigrants digitals a partir de la delimitació de l’època i el context en el qual havien nascut els alumnes. Vegeu Prensky (2001 i 2001b). Al nostre país destaquem els estudis en matèria de nadius i immigrants digitals de Cassany i Ayala (2008), García, Portillo, Romo i Benito (2008) així com Ovelar, Benito i Romo (2009).

[2]Posteriorment a la seva intervenció al Global Education Forum 2010, Marc Prensky, fou entrevistat per Naiara Galarraga per al diari El País en un article en què es reafirmava en aquest plantejament. Vegeu (Galarraga 2010).

Aquest article fou sol·licitat per Bits a l’octubre de 2010 i acceptat per la seva publicació al desembre de 2010. Comitè Editorial d’Espiral.