Dinàmiques col·laboratives a la didàctica de la poesia a través de les TIC: projecte Poesía eres tú

Silvia González Goñi

http://lenguetazosliterarios.blogspot.com

José Hernández Ortega

http://www.apuntesdelengua.com/blog

 

RESUM

Poesía eres tú ha estat un projecte col·laboratiu en xarxa entre més d’una cinquantena de centres educatius del territori nacional així com de l’estranger. En ell, més de 2000 alumnes, d’edats compreses entre els 4 i els 80 anys han recitat poesia a través de la xarxa, fent especial èmfasi en els seus gustos poètics, la seva valoració personal i la seva interacció amb la resta de participants.

.

 

1. Què és Poesía eres tú?: Descripció general del projecte

¿Qué es poesía?, dices mientras clavas

en mi pupila tu pupila azul.

¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas?

Poesía… eres tú.

Gustavo Adolfo Bécquer, Rima XXI

Sota l’etiqueta encunyada per Bécquer de Poesía eres tú[1] hi ha un desig comú en nosaltres a l’hora de planificar la didàctica i metodologia d’aprenentatge de la poesia en els nostres alumnes. Anteriorment a aquest projecte havíem col·laborat amb activitats semblants a menor escala, observant la més que positiva reacció en el nostre alumnat a través de la participació col·lectiva conjuntament amb altres centres. Decidim així crear les bases del projecte perquè, en primera instància, treballessin els nostres alumnes la poesia, però no concebuda com la simple anàlisi mètric i de figures estilístiques que devien plasmar sobre un paper, sinó dur al veritable component emocional de la poesia.

Si tirem la vista enrere, la didàctica de la poesia en el sistema educatiu espanyol sempre s’ha iniciat amb el recitat memorístic del poema, sense tenir en compte la seva dicció o el significat intrínsec del mateix. A través del projecte Poesia ets tu l’objectiu que es persegueix és la declamació d’una obra lírica i la justificació del valor del poema en el context personal del poeta, així com una anàlisi del fragment que més profund havia calat dintre de l’ideari poètic dels nostres alumnes (amb edats compreses entre els 12 i els 14 anys). Tot això s’havia de plasmar per escrit, deixant constància d’això en una biblioteca poètica d’aula, al mateix temps que serviria d’esborrany per a ser recitat posteriorment davant la càmera. Després d’això cada vídeo era pujat al bloc del projecte, on companys d’altres centres, com del propi, podrien valorar l’elecció del poema, així com l’anàlisi i la intervenció dels companys a través dels comentaris.

Des dels primers poemes, observem com la implicació per la participació i la preparació dels continguts dels alumnes era altament gratificant: no calia buscar la motivació en ells, ja que en l’intercanvi de comentaris entre aules de Madrid i Navarra i viceversa, alimentava amb fervor la participació i els suggeriments per part de l’alumnat per a fer seus els poemes.

L’avanç del projecte, amb la implicació i el bon treball per part de l’alumnat com estendards, es feia de forma paral·lela a la seva difusió a través dels respectius blocs d’aula i mitjançant les xarxes socials: Tuenti i Facebook, però principalment: Twitter[2]. És a través d’aquesta xarxa on sorgeix la idea d’obrir el projecte a més centres i nivells educatius, ampliant així el marc d’acció. Els docents haurien de seguir les bases del projecte adaptant-les al nivell i característiques del seu alumnat i complint amb els requisits del treball col·laboratiu: fer públic el vídeo tant en els seus blocs d’aula com en el del projecte (tasca de la qual ens encarregàvem nosaltres), i principalment, fomentar la participació dels seus alumnes a través dels comentaris en les diferents entrades del bloc del projecte.

En si el projecte incita que els alumnes participin de forma activa en el treball de la poesia en l’aula. Fins al moment, els nostres alumnes estaven acostumats a un treball repetitiu a l’hora de memoritzar el poema. I si, es tractava d’alumnes de més edat, repetir l’anàlisi estròfic i la identificació d’alguna figura literària que no sempre s’entén. Per a això, calia trencar amb uns hàbits que configuressin un nou àmbit d’estudi de la poesia: la participació i la identificació del treball real que realitzaven els alumnes.

2. Inicis

Al llarg del curs passat, els nostres alumnes havien treballat de forma activa el treball monogràfic líric en la figura de Miguel Hernández. Tant des de Lengüetazos Literarios[3], com des d’Apuntes de Lengua[4] es van organitzar una sèrie d’activitats TIC que van acostar la figura del poeta als alumnes de primer cicle d’ESO. D’aquesta manera, la poesia va entrar amb altre aire en les aules, i els alumnes van començar a indagar pel seu propi compte en fets històrics, socials, lingüístics afins a l’obra del poeta. El treball poètic començava a consolidar-se d’una forma distinta a la qual estaven acostumats, i a més, es divertien sabent-se avaluats pel seu treball.

Una vegada consolidada aquesta primera fase, els alumnes devien anar un pas més enllà i aprofundir en qüestions semàntiques i estilístiques sobre la poesia que s’estudia en el primer cicle d’ESO: devien entendre el missatge i com s’estructura un poema de qualsevol dels autors lírics castellans. Per a la seva consecució es podien donar dues opcions:

  • Imposar als alumnes els poemes. Opció que vam rebutjar inicialment, ja que si recomanem poesia abstracta o contemporània, el que anem a aconseguir és un allunyament dels alumnes cap a l’activitat.
  • Deixar en els alumnes l’elecció del poema. Durant els seus anys d’Educació Primària, han treballat de forma aïllada el tractament poètic amb obres més o menys complexes, però s’ha treballat poesia. D’aquesta forma, l’alumne és el protagonista de l’activitat, sentint-se responsable i adquirint un compromís envers l’activitat i els seus companys.

Una vegada triat el poema, cada alumne (o grup d’alumnes), devien afrontar el repte acadèmic que se’ls imposava en el següent ordre:

  • Seleccionar un poema favorit.
  • Preparar la seva lectura / declamació atenent a l’entonació, ritme i comprensió del poema.
  • Seleccionar un fragment favorit del poema i justificar per quin s’ha seleccionat.
  • Preparar una breu exposició sobre el significat del poema (els sentiments que desperta, els valors que transmet, etc.)
  • Preparar una breu presentació biogràfica de l’autor del poema.
  • Posar en pràctica totes les anteriors activitats en forma de vídeo gravat en classe.

Alhora, el docent devia complir amb una sèrie d’objectius:

  • Assegurar-se de comptar amb l’autorització paterna de cada alumne per a publicar les seves imatges en la xarxa.
  • Gravar la recitació del poema.
  • Editar el vídeo.
  • Allotjar-lo en un servidor com Vimeo o Youtube.

3. Metodologia didàctica.

La metodologia emprada per a les diferents activitats contempla una seqüenciació acord als continguts curriculars i al treball transversal dels mateixos amb altres disciplines. Així, en una primera fase, el docent practica amb el seu alumnat la lectura de poemes, atenent especialment a la comprensió del text a través de l’anàlisi i explicació de les figures literàries (en etapes des de l’últim cicle d’Educació Primària des d’ara). Per a les etapes d’Educació Infantil i cicles inicials d’Educació Primària, el treball inicial consisteix en metodologia lectora: vocalització, entonació i pauses per a fomentar així la comprensió del text.

El treball en la lectura i declamació del text, previ al seu enregistrament és, doncs, imprescindible ja que la gestió de la informació poètica es comunica oralment, raó per la qual hi ha un treball individual i col·lectiu perquè la declamació lírica s’adeqüi a tots els paràmetres comunicatius que es precisen: bona entonació, bon tempo de lectura, així com la sensibilitat inherent a cada poema, això és, la dramatització del mateix.

Posteriorment, el procés d’enregistrament del vídeo implica una assignació de rols entre l’alumnat per a construir un mateix treball entre els propis alumnes: càmera, presentador, estilisme… raó per la qual, el treball que realitza cada alumne és en si, un treball col·lectiu en el qual tots els alumnes es veuen implicats i identificats.

A més dels components estrictament literaris, s’ha treballat de forma constant el treball transversal amb altres disciplines, tant per a docents com per a alumnat. Gairebé en la seva totalitat, el professorat que s’ha implicat en el projecte és docent de llengua i literatura, si bé, els docents d’educació infantil i primària abasten totes les matèries inherents als seus estudis. D’aquesta forma, també s’ha contribuït a la transversalitat dels propis docents, qui, al marge del projecte poètic, han utilitzat aquests materials per a treballar aspectes paral·lels i afins.

Des del punt de vista de la utilització de les TIC, per a molts docents, aquest projecte ha estat iniciàtic quant a la gestió i edició de continguts multimèdia, aprenent així a treballar amb eines que no havien emprat fins al moment i que s’han convertit en pràctiques habituals a partir de la participació. Des del punt de vista del treball dels alumnes, varis han estat els treballs transversals i paral·lels a la realització del projecte:

Aspectes afectius. Les intervencions dels alumnes es publiquen en el bloc a través d’entrades. Des d’aquest mateix moment es fomenta, a través del propi docent i de la difusió en les xarxes socials, que hagi una activitat en els comentaris de les intervencions. El motiu no és altre que encoratjar, animar i agrair el treball que s’ha portat a terme. Quan un alumne veu que alumnes del seu mateixa (o diferent) edat li comenten positivament la seva intervenció, es genera en ell un estímul altament positiu que duu a altres alumnes a voler experimentar el mateix que ha fet altre company. Així, la tasca de motivació origina una espiral en la qual la participació, la integració, el judici crític i els valors literaris, originen un intercanvi d’informació i de participació en el qual el major beneficiari i beneficiat és el propi alumnat.

Aspectes lingüístics i literaris. A més dels valors d’entonació, vocalització i dramatització, els alumnes han après a valorar un poema a través de les seves figures literàries i sentit líric de les mateixes. La investigació de la biografia de l’autor, de les seves característiques literàries, és, a més, un excel·lent exercici per a contextualitzar el moment històric en el qual s’ha produït el poema, raó per la qual els coneixements històrics s’insereixen dintre de les activitats. Des del punt de vista sociolingüístic, el conjunt d’activitats audiovisuals serveixen perquè l’alumnat es creu un mapa sonor de les diferents varietats geogràfiques del castellà, així com de les diferents llengües cooficials del territori nacional, treballant així, un punt comú en tots els currículums de l’àrea de Llengua i Literatura: la diversitat lingüística d’Espanya.

Aspectes col·lectius. Cada activitat és una realitat individual que té al darrere un treball col·lectiu. Cada grup implicat en l’elaboració d’un poema és partícip del treball d’un company (o varis) que s’enfronta al recitat enfront de la càmera. AL mateix temps, són actius partícips dels comentaris, tant dels seus companys com de companys d’altres ciutats, comunitats i, fins i tot, països o continents. Per aquesta raó, i per la difusió que es realitza a través de les xarxes socials, els alumnes han interactuat no únicament a través dels continguts didàctics, sinó també els personals, generant d’aquesta manera unes relacions interpersonals fomentades a través de la poesia.

4. Modus operandi

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.

Antonio Machado, Proverbios XXIX

4.1 Fase de preparació

Si bé han participat la creació del videopoemari alumnes de totes les etapes educatives, els dos coordinadors del projecte ho hem treballat en l’aula amb alumnat de primer cicle de Secundària. En ambdós casos la seqüència didàctica seguida ha estat similar:

Les primeres sessions es van dedicar a realitzar una pràctica lectora en l’aula amb una selecció de poemes de la literatura espanyola clàssica i contemporània, fent especial èmfasi en la recitació oral i els aspectes prosòdics i d’expressivitat (entonació, vocalització, ritme, pauses).

A continuació vam proposar als alumnes escollir el seu poema favorit i realitzar una breu ressenya amb la biografia de l’autor. Per a això dediquem una sessió en l’aula d’informàtica, en la qual es van aplicar estratègies per a la recerca i selecció d’informació. D’igual forma, l’ús de la pissarra digital interactiva (PDI) permetia el treball audiovisual i lingüístic-semàntic en la dinàmica grupal, marcant així pautes de treball específiques. En les següents sessions l’objectiu va ser analitzar els continguts de cadascun dels poemes, atenent a l’estudi de la poesia com vehicle per a expressar sentiments, emocions i estats d’ànim i com una forma creativa de comunicació i d’ús del llenguatge. Els alumnes van indagar sobre els sentiments que els transmetia cada poema, van triar el seu fragment favorit i van aplicar estratègies argumentatives per a justificar la seva elecció.

Cada alumne va plasmar per escrit tota la informació recaptada entorn del poema (títol, poema seleccionat, ressenya de la biografia de l’autor, significat del poema i justificació del fragment favorit) en la fulla poètica. Amb el conjunt de fulles de tot l’alumnat es va confeccionar un arxivador poètic d’aula, que ha romàs en ella al llarg de tot el projecte.

Prenent com suport la fulla poètica, cada alumne va memoritzar i va assajar el seu recitació a casa amb l’ajuda de les seves famílies, després d’això ho van exposar davant els seus companys en l’aula.

4.2 Fase d’enregistrament

La fase d’enregistrament va suposar tota una sorpresa per a ambdós docents, ja que van ser els propis alumnes els quals es van encarregar de tots els aspectes tècnics relacionats amb la filmació de les recitacions. Per pròpia iniciativa i de manera espontània van fer un repartiment de papers per a ocupar-se de l’enregistrament: càmera (encarregat de gravar), ajudant de càmera, tècnic de manteniment (encarregat de col·locar el trípode, connectar cables, col·locar l’allargador), assessor d’estilisme, claqueta, etc.

Després de l’enregistrament els alumnes, actuant com elements protagonistes del propi projecte, van anar els encarregats de valorar les intervencions de cada company i avaluar així tant els aspectes positius com aquells que podien millorar-se.

Una vegada gravats els vídeos cada docent es va encarregar de la seva edició i la seva posterior publicació en el bloc, la qual cosa es va anar fent de manera progressiva al llarg de les setmanes.

4.3. El projecte públic

Després d’unes setmanes de publicacions simultànies dels vídeos d’ambdós centres en el bloc, vam pensar en la possibilitat d’obrir el projecte a la participació d’altres centres espanyols, així que iniciem la difusió d’aquest al començament d’any a través de diferents mitjans.

Després de publicar una entrada en els blocs d’aula d’ambdós docents, vam llançar una campanya en Twitter, el que ens va permetre contar amb desenes de seguidors que es van encarregar de difondre el projecte entre altres docents. Així mateix ho anunciem en Facebook a través de les pàgines personals dels autors. L’acollida del projecte per part d’altres mestres i professors es va fer palès des del començament i es va anar incrementant a mesura que anaven avançant els dies, el que va dur a un replantejament del projecte per a adaptar-lo a les noves necessitats:

1. Després de les peticions per part de diversos docents, vam decidir ampliar la participació a alumnes no solament de primer cicle de secundària, sinó també a la resta de cursos i nivells, des d’Infantil fins a Batxillerat.

2. La inclusió de nivells i cursos tan diferenciats va dur que s’hagués d’adoptar una metodologia més flexible que s’adaptés a les capacitats i nivells de l’alumnat. La seqüència didàctica proposta per al treball en l’aula es va simplificar per als alumnes de cursos inferiors, i es van obrir les possibilitats tant en els agrupaments a l’hora de recitar (recitacions grupals, corals, en parelles…) com en la concepció de l’acte poètic en si (recitacions acompanyades de música, adaptacions en rap de poemes contemporanis, teatralització de poesies, etc.).

3. Es van habilitar diversos apartats en el bloc amb l’explicació del projecte, els autors i la forma en la qual altres centres podia participar. Incloem els correus electrònics d’ambdós docents, a través dels quals poder rebre els vídeos que cada docent anés enviant.

4. La ingent recepció de vídeos a mesura que el projecte s’ha anat fent més conegut, ha dut a la necessitat de crear un document en línia amb Google Docs en el qual poder compartir entre ambdós docents les dades de cada centre participant (nom del centre, localitat, província, nom del docent, curs, títol i autor del poema), així com les dates en les quals es publicaria cada vídeo, de manera que es pogués anar gestionant i planificant l’edició i publicació de les entrades.

Les nostres tasques com coordinadors del projecte radiquen, d’una banda, en el disseny del projecte i la realització de la seqüència didàctica en l’aula amb els nostres propis alumnes, i per altra banda, en tots els aspectes relacionats amb la planificació, edició i publicació en el bloc de les intervencions dels centres participants:

  • Facilitar als docents les bases del projecte a través del correu electrònic.
  • Remetre un formulari amb les dades necessàries sobre cada centre, docent i vídeo
  • Informar de la data i hora de la publicació dels vídeos dels seus alumnes.
  • Contestar els correus agraint la participació en el projecte.
  • Redactar i publicar les més de 150 entrades en el bloc.
  • Etiquetar cada entrada segons l’autor recitat i el curs de l’alumnat que recita.
  • Incloure el nom del centre i la localitat en la barra lateral dreta del bloc, en la secció Centros participantes.
  • Afegir el nom del docent, el centre i la localitat i enllaçar el seu bloc d’aula en la pestanya Profesores y centros participantes.
  • Situar geogràficament la localització de cada centre en Google Maps en la mateixa pestanya
  • Difondre cada publicació a través de les xarxes socials (Twitter, Facebook i Tuenti)
  • Promoure entre docents, alumnes i famílies l’enviament de comentaris en cada entrada.
  • Moderar els més de 1.200 comentaris rebuts.

4.4 Participants del projecte.

Asturianos de braveza,
vascos de piedra blindada,
valencianos de alegría
y castellanos de alma,
labrados como la tierra
y airosos como las alas;
andaluces de relámpagos,
nacidos entre guitarras
y forjados en los yunques
torrenciales de las lágrimas;
extremeños de centeno,
gallegos de lluvia y calma,
catalanes de firmeza,
aragoneses de casta,
murcianos de dinamita
frutalmente propagada,
leoneses, navarros, dueños
del hambre, el sudor y el hacha […]

Miguel Hernández, Vientos del pueblo

Relació de centres i professores i professors participants:

5. Avaluació del docent

El docent deu guiar a l’alumnat a la consecució de l’activitat. Així, com eix de l’activitat, el professor deu animar i encoratjar a la participació de l’alumnat per a tenir la certesa de la consecució dels propòsits del projecte. Així mateix, no és una activitat en la qual només es busqui la participació i la interacció de l’alumnat. Des del punt de vista curricular els aspectes que s’han d’avaluar des de l’anàlisi docent podríem resumir-los en:

  • Habilitats individuals:
  • Motivació a formar part de l’activitat.
  • Capacitat de selecció o de proposta de poemari.
  • Capacitat per a treballar de forma individual el text seleccionat: lectura, pauses, entonació, recerca d’informació, selecció de la mateixa.
  • Habilitat per a analitzar i obtenir la informació més important i saber adequar-la al context lingüístic i social de classe.
  • Habilitats grupals:
  • Saber treballar en grup assumint el rol designat per a cada alumne.
  • Tenir esperit analític crític davant el producte final per a avaluar-lo i millorar-lo.
  • Respectar els tempos establerts envers el grup.
  • Assumir tant l’èxit com el no èxit de l’activitat, obtenir d’ella un feed back i ser conscient del que li aporta.

L’avaluació del projecte en el seu conjunt no pot ser més satisfactòria a partir de les xifres que llancen:

  • 178 entrades publicades
  • 1.297 comentaris.
  • 142 categories. Cadascuna correspon a un autor citat.
  • Poemes en totes les llengües oficials de l’Estat (espanyol, català, valencià, gallec i euskera)
  • Gairebé 2.000 alumnes participants, repartits en totes les etapes educatives: 90 alumnes en Educació Infantil; entorn de 1.000 alumnes d’Educació Primària; més de 500 alumnes d’Educació Secundària, dels quals 14 corresponen a ambdós cursos de Diversificació Curricular; 11 alumnes de PCPI; 13 estudiants d’Espanyol com Llengua Estrangera; 15 estudiants de Magisteri en pràctiques i 5 alumnes (de 80 anys!) d’Educació Permanent d’Adults.
  • Participació de gairebé la totalitat de Comunitats Autònomes d’Espanya, a més de països estrangers com Regne Unit, Brasil i Xile.

A més d’aquestes dades, vam destacar la satisfacció integradora de tres sectors d’alumnes que han captivat a tots els participants d’aquest projecte, com són els alumnes amb discapacitat auditiva, alumnes amb síndrome de Down i alumnes autistes, que han demostrat tenir tanta o més il·lusió pel treball envers el col·lectiu com qualsevol altre alumne, així com un grup d’alumnat de la tercera edat pertanyent a l’Educació Permanent d’Adults que no ha dubtat a participar amb la mateixa il·lusió i energies que els més petits.

Així mateix, els docents d’aquests alumnes han destacat molt positivament l’efecte motivador i placebo que ocasionava aquesta activitat: major receptivitat de la informació, augment de la motivació pel treball col·lectiu, integració lingüística i social… Així, podem assegurar que, a més d’una fi acadèmica, Poesia ets tu ha complert amb un dels principis de l’educació: que arribi a tot el món i que tots els alumnes l’asseuen com pròpia.

6. Autoavaluació dels alumnes

Els alumnes han acollit de forma entusiasta i de molt bon grau la participació del projecte a causa de les diferents motivacions que originen la pròpia dinàmica i organització del mateix. Per quin un projecte en el qual es fa especial èmfasi en el treball de textos, poesia i biografies d’autors resulta atractiu per a l’alumnat?

Indubtablement, el primer escull és començar a caminar. Ser el primer a fer alguna cosa, no és sempre senzill, raó per la qual el docent té un rol motivador i encoratjador més que obligador a l’activitat. Quan s’aconsegueix, els alumnes es posen a treballar perquè se’ls dóna l’oportunitat de ser creatius i fer coses que, habitualment, no han realitzat en la seva vida acadèmica: fer de presentadors, de claqueta, càmeres de televisió, redactors, guionistes… i tot això, amb la conseqüència de poder ser vists no només pels seus companys sinó també per altres alumnes, docents, així com familiars i amics, que poden estar a centenars de quilòmetres del seu lloc de residència.

Què és el que més han valorat els alumnes del projecte?

  • La utilització de les TIC en una activitat docent.
  • El rol que assumeixen en la producció dels seus continguts.
  • Se senten valorats pel professorat i pels companys.
  • Interactuen amb alumnes d’altres ciutats, comunitats i països.
  • Trenca amb la percepció de l’ensenyament de la poesia a través del mètode tradicional que s’encarrega d’amidar versos i trobar estrofes.
  • Permet desenvolupar-se dintre d’un ambient participatiu i integrador.
  • Els alumnes amb necessitats educatives especials se senten integrats al veure que són capaces de desenvolupar les mateixes activitats que alumnes que no presenten dificultats d’aquesta índole.

A més, com mostra de superació al treball previ i al moment de l’enregistrament, els alumnes -sabent-se avaluats per a l’assignatura- són capaces de tornar a demanar l’enregistrament d’un poema a fi de tornar a passar per l’experiència i tenir així “més nota” si bé, el principi que regeix tota aquesta activitat és la d’integrar i fomentar la participació de tots els individus d’un grup.

7. Addendum: el projecte per dins a WordPress

La posada en escena del bloc és a través de wordpress.com (http://proyectopoesiaerestu.wordpress.com ). El que hem intentat és crear un entorn senzill i atractiu per a la navegació de qualsevol visitant, tant si és expert com inicial. Per a això, hem estructurat les seccions de forma molt senzilla i visible en la part superior:

  • Inicio
  • Sobre este proyecto. En aquest apartat, es concreten les causes i conseqüències del projecte, així com el hashtag del projecte en Twitter (#poesíaerestú)
  • Cómo participar. A partir d’aquesta pàgina, docents i alumnes interessats en la participació del projecte tindran tant les condicions com els materials de participació en el projecte.
  • Autores. Som dos docents apassionats per la nostra professió i per les TIC, raó per la qual hem optat per posar un enllaç al nostre treball (la nostra millor carta de presentació) a través dels enllaços als nostres respectius blocs d’aula: http://lenguetazosliterarios.blogspot.com (Silvia González) i www.apuntesdelengua.com/blog (José Hernández).
  • Profesores y centros participantes. Una de les seccions més concorregudes i significatives del projecte, ja que en aquesta pàgina ens trobem amb un llistat de tots i cadascun dels docents i centres que intervenen en el projecte, així com el bloc docent o bloc d’aula que utilitzen, des del qual faran difusió del projecte i dels seus propis treballs. Els dos primers corresponen als dos autors del projecte, i a continuació, el llistat que ha anat creixent de forma constant. A continuació, hem inserit tres mapes amb Google Docs, a través dels quals hem situat a tots els docents. En cada mapa hem situat xinxetes sobre els centres participants, diferenciant en colors el seu nivell educatiu: rosa per a Educació Infantil, verda per a Educació Primària i blava per a Educació Secundària. Punxant en cadascuna d’aquestes xinxetes, s’accedeix a una petita fitxa de cada docent, on s’inclou el centre docent, la població i un enllaç a un bloc personal o bloc d’aula de cadascun d’ells. Els mapes s’han organitzat en tres per a tenir així una visió més senzilla de la procedència dels projectes:
  • Mapa del territori nacional: la gran majoria del centre.
  • Mapa del Regne Unit: amb un centre londinenc.
  • Mapa d’Amèrica del Sud: amb un centre brasiler i altre xilè.
  • Síguenos y enlázanos. On hem inserit el logotip del projecte perquè tots els docents ho puguin embedar en els seus respectius blocs i col·laborar amb la difusió del projecte.

A més de la navegació a través de senzilles pestanyes en la part superior del bloc, la barra lateral també acompleix amb una missió informativa tant per als docents com per a l’alumnat. Destaquem les seves seccions:

  • Reconocimientos. Deixem constància dels guardons i distincions rebudes que reconeixen el treball desenvolupat: Primer premi del V Premi Espiral Edublogs 2011 en la categoria de Blocs Col·lectius, així com Bona pràctica lectora, atorgada per Leer.es (Ministeri d’Educació, Govern d’Espanya) al foment de la lectura
  • Suscríbete a este blog. A través dels principals marcadors, podran accedir al bloc i subscriure’s a les seves publicacions a través de correu electrònic, RSS, Twitter.
  • Buscadores. Hem inserit dos: un per a una recerca general i altre per a realitzar una recerca per autors.
  • Centros participantes. Llistat dels centres participants en el projecte.
  • Publicaciones recientes.
  • Autores homenajeados. Llistat de tots els autors dels quals s’han citat textos en el projecte.
  • Etapas educativas, on especifiquem (com enllaços) a les etiquetes de cada entrada, per a realitzar així una recerca selectiva per nivells educatius.
  • Últimos comentarios realizados. On s’indica, tant l’autor del comentari com l’entrada en la qual s’ha realitzat.
  • Un llistat d’arxius organitzat per mesos.

8. Han dit de Poesía eres tú

El nostre projecte ha tingut un gran treball per part d’alumnes, docents, famílies i centres. Tant és així que ha estat ressenyat i destacat en distints mitjos, dels quals aquí fem esment.

Aquest article fou sol·licitat per Bits el juliol de 2011 i acceptat per la seva publicació al setembre de 2011. Comitè Editorial d’Espiral.