Aracne fila i fila; una teranyina clàssica a la xarxa

Margalida Capellà Soler

Institut de Premià de Mar (El Maresme, Barcelona)

mcapella@xtec.cat

http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila

http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques

 

RESUM

El primer premi en la categoria de batxillerat de la recent edició dels V Premios Espiral Edublogs va recaure en Aracne Fila i Fila, un bloc en català que tracta de tots els aspectes d’interès del món clàssic, tant de Grècia com de Roma, donant una especial atenció als nexes i petjades que encara podem trobar del seu llegat, però no tant respecte als jaciments o restes arquitectòniques, sinó més bé pels innombrables aspectes quotidians d’avui en dia, en què l’ADN del passat clàssic encara és ben present, tot i que, en una primera ullada, ens pugui passar inadvertit. El bloc que administro des del 2008 el vaig presentar als premis Edublogs 2011, en concret en la categoria d’alumnes de batxillerat, ja que ells són els veritables autors dels articles i comentaris que s’hi publiquen.

 

1. Mèrits i premis obtinguts

A banda del premi rebut a l’actual edició Edublogs 2011, Aracne Fila i Fila obtingué el Centaure d’or 2009 per part de l’asociación Chiron[1] i el guardó de La Mostra 2010 (Departament d’Ensenyament de Catalunya) com a bloc educatiu. El bloc ha estat citat en diferents publicacions impreses i els seus autors convidats a ser entrevistats en algunes emissores de ràdio d’àmbit local. Com a curiositat, esmentar que a partir d’un article sobre el premi aconseguit per Aracne en el bloc Actualitat CF[2], s’ha creat una activitat per als estudiants dins del llibre “Llengua i Literatura catalana”, publicat per Castellnou (figura 2) sota l’autoria, entre d’altres, de Joan Marc Ramos, bon company del departament de llengües de l’Institut Premià de Mar.

2. Una mica d’història

A l’inici del curs lectiu 2008-2009, després de gairebé un any de vida de El Fil de les Clàssiques[3], el meu primer bloc d’aula sobre el món antic, vaig creure necessari obrir un altre espai similar per allotjar tots aquells articles i treballs confeccionats pels meus alumnes de llatí, grec i cultura clàssica que, un cop supervisats i tutelats, considerava mereixedors de ser divulgats per la seva qualitat o interès. Com ja he comentat, l’embrió d’aquest projecte nasqué amb el meu primer bloc personal, El Fil de les Clàssiques, creat a les acaballes de 2007 amb la pretensió de divulgar el món clàssic entre professors i alumnes, aprofitant en bona mesura les noves i potents eines TIC que ja en aquelles dates sobreeixien a Internet[4]. Amb tot, vaig fundar El Fil de les Clàssiques amb la finalitat de publicar exclusivament els meus propis articles d’un caire estrictament filològic i divulgatiu, tot i que sense menystenir aquelles ocasions en què l’actualitat informativa més punyent també em servia una oportunitat per defensar la utilitat i el vigor dels estudis clàssics. En un principi, doncs, la participació dels meus alumnes i d’altres col·laboradors anònims en El Fil de les Clàssiques es restringia a l’apartat de comentaris, sovint com a resposta a les meves preguntes o enigmes plantejats en cada article. No obstant això, al pocs mesos em vaig adonar de l’estímul tan potent que representava per als estudiants permetre’ls escriure en el bloc les seves pròpies entrades, publicant, entre d’altres coses, els seus treballs més destacats. En tot això, cal tenir present que per aquelles dates va haver-hi l’esclat de portals web 2.0 com Slideshare[5], Slideboom[6], Calaméo[7], Scribd[8], etc. que faciliten la càrrega i publicació dels arxius tradicionals amb què habitualment els alumnes lliuren els seus treballs, Power Point, Doc o PDF, i la seva conversió i divulgació en atractives interfícies de presentació basades en Flash.

Per aquesta raó, i durant el primer any de vida de El Fil de les Clàssiques, s’alternaven per igual els meus articles amb els creats pels meus alumnes, donant també espai a la col·laboració esporàdica d’algun docent aliè al centre educatiu on treballo.

Aleshores, no negaré que vaig patir un cert dilema personal, pel que fa a mantenir l’esquema emprat fins aquell moment, és a dir, l’ús d’una mateixa capçalera per a la publicació conjunta dels meus articles i la dels alumnes o, com alternativa, crear un nou espai d’ús exclusiu per als estudiants i tercers col·laboradors. En qualsevol cas, incentius per mantenir l’esquema no me’n sobraven: El maig de 2008, i encara sense un any de vida, El Fil de les Clàssiques ja destacava com un bloc de referència per a molts dels meus companys d’estudis clàssics, tant dins com fora de Catalunya. Bona mostra d’això és que en aquell mateix mes de maig el bloc accedia a la final de la primera edició Premi Blocs Catalunya 2008, en la categoria de blocs educatius, certamen[9] convocat per l’associació Stic.cat[10] que finalment vaig guanyar al costat dels meus alumnes i col·laboradors, i on la votació popular juga un rol molt important en les etapes inicials. Malgrat tot, la necessitat de dotar d’un espai dedicat per als estudiants esdevenia cada cop més imprescindible, atès que les meves tasques de tutoria i avaluació sobre la feina dels alumnes se’m complicaven si no duia a terme l’oportuna separació de las publicacions. Cal tenir en compte que per al curs 2008-09, em vaig proposar accelerar l’activitat dels meus alumnes a la xarxa, fins al punt que en el termini de dotze mesos, en el curs següent 2009-10, el 60% de la qualificació final obtinguda ja fos procedent de tasques a la web.

És per tot això que, finalment, vaig considerar que els meus alumnes disposessin del seu propi espai d’expresió acadèmica en el curs següent, començant Aracne Fila i Fila la seva singladura en els primers dies de setembre de 2008. En paral·lel a tot això, i amb la finalitat ja esmentada d’impulsar l’activitat de l’alumnat a la xarxa com a cabdal per a la seva avaluació, a banda del nou bloc Aracne Fila i Fila, vaig sol·licitar al Departament d’Enseyament una assignació d’espai en un servidor dinàmic, per crear un Entorn Virtual d’Aprenentatge[11] (EVA) amb Moodle[12], programa de lliure difusió i codi obert que en els darrers anys ha centrat l’atenció de la majoria de docents i institucions educatives que requereixen disposar de la seva corresponent comunitat virtual, on impartir cursos a Internet.

Com el meu primer bloc, Aracne Fila i Fila també resideix a Xtec.Blocs[13], un servei del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya dedicat a promoure la creació de blocs educatius per part de la comunitat docent. Són els administradors d’aquest servei els qui fan les tasques de manteniment tècnic general, les bases de dades i l’actualització del codi Php WordPress[14] del lloc, motor en què es sustenta el funcionament dels més de 25.000 blocs allotjats. Per tant, vull expressar la meva infinita gratitud a tot el personal de l’àrea TIC del Departament d’Ensenyament, ja que sense la seva diligent atenció a les meves peticions m’hauria resultat molt complicat afrontar algunes millores i personalitzacions tècniques dels blocs, com habilitar l’escriptura amb caràcters del grec antic o ampliar significativament la capacitat per allotjar arxius o el nombre d’usuaris registrats.

3. El perquè

Durant molts lustres, s’ha vinculat les matèries clàssiques amb formes didàctiques immobilistes i anclades en el passat. En els meus vint-i-dos anys de docència, sempre he lluitat per superar a l’aula molts d’aquests estigmes que ha patit l’ensenyament de les clàssiques; des del tòpic comú de “llengües mortes”, fins a la també molt estesa concepció de ser unes matèries exclusivament destinades per una refinada elit social. És en bona part per combatre aquests tòpics i la conseqüent desafecció generalitzada cap als estudis clàssics, ja copsada en els meus primers anys d’estudi, que sempre he intentat impartir els continguts d’una forma estimulant i amena, utilitzant els mitjans audiovisuals en vigor del moment: diapositives, pel·lícules i documentals en vídeo VHS o DVD, audicions de CD, la primera generació d’Internet, etc. Amb tot, i fins fa uns pocs anys, seguia encara obligada a canalitzar el treball i les respostes dels meus alumnes a través dels mitjans tradicionals emprats durant decennis: el manuscrit en paper (o la seva versió impresa redactada en ordenador amb un editor de text) o la resposta oral.

Però no és fins a la generalització de les TIC i Internet, assolides amb l’entrada al segle XXI, el que em permet encarrilar en un mateix canal de comunicació bidireccional (ex el bloc) multitud de continguts que abans divulgava en una diversitat de mitjans i estrictament dins l’espai aula. Ara, els estudiants poden accedir als continguts multimèdia i/o textuals tantes vegades com ho necessitin, durant tot l’any i des de casa, la biblioteca, el centre cívic, etc, superant la barrera dels antics mitjans tècnics requerits per a la seva divulgació (projectors de diapositives, magnetoscopis de VHS, reproductors de DVD, CD, etc) i tot a través d’un canal de comunicació bidireccional, amb una despesa d’inversió i manteniment mòdica en comparació amb el benefici social obtingut i en relació al cost dels mitjans de comunicació convencionals de base hertziana.

Un altre dels objectius de la meva activitat docent ha estat l’encarrilar els alumnes cap el redescobriment dels nexes existents entre els actius clàssics i el món actual, així com la pervivència de les arrels clàssiques en els camps de les arts, la música, el teatre, el cine, etc. Gràcies a la potencialitat del bloc i dels mitjans de divulgació a Internet, aquest objectiu em resulta avui molt més assequible i ràpid d’assolir, esdevenint sovint una de les pràctiques més motivadores per al conjunt dels estudiants.

El nostre alumnat a dia d’avui són autèntics nadius digitals, crescuts en un entorn dominat per multitud de dispositius amb ADN binari al seu interior, dedicats a l’oci i a la comunicació: consoles de videojoc de múltiples formats, comandaments a distància, telèfons d’última generació, tablets i ordinadors portàtils, etc. La interacció i la manipulació bàsica amb el mitjà digital, de tan difícil aprenentatge per a alguns adults, des de la infància s’assimila de forma àgil i precoç, sovint inclús abans del ple domini de l’expressió oral. Per tant, no crec que per aquests futurs alumnes el més estimulant sigui capbussar-los, de forma sobtada i a l’aurora de la seva carrera formativa, en un espai tancat i dominat exclusivament amb eines tradicionals, a base de pissarra, llapis, quadern i esborrador. Com ja he esmentat, el meu objectiu és divulgar entre els meus alumnes els actius del món antic i especialment els seus nexes amb el contemporani, però amb els mitjans plenament moderns del segle XXI.

4. L’alumne/a: finalitat del bloc

Aracne Fila i Fila és el bloc dels alumnes de tercer d’ESO (Cultura clàssica), quart d’ESO (Iniciació llatí) i primer i segon de batxillerat (llatí i grec). Malgrat el ventall de destinataris, en cap moment ha comportat una dificultat la barreja d’alumnes d’ESO i batxillerat, sinó més aviat un enriquiment. Els alumnes, amb caràcter general, llegeixen a diari els últims articles publicats i els comenten, si els troben interessants. Més en particular, gràcies a les categories coneixen quins són els articles del seu nivell o l’àrea temàtica que han de consultar. De forma oral, a classe se’ls assessora a diari, i a través del fòrum de notícies del curs Moodle que els correspon reben indicacions dels articles que han de llegir i comentar.

A Aracne Fila i Fila els alumnes publiquen els seus propis treballs i articles, respostes a preguntes plantejades de caràcter públic o privat, valoracions i comentaris sobre la feina d’altres companys, etc. És un autèntic diari de classe en la mesura que reflecteix l’aprenentatge fet i compartit amb tot el món. Només existeix un únic requeriment: el món clàssic. A més, és un bloc obert a la participació, on hi col·laboren altres centres, estudiosos i amants del mon clàssic, mereixent una menció especial els alumnes de llatí i grec de l’Institut Isaac Albéniz[15] de Badalona, amb la seva professora Teresa Devesa al capdavant. Amb ells compartim el certificat de bona pràctica compartida[16] del Departament d’Ensenyament. A punt ja de celebrar els tres anys, els aràcnids i les aràcnides (així és com anomenem als autors del bloc) han publicat a Aracne Fila i Fila 900 articles, activitat que ha estat contrastada amb més de 8400 comentaris i respostes.

El bloc també m’ha permès treballar la transversalitat de les matèries. Si un alumne/a em pregunta d’improvís per Carles Riba o Espriu, probablement és perquè en aquell moment l’estan treballant a literatura catalana o universal, avinentesa que aprofito per suggerir-los la lectura d’un article del bloc, que els pot ajudar a concebre la dimensió clàssica de l’obra d’aquests autors. Un bon nombre d’articles responen al currículum actual vigent i a les proves de les PAU catalanes, un ajut molt preuat pels estudiants en el seu camí d’accés a la Universitat.

Finalment, cal esmentar que un grup d’alumnes s’ha atrevit a crear i administrar els seus propis blocs, dins de l’espai d’Xtec.blocs que tinc assignat. El primer, L’Empremta d’Orfeu[17], creat per l’alumne Uri García com a treball de recerca de batxillerat, recopila multitud de vídeos d’actuacions de grups i solistes, que sovint s’han inspirat en elements de la cultura i la civilització clàssica per trenar les seves composicions d’èxit o directament batejar el nom d’una banda. La cinta de Nike[18] és el bloc apadrinat pel grup d’alumnes més cinèfils, i en el que es pretén repassar l’actualitat cinematogràfica que en algun aspecte presenta lligams identificables amb el llatí, el grec i la seva idiosincràsia.

5. Estratificació dels continguts

Aracne Fila i Fila intenta treure el màxim profit de tots els estris de paginació i indexació que usualment permeten els paràmetres de configuració de l’aparença del bloc, intentant sempre mantenir la coherència cromàtica i gràfica en la interfície adoptada. Com és usual en la majoria de bitàcoles, l’URL genèrica d’Aracne dóna accés directe als últims articles publicats en el bloc, apilats per ordre cronològicament descendent, de manera que just davall el capçal que conté el títol i unes pestanyes a pàgines fixes podem llegir l’article de creació més recent. La paginació que presenta dels articles Aracne és de tan sols quatre entrades per pàgina, molt inferior a allò que és costum de veure en d’altres blocs (normalment, entre 8-12 articles per pàgina). A priori, pot semblar un inconvenient per al lector, però l’experiència m’ha ensenyat que, sovint, carregar les pàgines amb un número superior d’articles pot perjudicar la correcta visualització d’alguns elements interactius; molts dels articles incorporen més d’un vídeo, galeria d’imatges o altres recursos multimèdia, normalment com a reproductors flash, fet que pot comportar una certa sobrecàrrega en determinats processadors, sobretot en aquells de generació desfasada.

En els menús de la capçalera, trobem l’accés a un seguit de pàgines estàtiques ubicades dins del mateix bloc, que, d’una banda, permeten una visió global del col·lectiu que hi treballa, i d’altra, recullen un compendi de treballs agrupats per temàtica de cursos anteriors i que han destacat per la seva excel·lència. La presentació, com moure’s pel bloc, lectures recomanades, premis i reconeixements, recreacions de la vida quotidiana o el conjunt de composicions creat pels alumnes amb una sensibilitat musical més destacada, són algunes d’aquestes pestanyes que podem trobar sota el títol d’Aracne. Al bloc lateral dret, tenim diferents widgets i estris amb diverses utilitats. Un widget amb les categories facilita que l’alumne/a d’un curs determinat de llatí o de grec accedeixi de forma ràpida als articles imprescindibles que li pertoca llegir i comentar en el seu nivell. Les etiquetes o tags, amb què es poden matricular els articles publicats, també són molt útils perquè permeten una classificació transversal dels continguts; per exemple, en cas que un alumne/a desitgi veure totes les entrades de temàtica culinària, independentment del curs de procedència, haurà de clicar sobre l’etiqueta “cuina”, dins el núvol d’etiquetes.

Altres widgets habituals de qualsevol bloc, que també trobem a la barra lateral, són les eines i els enllaços (accés a serveis web 2.0 i portals recomanats), el comptador de visites, el calendari o la sindicació RSS de El Fil de les Clàssiques. El bloc lateral també acull alguns vídeos descriptius d’activitats compartides, fetes entre els alumnes dels diferents centres que col·laboren a Aracne Fila i Fila.

6. Conclusions

Aracne Fila i Fila, pel seu caràcter interactiu i multimèdia, és un veritable catalitzador de les TIC a les meves classes. El bloc aporta un valor afegit a la tasca docent i ens ha permès aprendre i treballar de forma col·laborativa. Els alumnes aprenen a compartir el que estudien, no tan sols amb els seus companys de classe, sinó amb els de tot l’institut i els alumnes d’altres centres, sense desestimar tampoc fer-ne partíceps a les amistats i familiars més directes. Els ajuda a ser creatius, crítics, però alhora respectuosos; a llegir, a rellegir, a sintetitzar i a escriure, a contribuir a crear coneixement de les clàssiques en català, a cooperar i a entendre les diferents modalitats de llicència en l’ús de materials a la xarxa.

Des del punt de vista didàctic, el bloc ha representat un incentiu per seduir a tots els alumnes: a uns per fomentar l’excel·lència, ja que han confeccionat i compartit una classe de tasques i treballs que, sovint, la dinàmica diària de l’aula no permet; d’altres s’han esforçat per veure publicat el seu treball al bloc, cosa que d’una altra manera no hagués estat possible. Tots, sense excepció, s’han involucrat en el projecte i, malgrat el seu desconeixement d’informàtica o d’Internet, en un estadi molt inicial, han assimilat bé el llenguatge imprescindible que requereix la singladura per la web 2.0: conèixer i identificar el codi d’inserció de vídeos, galeries d’imatges i altres reproductors interactius, diferenciant-los del URL específic del recurs; conèixer la utilitat de les categories, etiquetes, noms i descripcions, en el moment d’identificar un contingut audiovisual penjat a la xarxa; usar les tècniques de filtratge que incorporen els cercadors més populars per trobar els recursos de forma més acurada, etc. També els ha dut a conèixer i a experimentar amb un ample ventall de noves eines de la web 2.0, amb tot el potencial que això duu associat a l’àmbit docent: crear, editar i implantar en els articles del bloc Google maps, línies de temps, mapes conceptuals, murals interactius (Glogster), galeries d’imatges, visors de documents (Scribd, Slideshare, Prezzi, etc), i fins i tot, per a determinats tipus de treballs, crear la seva pròpia pàgina web a través de llocs com Google Site o Wix.

L’activitat a l’entorn del bloc ha reforçat la integració dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE), currículum adaptat (PI), així com dels immigrants acabats d’arribar. Participar al bloc, trobar informació, divulgar textos, veu i imatges, crear muntatges audiovisuals (amb llatinismes, faules, mites…), dramatitzar textos llatins o grecs, per després enregistrar-los en àudio o vídeo, penjar-los a Internet i presentar-los en un article, etc., ha completat la feina quotidiana, dins i fora de l’aula.

El bloc ha ajudat els alumnes a entendre que el llatí i el grec perviuen encara en el segle XXI: la immediatesa del bloc els ha fet relacionar temes de classe amb notícies aparegudes en mitjans de comunicació o sèries televisives, humor, etc; també els ha servit per disposar dels recursos i les habilitats necessàries per identificar quina mena de fonts es poden considerar fiables a Internet i quines cal desestimar, a valorar el llegat grecollatí i a prendre consciència que formen part d’un grup: el de clàssiques.

Aracne Fila i Fila comparteix el premi amb tots els alumnes i professors de clàssiques agrupats en la comunitat Chiron, que lluiten per la difusió i l’actualització de les clàssiques a la xarxa. Agraeixo infinitament la Fundació Espiral i al jurat del V Premio Edublogs l’haver estat seleccionats com editors del millor bloc d’alumnes, en la categoria de batxillerat.

REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS

Experiencias educativas en las aulas del siglo XXI. Innovación con TIC. Espiral-Telefónica, 2011.

[1] http://www.chironweb.org/ca/node/158

 

[2] http://iescf.blogspot.com/2011/05/el-blog-guanyador-aracne-fila-i-fila.html

 

[3] Blog ganador I Premi Blocs Catalunya 2008, en la categoría educación.

http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/

 

[4] http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2010/08/24/pompeia-amb-google-maps-street-view/

 

[5] http://www.slideshare.net/

 

[6] http://www.slideboom.com/

 

[7] http://es.calameo.com/

 

[8] http://es.scribd.com/

 

[9] http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/10/11/el-fil-de-les-classiques-guanyador/

 

[10] http://www.stic.cat/

 

[11] http://es.wikipedia.org/wiki/Entornos_virtuales_de_aprendizaje

 

[12] http://download.moodle.org/ Un dels cursos més recomanables per aprendre l’ús de Moodle és el publicat per Joan Queralt, Àngels Mustiens i Irene Martínez a la secció de formació de la Xtec (http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/gestio_centres/d204/index).

 

[13] http://blocs.xtec.cat/

 

[14] http://wordpress.org/download/

 

[15] http://www.iesalbeniz.info/

 

[16] http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/practica-compartida/

 

[17] http://blocs.xtec.cat/lempremtadorfeu/

 

[18] http://blocs.xtec.cat/lacintadenike/

 

 

 

Aquest article fou sol·licitat per Bits el juliol de 2011 i acceptat per la seva publicació al setembre de 2011. Comitè Editorial d’Espiral.